Bomba atòmica

Núvol de bolet de la bomba atòmica d'Hiroshima (Japó), a 18 quilòmetres de l'hipocentre de l'explosió, llançada el (6 d'agost de 1945). A les 8.15 del matí.

Una bomba atòmica o bomba nuclear és un dispositiu que obté una gran quantitat d'energia explosiva per mitjà de reaccions nuclears. El seu funcionament es basa a provocar una reacció nuclear en cadena sostinguda. Es troba entre les denominades armes de destrucció massiva i produeix un distintiu núvol amb forma de bolet quan és detonada a poca altitud sobre la superfície. Les primeres bombes atòmiques van ser desenvolupades pels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, en el context del Projecte Manhattan, i és l'únic país que n'ha fet ús en combat (el 1945, contra les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki).^[1]

El seu procediment es basa en la fissió nuclear de nuclis atòmics pesats en elements més lleugers, mitjançant el bombardeig de neutrons que, en impactar en aquest material, provoquen una reacció nuclear en cadena. Perquè això succeeixi, és necessari usar isòtops fissibles, com l'urani-235 o el plutoni 239.^{[cal citació]}

Classes de bombes

Bomba d'urani

En aquest cas, a una massa d'urani, anomenada "subcrítica", se li afegeix una quantitat del mateix element químic per a aconseguir una "massa crítica" que comença a fissionar espontàniament. Al mateix temps se li afegeixen altres elements, que potencien la creació de neutrons lliures, accelerant la reacció en cadena, que es fa "sostinguda", provocant la destrucció d'una àrea determinada per l'ona de xoc mecànica, l'ona tèrmica i la radioactivitat.^{[cal citació]}

Bomba de plutoni

La bomba de plutoni té un disseny més complicat. La massa fissionable s'envolta d'explosius plàstics convencionals, com el RDX, especialment dissenyats per a comprimir el metall, de manera que una bola de plutoni de la grandària d'una pilota de tenis es redueix gairebé a l'instant a la grandària d'una bala, augmentant en gran manera la densitat del material, que entra instantàniament en una reacció en cadena de fissió nuclear descontrolada, provocant l'explosió i la destrucció total dins d'un perímetre limitat, a més que l'entorn circumdant es torni altament radioactiu, deixant seqüeles greus en l'organisme de qualsevol ésser viu.^{[cal citació]}

Bomba d'hidrogen o termonuclear

Explosió de la bomba termonuclear Ivy Mike (1 de novembre de 1952). Les bombes termonuclears s'han convertit en les armes més destructives de la història, sent diverses vegades més poderoses que les bombes nuclears d'Hiroshima i Nagasaki.

La bomba d'hidrogen o (bomba H), també coneguda com a bomba tèrmica de fusió o bomba termonuclear es basa en l'obtenció de l'energia despresa en fusionar-se dos nuclis atòmics, en lloc de la fissió d'aquests.^{[cal citació]}

L'energia es desprèn en fusionar-se els nuclis de deuteri (2H) i de triti (3H), dos isòtops de l'hidrogen, per a donar un nucli d'heli. La reacció en cadena es propaga gràcies als neutrons d'alta energia despresos en la reacció.^{[cal citació]}

Per a iniciar aquest tipus de reacció en cadena és necessari una gran aportació d'energia, per la qual cosa totes les bombes de fusió contenen un element anomenat iniciador o primari, que és una bomba atòmica de fissió que produeix la detonació inicial de la bomba principal; als elements que componen la part fusionable de la bomba (deuteri, triti, liti, etc.) se'ls coneix com a secundaris.^{[cal citació]}

La primera bomba d'aquest tipus va ser detonada a Enewetak (atol·ló de les Illes Marshall) l'1 de novembre de 1952, durant la prova Ivy Mike, amb marcats efectes en l'ecosistema de la regió. La temperatura aconseguida en la «zona zero» (lloc de l'explosió) va ser de més de 15 milions de graus, tan calent com el nucli del Sol, per unes fraccions de segon.^{[cal citació]}

