Campionat del Món de motociclisme de velocitat de 125cc

«125cc» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «125cc (motocròs)».

125cc - FIM World Championship
Grand Prix

Categoria	Velocitat
Àmbit	Internacional
Entitat	Dorna Sports i FIM
Precedents	C. d'Europa: 1924 - 48
1a Temporada	1949
Temporada final	2011
Successor	Moto3: 2012
Darrer campió	Nico Terol
Darrer campió de constructors	Aprilia

El Campionat del Món de Motociclisme de velocitat de 125cc, regulat per la FIM, fou la màxima competició internacional de motociclisme de velocitat en la cilindrada de 125 cc. Coneguda com a "classe de 125 cc" (en anglès, 125 cc class), era una de les diverses categories en què es disputava el Campionat del Món, amb les seves curses formant part dels Grans Premis al costat de les de les altres cilindrades. Es disputà entre 1949 i 2011, esdevenint Moto3 a partir de la temporada de 2012.^[1]

Fins al 1962, en què s'afegiren els 50cc i, més tard, a partir del 1990, en què desaparegueren els 80cc, els 125cc foren la cilindrada més petita del mundial.

Reglament

A partir del 1970, les motos podien tenir un màxim de dos cilindres, xifra que tornà a reduir-se a partir del 1988, quan passaren a haver de ser per força monocilíndriques. Aquella mateixa temporada, la regulació del pes mínim de la motocicleta passà a ser de 70 kg (132 amb el pilot inclòs),^[2] norma que es revisà més tard per tal de tenir en compte només el pes de la moto amb el pilot, el qual no havia de superar els 136 kg. Els espais porta-números de la motocicleta (un al davant i dos de laterals, un a cada banda) havien de ser negres amb els números blancs.

L'edat mínima de participació es va fixar en 15 anys, mentre que l'edat màxima es va establir d'ençà del 2005 en 28 anys (25 per als debutants i per als pilots que hi participaven com a "comodí").

Pilots

Jorge Martínez, "Aspar", amb la Derbi 125 el 1988

La presència d'aquesta classe al campionat mundial va començar amb el Gran Premi de Suïssa, celebrat el 2 de juliol de 1949 al circuit de Bremgarten. Aquesta primera cursa la va guanyar Nello Pagani amb una FB Mondial de fàbrica.

Al llarg dels anys, la classe de 125 cc ha representat sovint un banc de proves vàlid i un excel·lent trampolí per als pilots novells cap a les principals categories. Tot resseguint la llista de campions del món de la categoria se n'hi poden trobar alguns que han marcat la història d'aquest esport, com ara Carlo Ubbiali, Phil Read, Ángel Nieto Valentino Rossi i Marc Márquez. A banda, cal esmentar també els anomenats "especialistes en petites cilindrades", que han restringit la seva activitat esportiva en aquest camp específic; probablement el nom més important entre aquests darrers és el del múltiple campió del món espanyol Ángel Nieto qui, abans d'abandonar les competicions per a començar la seva carrera com a director d'equip, va guanyar el títol mundial dels 125cc en 7 ocasions. Altres exemples són els italians Carlo Ubbiali (qui guanyà 9 títols distribuïts entre aquesta classe i la dels 250cc durant la dècada del 1950), Pier Paolo Bianchi, Eugenio Lazzarini i Fausto Gresini (qui seguí les passes de Nieto també pel que fa a l'activitat posterior com a director d'equip).

Rècords

El pilot més jove a guanyar una cursa de 125cc fou el britànic Scott Redding, nascut el 4 de gener de 1993, amb 15 anys, 5 mesos i 18 dies al Gran Premi de Gran Bretanya del 2008, celebrat el 22 de juny. Anteriorment, aquest rècord el tenia Marco Melandri amb 15 anys i 10 mesos i abans, Ivan Goi amb 16 anys i 5 mesos.

Fabricants

L'Honda 2RC143 que pilotà Mike Hailwood el 1961

Diversos fabricants de motocicletes s'han aventurat amb èxit dins la cilindrada dels 125 cc. Hi ha hagut casos d'empreses especialitzades només en petites cilindrades, com ara Derbi, Minarelli, MBA i Garelli, i d'altres que van fer de la versatilitat la seva força, des de la MV Agusta dels primers anys fins als japonesos o Aprilia, els quals es van repartir els títols durant els anys següents.

Els fabricants d'aquesta categoria han proposat solucions que no sempre s'han reutilitzat en les altres classes superiors, com ara la suspensió posterior amb precàrrega ajustable pel pilot, ja que amb l'alleugeriment de la motocicleta (a causa del consum de combustible) s'hi ha de reduir. La precàrrega només era present en aquesta classe, que es veia més afectada que la resta per la variació de pes.

