La bioluminescència és un fenomen relativament freqüent entre bastants espècies marines; les últimes estimacions consideren que un 90% dels éssers vius que habiten a la part mitjana i abissal dels mars podrien ser capaços de produir llum d'una manera o d'altra.[2] En hàbitats terrestres, la bioluminescència no és tan comuna. La llum emesa pel peix o la carn en descomposició és deguda a bacteris, si bé la de la fusta morta es deu tant a bacteris com als micelis de certs fongs. Al mar, existeixen bacteris lliures com ara les Bacterium phosphorescens (Fischer, 1888) o l'espècie del mar BàlticVibrium balticum. Molts altres bacteris bioluminescents viuen com a paràsits o en simbiosi amb altres animals.
Curiositats
Durant la Segona Guerra Mundial, la llenya apilada en algunes zones de Londres brillava amb tanta intensitat que s'havia de tapar per evitar que fos vista des dels avions enemics.
Els fongs bioluminescents han sigut emprats en graners per a evitar el foc, i també en mines per a evitar així el perill d'explosions.
En regions polars, on la foscor abunda durant molts mesos, els esquimals senyalen els camins mitjançant uns trossos d'escorça d'arbre en què creix un fong bioluminescent.
Referències
↑ 1,01,11,2Burnie, David. Enciclopedia ilustrada del reino animal. Madrid: Susaeta, 2000, p. 304. ISBN 84-305-9931-2.