Va néixer el 7 de juny del 1952 a la ciutat d'Istanbul en una família benestant que vivia al barri de Nişantaşı, barri descrit en algunes de les seves novel·les. Va començar estudis d'arquitectura, però al cap de tres anys els abandonà per dedicar-se plenament a la literatura.[4] L'any 1977, es va graduar a l'Institut de periodisme de la Universitat d'Istanbul, encara que no ha exercit mai com a periodista. Entre 1985 i 1988, va viure a Nova York i va ser professor visitant de la Universitat de Colúmbia. Després va tornar a Istanbul.
Al febrer del 2005 va declarar en una entrevista, concedida al diari suís Tages Angeizer, que a Turquia van ser assassinats «30.000 kurds i un milió d'armenis». Arran d'aquestes declaracions, l'escriptor, que llavors vivia a Turquia, va patir una campanya contra ell que el va obligar a sortir del país.
Al juny del 2005, el codi penal turc va incorporar un article nou -l'article 301- segons el qual qui insultés explícitament Turquia podia ser condemnat a una pena de presó d'entre sis mesos i tres anys. A Pamuk, li va ser aplicat aquest article amb caràcter retroactiu i va ser processat per les declaracions que havia fet al febrer. Va ser citat a judici el 16 de desembre del 2005. Després de ser processat, Pamuk va repetir les seves declaracions quan va recollir el Premi dels Llibreters de la Fira del Llibre de Frankfurt.[5][6]
El 16 de desembre, el judici de Pamuk va ser ajornat fins al 7 de febrer del 2006, a l'espera que el Ministeri de Justícia turc determinés si havia d'aplicar-se el codi penal llavors vigent o el que hi havia en vigor el febrer del 2005. Abans que se'n complís el termini, el ministre de Justícia turc va promoure que s'arxivés la causa d'acord amb el nou codi penal turc, de manera que el Tribunal de Primera Instància d'Istanbul número 2 va tancar el cas el 23 de gener del 2006. Tanmateix, el 2011 fou condemnat a pagar una multa de sis mil lires per insultar l'honor del demandant.[8]
Obra literària
Orhan Pamuk al seu estudi
Encara que la seva carrera com a escriptor va començar a la fi de la dècada del 1970, i la seva primera novel·la es va publicar el 1982, la seva obra va començar a tenir repercussió internacional amb la novel·la Beyaz Kale (El castell blanc, 1985), elogiada per l'escriptor nord-americà John Updike, i es va consagrar definitivament amb Benim Adım Kırmızı (Em dic Vermell, 1998), una novel·la que combina la narració de misteri, la història d'amor i la reflexió filosòfica, ambientada a l'Istanbul del segle xvi, sota el regnat del soldà Murad III.
Totes les seves obres són novel·les, excepte Istanbul: ciutat i records, una obra de gènere inclassificable, una mescla entre memòries de joventut i assaig sobre la ciutat d'Istanbul. Els temes comuns en totes les seves obres són la identitat, que narra a partir de diverses veus, i el pas de la història a Turquia.[9]
El 2006, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura[10]per unes obres en què, en la recerca de l'ànima malenconiosa de la seva ciutat natal, ha trobat nous símbols per a reflectir el xoc i la interconnexió entre cultures", i esdevingué el primer autor en llengua turca a rebre aquesta distinció.
Obra seleccionada
1974: Karanlık ve Işık (Foscor i llum) narra la vida de tres generacions d'una família turca.
1982: Cevdet Bey ve Oğulları (Cevdet Bey i els seus fills).
