Borislav Kostić

Bora Kostić

Biografia
Naixement	24 febrer 1887 Vršac (Imperi austrohongarès)
Mort	3 novembre 1963 (76 anys) Belgrad (República Federal Socialista de Iugoslàvia)
Nacionalitat	Iugoslàvia
Activitat
Ocupació	Jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva	Iugoslàvia
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Gran Mestre Internacional (1950)
Participà en
1937	Olimpíada d'escacs de 1937
1936	Olimpíada d'escacs de 1936
1935	Olimpíada d'escacs de 1935
1931	Olimpíada d'escacs de 1931
1927	Olimpíada d'escacs de 1927
Altres
Títol	Gran Mestre (1950) Campió de Romania (1932) 2 cops Campió de Iugoslàvia

Borislav Kostić (o també Boris Kostić o Bora Kostić) (24 de febrer de 1887 - 3 de novembre de 1963), fou un jugador d'escacs professional iugoslau nascut a Vršac (actualment Sèrbia), llavors part de l'Imperi Austrohongarès. Ostentà el títol de Gran Mestre des de 1950.^[1]

Biografia i resultats destacats en competició

Va aprendre a jugar als deu anys i va aconseguir un ràpid progrés al mateix temps que estudiava Comerç Oriental a Budapest. Va passar algun temps a Viena, la capital escaquística de l'època, cosa que li va permetre aconseguir la pràctica competitiva necessària per portar el seu joc a un nivell més elevat. El 1910 es va traslladar a Colònia i des d'allà va viatjar extensivament, principalment a les Amèriques, on hi va jugar contra campions locals i hi va realitzar exhibicions de les seves llegendàries habilitats com a jugador d'escacs a cegues en partides simultànies: el 1916 a Nova York va arribar a jugar contra 20 rivals, alhora que tenia amenes converses contra oponents i espectadors. Va aconseguir la sorprenent marca de (+19 -0 =1).^[2]

Kostic va jugar matxs formals contra Frank James Marshall, Jackson Showalter i Paul Leonhardt i els va guanyar a tots. A l'Havana el 1919, però, aquesta ratxa d'impressionants triomfs es va acabar amb la derrota 5-0 contra José Raúl Capablanca. També va jugar torneigs als Estats Units, incloent-hi Nova York 1916 (on va empatar per la segona-quarta plaça amb David Janowsky i Abraham Kupchik, darrere de Capablanca), Chicago 1918 i Nova York 1918, on va acabar en segon lloc darrere de Capablanca.

Al circuit europeu, va guanyar a Estocolm 1913, va acabar en segon lloc al torneig de Hastings 1919 però va tornar-hi per guanyar el 1921/1922, amb un resultat perfecte de 7/7 punts.^[3][4] A Trenčianske Teplice 1928, va guanyar davant d'Endre Steiner i de Friedrich Sämisch.^[5] Al fort torneig de Bled de 1931, hi va finalitzar en el desè lloc, encara que va superar llumeneres com ara Géza Maróczy, Edgard Colle i Vasja Pirc; aquest torneig, guanyat aclapadorament per Aleksandr Alekhin, va ser considerat en el seu temps com un dels més difícils de la història dels escacs.^{[6][6][7][8][9]} A Belgrad 1935, va compartir el títol de campió iugoslau amb Pirc^[10] i es va convertir en campió únic a Ljubljana el 1938.^[11] Va ser clar guanyador a Ljubljana aquest mateix any.

A partir de 1923 i fins a 1926, Kostic va viatjar arreu del món, incloent-hi Australàsia, l'Extrem Orient, Àfrica, l'Índia i Sibèria posant en pràctica les seves habilitats excepcionals, generant interès en els escacs i forjant nous llaços amb gent al voltant del globus. Va ser un publicista i ambaixador brillant del joc, encara que aquesta activitat va evitar probablement que aprofités al màxim el seu potencial com a jugador.

Al final dels anys 20, va fer un nou viatge a les Amèriques i va començar la seva sèrie de quatre aparicions olímpiques, representant Iugoslàvia en quatre Olimpíades d'escacs entre 1927 i fins a 1937.

Durant la Segona Guerra Mundial Kostić (que era cristià ortodox), va estar empresonat en un camp de concentració, perquè va declinar de participar en els torneigs que els nazis anomenaven "de l'Europa lliure", per a major glòria del règim nazi. Després d'això, va seguir jugant als escacs però a un nivell molt menor; la seva última aparició va ser en el torneig dels veterans de Zúric 1962, on va guanyar.^[12]

Va morir a Belgrad el 1963, als 76 anys.

Notes i referències

1. «Nota biogràfica de Borislav Kostić» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 1r gener 2013].
2. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
3. Golombek's Encyclopedia of Chess. Crown Publishing, 1977, p. 137–139. ISBN 0-517-53146-1. 
4. «Quadre d'honor del Congrés de Hastings, 1920-2006» (en anglès). hastingschess.org.uk. [Consulta: 31 març 2013].
5. «Taules de torneigs de 1928». rogerpaige. Arxivat de l'original el 2012-05-21. [Consulta: 1r gener 2013]. (anglès)
6. «Taules de torneigs de 1931» (en anglès). rogerpaige. Arxivat de l'original el 2014-05-12. [Consulta: 15 abril 2014].
7. «Història, partides, i quadre de classificació del Torneig de Bled de 1931» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 15 abril 2014].
8. «Bled 1931» (en anglès). thechesslibrary.com. Arxivat de l'original el 2014-04-16. [Consulta: 27 setembre 2011].
9. «Torneig de Bled 1931» (en anglès). endgame.nl. Arxivat de l'original el 2012-07-29. [Consulta: 15 abril 2014].
10. «Taules de torneigs de 1935». rogerpaige. Arxivat de l'original el 2013-10-21. [Consulta: 1r gener 2013].
11. «Taules de torneigs de 1938». rogerpaige. Arxivat de l'original el 2014-10-22. [Consulta: 1r gener 2013].
12. «Classificació i partides, Zuric sèniors 1962» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 1r gener 2013].

Bibliografia

• Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. 2a edició. Oxford University Press, 1992. ISBN 0-19-280049-3.