La Bordeus-París va ser un cursa ciclista que es va disputar entre 1891 i 1988, per a un total de 86 edicions.
Era una prova ciclista única en el seu gènere, per la seva llargada i duresa (prop de 600 km) i pel seu desenvolupament. Durant la segona part de la cursa els ciclistes es posaven darrere un enginy motoritzar anomenat derny, que era conduït per l'entrenador, per tal de reduir la resistència amb l'aire, cosa que permetia als ciclistes aconseguir velocitats de l'ordre dels 50 a 60 km/h. El reglament va patir nombroses adaptacions amb el pas dels anys.
Aquesta mateixa cosa que la feia única en motivà la seva desaparició, ja que cada vegada era més difícil que els ciclistes correguessin curses de 600 km en un sol dia.