Llista de campions

Edició	Any	Pilot	Motocicleta
I	1949	Nello Pagani	Mondial
II	1950	Bruno Ruffo	Mondial
III	1951	Carlo Ubbiali	Mondial
IV	1952	Cecil Sandford	MV Agusta
V	1953	Werner Haas	NSU
VI	1954	Rupert Hollaus	NSU
VII	1955	Carlo Ubbiali	MV Agusta
VIII	1956	Carlo Ubbiali	MV Agusta
IX	1957	Tarquinio Provini	Mondial
X	1958	Carlo Ubbiali	MV Agusta
XI	1959	Carlo Ubbiali	MV Agusta
XII	1960	Carlo Ubbiali	MV Agusta
XIII	1961	Tom Phillis	Honda
XIV	1962	Luigi Taveri	Honda
XV	1963	Hugh Anderson	Suzuki
XVI	1964	Luigi Taveri	Honda
XVII	1965	Hugh Anderson	Suzuki
XVIII	1966	Luigi Taveri	Honda
XIX	1967	Bill Ivy	Yamaha
XX	1968	Phil Read	Yamaha
XXI	1969	Dave Simmonds	Kawasaki
XXII	1970	Dieter Braun	Suzuki
XXIII	1971	Ángel Nieto	Derbi
XXIV	1972	Ángel Nieto	Derbi
XXV	1973	Kent Andersson	Yamaha
XXVI	1974	Kent Andersson	Yamaha
XXVII	1975	Paolo Pileri	Morbidelli
XXVIII	1976	Pierpaolo Bianchi	Morbidelli
XXIX	1977	Pierpaolo Bianchi	Morbidelli
XXX	1978	Eugenio Lazzarini	MBA
XXXI	1979	Ángel Nieto	Minarelli
XXXII	1980	Pierpaolo Bianchi	MBA
XXXIII	1981	Ángel Nieto	Minarelli
XXXIV	1982	Ángel Nieto	Garelli
XXXV	1983	Ángel Nieto	Garelli
XXXVI	1984	Ángel Nieto	Garelli
XXXVII	1985	Fausto Gresini	Honda
XXXVIII	1986	Luca Cadalora	Garelli
XXXIX	1987	Fausto Gresini	Garelli
XL	1988	Jorge Martínez, "Aspar"	Derbi
XLI	1989	Àlex Crivillé	JJ Cobas
XLII	1990	Loris Capirossi	Honda
XLIII	1991	Loris Capirossi	Honda
XLIV	1992	Alessandro Gramigni	Aprilia
XLV	1993	Dirk Raudies	Honda
XLVI	1994	Kazuto Sakata	Aprilia
XLVII	1995	Haruchika Aoki	Honda
XLVIII	1996	Haruchika Aoki	Honda
XLIX	1997	Valentino Rossi	Aprilia
L	1998	Kazuto Sakata	Honda
LI	1999	Emili Alzamora	Honda
LII	2000	Roberto Locatelli	Aprilia
LIII	2001	Manuel Poggiali	Gilera
LIV	2002	Arnaud Vincent	Aprilia
LV	2003	Daniel Pedrosa	Honda
LVI	2004	Andrea Dovizioso	Honda
LVII	2005	Thomas Luthi	Honda
LVIII	2006	Álvaro Bautista	Aprilia
LIX	2007	Gábor Talmácsi	Aprilia
LX	2008	Mike Di Meglio	Derbi
LXI	2009	Julián Simón	Aprilia
LXII	2010	Marc Márquez	Derbi
LXIII	2011	Nico Terol	Aprilia

Estadístiques

Campions múltiples

Angel Nieto amb la Derbi 125cc el 1972

Pilot	Títols
Ángel Nieto	7
Carlo Ubbiali	6
Luigi Taveri	3
Pierpaolo Bianchi	3
Loris Capirossi	2
Kent Andersson	2
Hugh Anderson	2
Haruchika Aoki	2
Fausto Gresini	2
Kazuto Sakata	2

Títols per nacionalitat

País	Total
Itàlia	23
Espanya^[1]	9
Països Catalans^[2]	6
Catalunya	4
Japó	4
Regne Unit	4
Suïssa	4
Alemanya	3
País Valencià	2
Nova Zelanda	2
Suècia	2
França	2
Austràlia	1
Àustria	1
Hongria	1
San Marino	1
Total	63

1. No s'hi compten els aconseguits per pilots dels Països Catalans.
2. El total de títols imputats als Països Catalans correspon a la suma dels aconseguits per pilots de Catalunya (4) i el País Valencià (2).

Vegeu també

• Llista de campions del món de motociclisme de velocitat

Referències

1. «Moto3, ecco le regole della FIM» (en italià). topfuel.it. Arxivat de l'original el 2020-10-14. [Consulta: 13 octubre 2020].
2. «qual e' il limite di peso per le moto da corsa ?» (en italià). archiviostorico.gazzetta.it. La Gazzetta dello Sport, 17-06-2000.

Enllaços externs

• Web de MotoGP (anglès)