Bons alemanys

Bons alemanys és una expressió irònica que neix després de la II Guerra Mundial entre les tropes aliades anglòfones. Fa referència a aquells ciutadans de l'Alemanya nazi que, un cop passada la guerra, tractaven de justificar-se explicant que ells mai havien donat suport al nazisme, tanmateix van mantenir un silenci i una passivitat acomodatícia davant les injustícies del nazisme per no entrar en conflictes que poguessin pertorbar o perjudicar el seu benestar o el del règim.^[1]

L'expressió duu una càrrega irònica, crítica i pejorativa i s'acostumava a aplicar especialment a aquells ciutadans alemanys que afirmaven ignorar l'holocaust, els camps de concentració o els crims de guerra del seu país.

Posteriorment l'expressió s'ha utilitzat per denunciar, de forma metafòrica, a les persones i grups que es desentenen, fingeixen no saber o adopten una actitud passiva davant els crims d'estat, sense adoptar cap mesura, restant en un silenci passiu, subreptíciament còmplice i convenient que els evita complicacions, confrontacions i que al cap de vall els beneficia.^[2]

En aquest aspecte, a la pel·lícula Spotlight, Michael Rezendes (interpretat per Mark Ruffalo) utilitza l'expressió «Good germans» durant una conversa amb el seu editor Ben Bradlee (interpretat per John Slattery), aplicant-la a la situació de silenci davant els casos de pederàstia de l'església denunciats pel seu diari.^[3]

BB - Si n'hi hagués noranta, molta gent ho sabria!

MR – Potser ho saben.

BB - I ningú ha dit res?

MR - ... Bons alemanys.

La pel·lícula El bon alemany (2006) utilitza l'expressió per donar títol al film on es tracta el tema.

Referències

1. «The ‘Good Germans’ Among Us».
2. Frontmatter. Boydell and Brewer, 2013-12-31, p. i–vi. ISBN 978-1-57113-787-6. 
3. «You Can Make ’Em Like They Used To».