El Campionat de Galícia de futbol fou la màxima competició futbolística disputada a Galícia en els primers anys del futbol al territori. El campionat servia com a classificació per la Copa d'Espanya.[1][2]
El primer campionat de Galícia començà a organitzar-se l'any 1905, organitzat pel club Vigo Foot-ball Club, doncs no hi havia federació de clubs constituïda. Fou un dels tornejos pioners del futbol gallec, juntament amb la Copa Compostelá, la Copa Pontevedra i el Campionat Galícia-Astúries jugat a Corunya.[3] Per participar en la competició només calia estar legalment constituït.[4] El trofeu en disputa era una copa de plata d'onze quilos sostinguda per un pedestal de banús, que va ser donada pel rei Alfons XIII després d'una petició dels organitzadors, fet que va fer que el campionat fos conegut en aquell moment com la Copa del Rei.[5] La temporada 1911-12 es disputà la setena edició del campionat, que va veure el triomf del Fortuna per cinquena vegada, fet que li atorgà el trofeu en propietat.[6]
Quan va acabar la disputa pel primer trofeu, el rei Alfons XIII va fer donació d'una nova Copa del Rei al Vigo FC perquè es pogués disputar en les properes edicions del Campionat. La nova copa, que venia en un elegant estoig, era de plata daurada amb una base de fusta envernissada i portava gravada l'emblema del monarca i la inscripció "Vigo Foot-ball Club. Premi de S.M. el Rei".[7][8] Vigo no va aconseguir organitzar un nou campionat i va decidir donar aquesta copa a la Federació Gallega de Futbol, que havia estat fundada el 1909, perquè fos el premi del primer Campionat de Galícia oficial.[9][10]
La Federació Gallega de Futbol va començar a organitzar oficialment el torneig a partir de la temporada 1913-14.[11] Només el Real Vigo Sporting Club i el Real Club Fortuna de Vigo es van registrar, amb el Vigo Sporting guanyant el torneig.[12][13] En el torneig de la temporada següent, el Reial Club Corunya va patir una polèmica desqualificació[14] que posteriorment va ser revocada per la RFEF[15] encara que no hi va haver temps per aplicar la decisió de l'ens estatal i finalment Fortuna de Vigo es proclamà campió. A partir d'aquesta segona edició del campionat, a més de la competició pel títol de campió gallec, el torneig també va servir per obtenir la classificació per a la Copa d'Espanya.[16]
La segona meitat de la dècada de 1910 fou molt convulsa. La temporada 1915-16 es produí un cisma on el Fortuna guanyà el campionat oficial (en ser l'únic participant) i el Vigo Sporting el campionat dissident. La Federació decidí anul·lar-los. Les següents tres temporades guanyaren Sporting, Fortuna i Sporting, fet que donà el trofeu en propietat a l'Sporting, en ser el primer club en vèncer en tres ocasions. Però el Fortuna al·legà que ell havia guanyat el trofeu en propietat en referència al campionat anul·lat de l'edició 1915-16. La disputa acabà en un cisma per la marxa del Fortuna de la Federació, creant la nova Lliga Regional de Clubs de Futbol. La Federació Gallega li retirà el títol de la temporada 1917-18 el novembre 1919, i no participà en el campionat 1919-20. El juny de 1920 es solucionaren els problemes i el Fortuna fou readmès a la Federació.[17][18]
A partir de la temporada 1920-21 es creà una segona divisió (Sèrie B),[19] i el 1923 es creà la Sèrie C.[20][21] L'any 1923 es produeix la fusió de Fortuna i Sporting per crear el Celta de Vigo. Aquest fet provocà que la tradicional rivalitat Fortuna-Sporting en el campionat passi a la nova rivalitat Celta-Deportivo.
L'any 1934, la FEF va dur a terme una reestructuració del futbol estatal i va crear una sèrie de campionats interregionals, oficialment anomenats Suprarregionals, jeràrquicament situats per sobre dels campionats regionals tradicionals (excepte en el cas del Campionat de Catalunya, que manté el seu nivell de facto integrant exclusivament un únic grup Suprarregional) i en els quals hi participaren els clubs més potents que fins aleshores hi havien participat en els seus campionats regionals.[22][23][24] Galícia i Astúries s'agruparen en el Suprarregional Grup 1, també conegut com Campionat Mancomunat Galaico-Astur.
El campionat 1934-35 no finalitzà per la Vaga revolucionària d'octubre de 1934 a Astúries. Com a resultat, el torneig es va dividir en dos grups paral·lels: el gallec i l'asturià,[25] en què el Celta i l'Oviedo foren els respectius campions. L'any següent es va tornar a disputar el Campionat Mancomunat Galaico-Astur, que fou guanyat per l'Oviedo FC, seguit del club gallec Unión Sporting.[26] Aquesta fou la segona i darrera edició del campionat conjunt gallec i asturià.
El juliol de 1936 va esclatar la Guerra Civil i a l'octubre la FEF va suspendre les competicions d'àmbit estatal, però va permetre a les federacions territorials organitzar les seves pròpies competicions oficials si la situació ho permetia. Galícia, allunyada del front de batalla, continua desenvolupant l'activitat futbolística malgrat les greus dificultats provocades per la guerra. L'edició de 1937-38 posà en joc un trofeu anomenat Copa del Cos d'Exèrcit de Galícia.[27]
Acabada la guerra i amb el franquisme ja vigent, es va jugar la darrera edició del campionat, corresponent a la temporada 1939-40. Per a la temporada 1940-41, la Junta Directiva de la FEF va decidir suprimir de facto tots els campionats regionals, esdevenint aquest en la primera divisió territorial gallega dins la piràmide de la lliga espanyola.
Font:[28]
(inclou els campionats no oficials)