Les bombes anomenades termonuclears o bombes d'hidrogen no són bombes de fusió pura, sinó bombes de fissió/fusió/fissió. La detonació de l'artefacte primari de fissió produeix la reacció de fusió, com la descrita, el propòsit de la qual és generar neutrons d'alta velocitat, que, al seu torn, produeixen la fissió del (235U, 239Pu o fins i tot 238U) que forma part del secundari.^{[cal citació]}

Bombes de neutrons

Article principal: Bomba de neutrons

Detonació d'una bomba atòmica el 15 d'abril de 1948 en l'atol·ló de Eniwetok, concretament la prova X-Ray compresa en l'Operació Sandstone.

La bomba de neutrons, també anomenada bomba N, bomba de radiació directa incrementada o bomba de radiació forçada, és una arma nuclear derivada de la bomba H que els Estats Units van començar a desplegar a finals dels anys setanta. En les bombes H, normalment menys del 25 % de l'energia alliberada s'obté per fusió nuclear i l'altre 75 % per fissió. En la bomba de neutrons s'aconsegueix fer baixar el percentatge d'energia obtinguda per fissió a menys del 50 %, i fins i tot s'ha arribat a fer-ho tan baix com un 5 % i la resta és per la fusió nuclear.^{[cal citació]}

En conseqüència, s'obté una bomba, que per a una determinada magnitud d'ona expansiva i pols tèrmic produeix una proporció de radiacions ionitzants (radioactivitat) fins a set vegades major que les d'una bomba H, fonamentalment raigs X i gamma d'alta penetració durant pocs segons. En segon lloc, bona part d'aquesta radioactivitat és de molta menor durada (menys de 48 hores) que la que es pot esperar d'una bomba de fissió convencional.^{[cal citació]}

Les conseqüències pràctiques són que en detonar una bomba N es produeix poca destrucció d'estructures i edificis, però molta afectació i mort dels éssers vius per la radiació, fins i tot encara que aquests es trobin dins de vehicles o instal·lacions blindades o cuirassades. Per això s'ha inclòs a aquestes bombes en la categoria d'armes tàctiques, perquè permeten la continuació d'operacions militars en l'àrea per part d'unitats dotades de protecció (ABQ).^{[cal citació]}

