Núvol de bolet de la bomba atòmica d'Hiroshima (Japó), a 18 quilòmetres de l'hipocentre de l'explosió, llançada el (6 d'agost de 1945). A les 8.15 del matí.
Una bomba atòmica o bomba nuclear és un dispositiu que obté una gran quantitat d'energia explosiva per mitjà de reaccions nuclears. El seu funcionament es basa a provocar una reacció nuclear en cadena sostinguda. Es troba entre les denominades armes de destrucció massiva i produeix un distintiu núvol amb forma de bolet quan és detonada a poca altitud sobre la superfície. Les primeres bombes atòmiques van ser desenvolupades pels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, en el context del Projecte Manhattan, i és l'únic país que n'ha fet ús en combat (el 1945, contra les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki).[1]
En aquest cas, a una massa d'urani, anomenada "subcrítica", se li afegeix una quantitat del mateix element químic per a aconseguir una "massa crítica" que comença a fissionar espontàniament. Al mateix temps se li afegeixen altres elements, que potencien la creació de neutrons lliures, accelerant la reacció en cadena, que es fa "sostinguda", provocant la destrucció d'una àrea determinada per l'ona de xoc mecànica, l'ona tèrmica i la radioactivitat.[cal citació]
Bomba de plutoni
La bomba de plutoni té un disseny més complicat. La massa fissionable s'envolta d'explosius plàstics convencionals, com el RDX, especialment dissenyats per a comprimir el metall, de manera que una bola de plutoni de la grandària d'una pilota de tenis es redueix gairebé a l'instant a la grandària d'una bala, augmentant en gran manera la densitat del material, que entra instantàniament en una reacció en cadena de fissió nuclear descontrolada, provocant l'explosió i la destrucció total dins d'un perímetre limitat, a més que l'entorn circumdant es torni altament radioactiu, deixant seqüeles greus en l'organisme de qualsevol ésser viu.[cal citació]
Bomba d'hidrogen o termonuclear
Explosió de la bomba termonuclear Ivy Mike (1 de novembre de 1952). Les bombes termonuclears s'han convertit en les armes més destructives de la història, sent diverses vegades més poderoses que les bombes nuclears d'Hiroshima i Nagasaki.
La bomba d'hidrogen o (bomba H), també coneguda com a bomba tèrmica de fusió o bomba termonuclear es basa en l'obtenció de l'energia despresa en fusionar-se dos nuclis atòmics, en lloc de la fissió d'aquests.[cal citació]
L'energia es desprèn en fusionar-se els nuclis de deuteri (2H) i de triti (3H), dos isòtops de l'hidrogen, per a donar un nucli d'heli. La reacció en cadena es propaga gràcies als neutrons d'alta energia despresos en la reacció.[cal citació]
Per a iniciar aquest tipus de reacció en cadena és necessari una gran aportació d'energia, per la qual cosa totes les bombes de fusió contenen un element anomenat iniciador o primari, que és una bomba atòmica de fissió que produeix la detonació inicial de la bomba principal; als elements que componen la part fusionable de la bomba (deuteri, triti, liti, etc.) se'ls coneix com a secundaris.[cal citació]
La primera bomba d'aquest tipus va ser detonada a Enewetak (atol·ló de les Illes Marshall) l'1 de novembre de 1952, durant la prova Ivy Mike, amb marcats efectes en l'ecosistema de la regió. La temperatura aconseguida en la «zona zero» (lloc de l'explosió) va ser de més de 15 milions de graus, tan calent com el nucli del Sol, per unes fraccions de segon.[cal citació]
Les bombes anomenades termonuclears o bombes d'hidrogen no són bombes de fusió pura, sinó bombes de fissió/fusió/fissió. La detonació de l'artefacte primari de fissió produeix la reacció de fusió, com la descrita, el propòsit de la qual és generar neutrons d'alta velocitat, que, al seu torn, produeixen la fissió del (235U, 239Pu o fins i tot 238U) que forma part del secundari.[cal citació]
Detonació d'una bomba atòmica el 15 d'abril de 1948 en l'atol·ló de Eniwetok, concretament la prova X-Ray compresa en l'Operació Sandstone.
La bomba de neutrons, també anomenada bomba N, bomba de radiació directa incrementada o bomba de radiació forçada, és una arma nuclear derivada de la bomba H que els Estats Units van començar a desplegar a finals dels anys setanta. En les bombes H, normalment menys del 25 % de l'energia alliberada s'obté per fusió nuclear i l'altre 75 % per fissió. En la bomba de neutrons s'aconsegueix fer baixar el percentatge d'energia obtinguda per fissió a menys del 50 %, i fins i tot s'ha arribat a fer-ho tan baix com un 5 % i la resta és per la fusió nuclear.[cal citació]
En conseqüència, s'obté una bomba, que per a una determinada magnitud d'ona expansiva i pols tèrmic produeix una proporció de radiacions ionitzants (radioactivitat) fins a set vegades major que les d'una bomba H, fonamentalment raigs X i gamma d'alta penetració durant pocs segons. En segon lloc, bona part d'aquesta radioactivitat és de molta menor durada (menys de 48 hores) que la que es pot esperar d'una bomba de fissió convencional.[cal citació]
Les conseqüències pràctiques són que en detonar una bomba N es produeix poca destrucció d'estructures i edificis, però molta afectació i mort dels éssers vius per la radiació, fins i tot encara que aquests es trobin dins de vehicles o instal·lacions blindades o cuirassades. Per això s'ha inclòs a aquestes bombes en la categoria d'armes tàctiques, perquè permeten la continuació d'operacions militars en l'àrea per part d'unitats dotades de protecció (ABQ).[cal citació]
↑Dower, John W.. «Three Narratives of Our Humanity». A: Linenthal, Edward T. y Engelhardt, Tom. History Wars. The Enola Gay and Other Battles for the American Past. Henry Holt and Company, 1996, p. 63-96 y 257-269. Versión en español: «Tres relatos sobre nuestra humanidad La bomba atómica en la memoria japonesa y estadounidense». Historizar el pasado vivo en América Latina. Pérotin-Dumon, Anne, 2006, pàg. 1-54.
Bibliografia
Einstein, Albert: Cartes d'Albert Einstein a Franklin Delano Roosevelt (president dels Estats Units) a propòsit de la bomba atòmica.
Glasstone, Samuel i Dolan, Philip J.: The effects of nuclear weapons. els Estats Units: O. S. Government Printing Office, tercera edició, 1977.
Informació sobre armes de destrucció massiva, incloses les armes nuclears, en la web de la Federation of American Scientists (Federació de Científics Estatunidencs).
