Un cable de comunicacions submarí és un cable submergit, emprat en comunicacions intercontinentals.[1] A la dècada del 1850 es van col·locar els primers cables de comunicacions submarines, que es dedicaven a transportar trànsit de telegrafia, establint els primers enllaços de telecomunicacions instantànies entre continents. El primer cable submarí fou estès al riu Hudson el 1845, i el 1858 fou col·locat el primer cable transatlàntic entre Irlanda i Terranova.[1]
Els cables de comunicacions submarins són fonamentals en la tecnologia quotidiana i en la forma de comunicar-nos entre nosaltres. Actualment, permeten transmetre dades per millorar els serveis de telecomunicacions. Gairebé totes les comunicacions es fan a través de cables submarins, ja que compten amb molts més avantatges davant d'altres opcions.[2]
A part d'aquests també existeixen cables submarins destinats al transport d'energia elèctrica en distàncies petites i inserits dins d'una canonada especial per evitar riscos amb el contacte amb l'aigua.
El primer projecte, el nom del qual era Cable Transatlàntic Telegràfic, va començar el 1857 i es va crear amb l'objectiu de connectar Amèrica del Nord i Europa. Aquest cable va transportar el que va ser una carta de felicitació per a la reina Victòria de part del president dels Estats Units d'Amèrica (EUA) el dia 16 d'agost de 1858 amb 98 paraules difícils de desxifrar i que va tardar 16 hores en enviar-se. Tanmateix, la seva instal·lació va acabar el 1866, atès que va ser un procés llarg i complex i molts cables es van trencar o deteriorar.[2]
Al principi, només s'utilitzaven per a la xarxa de telègrafs, però el sistema era lent i transportava poques paraules per minut amb molts errors. El 1956, es va fer possible la comunicació entre diverses persones simultàniament gràcies a la invenció del cable coaxial. A la dècada dels 70, es van crear els primers cables òptics i el 1988 es va llançar comercialment el TAT-8, conegut per ser el primer cable òptic transatlàntic amb 280Mb.[3]
El cable submarí està fet d'un material fi i delicat. De fet, el seu diàmetre mesura aproximadament uns tres centímetres. Al voltant, hi ha capes que el protegeixen perquè no es trenqui amb facilitat. A l'interior, es troben les fibres òptiques i poden variar. Avui en dia, la fibra òptica permet una millor connexió, encara amb una protecció de capes aïllants.[2]
A la imatge es mostren les diferents capes:
Malgrat aquestes vuit capes que el protegeixen, poden haver-hi problemes sísmics que fan malbé els cables o altres inconvenients. Així doncs, quan un d'aquests cables es trenca, moltes persones poden quedar-se sense connexió a internet.[2]
Els cables estan protegits per unes directives de la ONU, que estableixen que en cas de conflicte, tots els cables estan sota la seva protecció.[4]
Espanya té un paper molt rellevant en aquestes comunicacions submarines degut a la seva ubicació, atès que és una entrada ideal per parts d'Europa i altres continents. Hi ha diversos cables:[2]