Ferm partidari d'Alfred Dreyfus en l'anomenat cas Dreyfus, escrigué articles periodístics que defensaven la seva innocència. Fou un dels membres originals del Comitè Nobel que van crear els premis del mateix nom, reescollit l'any 1900.
L'any 1903, davant la imminent separació nacional entre Noruega i Suècia, va predicar la conciliació i la moderació entre els noruecs. El 1905, Noruega va aconseguir la independència, i Bjørnson va canviar els seus postulats republicans pels monàrquics per enfortir el seu país, estrènyer llaços amb el Regne Unit i posicionar-se "igual per igual" davant les monarquies de Suècia i Dinamarca.
Va morir el 26 d'abril del 1910 a la ciutat de París, on passava part dels hiverns. Fou enterrat a Oslo.
Obra literària
Synnøve Solbakken novel·la de Bjørnson traduïda al català i publicada a Barcelona l'any 1911 dins la col·lecció Biblioteca Popular de L'Avenç
Preocupat per la llengua noruega, es va interessar a adoptar el nynorsk com a llengua nacional per al seu país, en oposició al bokmål, la norueguització del danès, i que era majoritàriament utilitzada en la literatura noruega d'aquells moments. Les seves novel·les inicials, com Synnove Solbakken (1857), tractaven sobre la vida camperola, però en obres posteriors, entre les quals hi ha drames, com Kong Sverre (1858), Sigurd Slembe (trilogia, 1862), En Fallit (1874); comèdies, com Nygifte (1865); i narracions, com Magnhild (1877), va poder demostrar la vida i costums del seu país, i els seus temes principals passaren a ser la reforma social. En les seves obres, va mostrar opinions liberals i democràtiques, va promulgar l'individualisme i la fe en la veritat i la natura.
De la seva obra poètica, es pot esmentar Bergliot (poema épic, 1865) i la recopilació de poesies que el van convertir en el poeta nacional, Digte og sange (1870), de la qual destaca la coneguda Ja, vi elsker dette landet (Sí, vam estimar aquesta terra), que s'ha convertit en l'himne nacional noruec.
L'any 1903, li fou concedit el Premi Nobel de Literaturacom a tribut a la seva poesia noble, magnífica i versàtil, que ha estat distingida sempre per la frescor de la seva inspiració i la puresa rara del seu esperit.
Amor i geografia (Geografi Og Kjaerlighed). Comèdia en 3 actes. Traducció d'Emili Vallès. 1903.
Més enllà de les forces (Øver Ævne, I, II). Primera part: Drama en dos actes. Segona part: Drama en quatre actes. Traducció a càrrec de Frederic Pujulà i Vallès. 1904.[4]
Synnöva Solbakken (Synnøve Solbakken). Traducció de Frederic Armenter de Monasterio. 1911.
↑Sanfeliu, Montserrat (autora de l'entrada); Bacardí, Montserrat (direcció diccionari); Godayol, Pilar (direcció diccionari). «Pujulà i Vallès, Frederic». A: Diccionari de la traducció catalana (html). Vic: Eumo Editorial / Universitat Autònoma de Barcelona / Universitat de les Illes Balears / Universitat Jaume I / Universitat de Vic, 2011. ISBN 9788497663960 [Consulta: 17 desembre 2017].
.jpg)
