Els captorrínids (Captorhinidae) són una de les primeres famílies basals de rèptils. Eren superficialment semblants als actuals llangardaixos: cos allargat
| Captorhinidae | |
|---|---|
Captorhinus | |
| Estat de conservació | |
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Família | Captorhinidae Case, 1911 Captorhinidae |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Tipus | Captorhinus aguti |
Els captorrínids (Captorhinidae) són una de les primeres famílies basals de rèptils. Eren superficialment semblants als actuals llangardaixos: cos allargat i cobert d'escates, quadrúpedes i amb una coa llarga. Aparegueren durant el Carbonífer superior i s'extingiren durant el Permià superior. Foren especialment abundants a les latituds equatorials de Pangea, però també n'hi ha qualque espècie de latituds temperades.

Com altres grups de «reptiliomorfs» i rèptils basals, els captorrínids presentaven un crani sense fenestres temporals (anàpsid), característicament triangular, amb un morro més o manco estret. La majoria d'espècies presenten els premaxil·lars corbats ventralment, el que dona nom a la família. Les espècies més basals de captorrínids presenten una sola filera de dents a les mandíbules superior i inferior, i s'ha considerat que eren d'hàbits omnívors. De manera independent, tres grups han desenvolupat diverses fileres de dents a la mandíbula: l'espècie Captorhinus aguti, l'espècie Rhodotheratus parvus, i la subfamília Moradisaurinae, que conté 13 espècies. Es considera que especialment els moradisaurins tenien una dieta exclusivament herbívora i d'elevat contingut en fibra.
L'esquelet postcranial és similar al d'altres animals coetanis, com els seimuriamorfs i els diadectomorfs, en el sentit que presenten vèrtebres amb un arc neural molt desenvolupat i inflat, una adaptació dels primers amniotes al medi completament terrestre. Un tret molt característic dels captorrínids és que presenten una alternança de la longitud de les espines neurals a les vèrtebres dorsals.
El cladograma següent es basa en la topologia d'una anàlisi de 2011 dels palentòlegs Robert R. Reisz, Jun Liu, Jin-Ling Li i Johannes Müller.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.