Historial d'explosions de bombes nuclears

Nom	País productor	País de detonació	Potència	Data	Tipus	Característiques	Ubicació
Trinity	Estats Units	Estats Units	19 Kt	16 de juliol de 1945	Torre de 30 metres	Primera bomba atòmica.	Los Alamos, Nou Mèxic
Little Boy		Japó	16 Kt	6 d'agost de 1945	Aèria a 548 metres	Primera bomba atòmica usada a l'atac	Hiroshima
Fat Man			25 Kt	9 d'agost de 1945	Aèria a 503 metres	Segona bomba atòmica usada a l'atac	Nagasaki
RDS-1	Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques	Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques	22 Kt	29 d'agost de 1949	Torre a 30 metres	Primera bomba atòmica soviètica	Semei
Hurricane	Regne Unit	Austràlia	25 Kt	3 d'octubre de 1952	Aquàtica a –3 metres	Primera bomba atòmica britànica	Illes Montebello
Ivy Mike	Estats Units	Illes Marshall	10 Mt	31 d'octubre de 1952	Sobre terra	Primera bomba termonuclear	Atol Enewetak
Ivy King			500 Kt	14 de novembre de 1952	Aèria de 173 metres	Bomba de fissió més potent
RDS-6s	Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques	Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques	400 Kt	12 d'agost de 1953	Torre a 30 metres	Primera bomba atòmica termonuclear soviètica	Semei
Castle Bravo	Estats Units	Illes Marshall	15 Mt	28 de febrer de 1954	Sobre terra a 28 metres	Segona bomba més potent dels EUA	Atol de Bikini
Grapple X	Regne Unit	Kiribati	1,8 Mt	8 de novembre de 1957	Aèria a 2250 metres	Primera bomba termonuclear britànica	Kiritimati
Gerboise Bleue	França	Algèria	65 Kt	13 de febrer de 1960	Globus a 105 metres	Primera bomba atòmica francesa	Reggane
Bomba Tsar	Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques	Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques	50 Mt	30 d'octubre de 1961	Aèria a 4000 metres	Bomba més potent del món	Nova Terra
596	R.P. de la Xina	R.P. de la Xina	22 Kt	16 d'octubre de 1964	Sobre terra	Primera bomba atòmica xinesa	Lob Nor
Núm. 6			3,3 Mt	17 de juny de 1967	Aèria a 2960 metres	Primera bomba termonuclear xinesa
Canopus	França	Polinèsia Francesa	2,6 Mt	24 d'agost de 1968	Globus a 520 metres	Primera bomba termonuclear francesa	Fangataufa
Smiling Buddha	Índia	Índia	8-20 Kt	18 de maig de 1974	Subterrània	Primera bomba atòmica índia	Pokhran
Incident Vela	Israel Sud-àfrica (possiblement)	Sud-àfrica	2-3 Kt	22 de setembre de 1979	Acuática	Possible primera bomba atòmica israelita i sud-africana	Oceà Índic al sud de Sud-àfrica
Chagai-I	Pakistan	Pakistan	40 Kt	28 de maig de 1998	Subterrània	Primera bomba atòmica pakistanesa	Chagai
?	Corea del Nord	Corea del Nord	0,48-1 Kt	9 d'octubre de 2006	Subterrània	Primera bomba atòmica nord-coreana	Kilju
?			50-120 Kt	3 de setembre de 2017		Primera bomba termonuclear nord-coreana

Vegeu també

• Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki
• Arma nuclear
• Guerra nuclear
• Potència nuclear
• Països amb armes nuclears
• Míssil balístic intercontinental
• Ogiva nuclear
• Bomba de neutrons

Referències

1. Dower, John W.. «Three Narratives of Our Humanity». A: Linenthal, Edward T. y Engelhardt, Tom. History Wars. The Enola Gay and Other Battles for the American Past. Henry Holt and Company, 1996, p. 63-96 y 257-269.  Versión en español: «Tres relatos sobre nuestra humanidad La bomba atómica en la memoria japonesa y estadounidense». Historizar el pasado vivo en América Latina. Pérotin-Dumon, Anne, 2006, pàg. 1-54.

Bibliografia

• Einstein, Albert: Cartes d'Albert Einstein a Franklin Delano Roosevelt (president dels Estats Units) a propòsit de la bomba atòmica.
• Glasstone, Samuel i Dolan, Philip J.: The effects of nuclear weapons. els Estats Units: O. S. Government Printing Office, tercera edició, 1977.
• Informació sobre armes de destrucció massiva, incloses les armes nuclears, en la web de la Federation of American Scientists (Federació de Científics Estatunidencs).
• OTAN: NAT handbook on the medical aspects of NBC defensive operations (part I - Nuclear). Washington: Departments of the Army, Navy, and Air Force, 1996.
• Preston, Diana: Abans d'Hiroshima: de Marie Curie a la bomba atòmica. Madrid: Tusquets, 2008. ISBN 978-84-8383-059-8.
• Rhodes, Richard: Dark Sun: the making of the hydrogen bomb. Nova York: Simon and Schuster, 1995.
• Rhodes, Richard: The making of the atomic bomb. Nova York: Simon and Schuster, 1986.
• Smyth, H. DeW: Atomic energy for military purposes. Princeton University Press, 1945.
• The effects of nuclear war. Office of Technology Assessment, maig de 1979.

Enllaços externs

• «Arxiu atòmic», a la web AtomicArchive.com (anglès).
• Arxiu d'armes nuclears, a la web NuclearWeaponArchive.org (anglès).
• Notícies sobre armes nuclears, a la web del IPS (Inter Press Service).