Tealights. Xinxetes-espelma.Xinxeta metàl·lica flotant. Sense suro.Xinxeta-espelma.
Una xinxeta o animeta és una mena d'espelma, generalment molt petita, usada per a fer llum.
Els models tradicionals empraven un petit flotador de suro amb una protecció de llauna i un forat. En el forat hom hi introduïa un petit ble encerat. El conjunt es posava en un got o recipient similar que contenia aigua i, surant pel damunt, oli. En encendre's el ble, l'oli anava pujant per capil·laritat i es vaporitzava i cremava per l'extrem superior. Proporcionant una flama que podia usar-se com a llum i font de calor.
L'aigua del recipient servia de mesura de seguretat per quan s'acabava l'oli. La xinxeta apagada romania sobre l'aigua sense recremar-se.
Tipus principals
Hi ha dues menes de xinxetes per a fer llum:
Les xinxetes pròpiament dites, basades en un flotador de suro i un ble bescanviable. Hi ha models (vegeu imatge) en que el flotador està format per un recipient metàl·lic, sense suro.
Les xinxetes-espelma, que acostumen a ser espelmes petites i xates folrades d'una capa metàl·lica.
A partir d'ara i en aquest article la matèria de les xinxetes-espelma s'anomenarà parafina per a simplificar.
Detalls i variants
Perfum. Hi ha xinxetes i xinxetes espelma que, en cremar, proporcionen un ambient perfumat. En funció de les substàncies aromàtiques afegides a l'oli o la parafina.[1]
Color. Tant a l'oli com a la parafina s'hi poden afegir colorants.
Usos principals
Les xinxetes d'oli o les xinxetes-espelma tenen el mateixos usos que les espelmes o les llànties.
Com a llums
Tradicionalment s'encenien per Tots Sants en memòria dels difunts, com a homenatge a les persones estimades absents.[2][3][4]
En les esglésies catòliques, per a indicar la presència divina en el sagrari, s'encenia una llàntia. Aquesta llàntia prenia sovint la forma d'una xinxeta d'oli.
Les xinxetes poden ser una forma de donar una llum ambiental exòtica en ocasions especials.
Com a llum d'emergència són molt pràctiques. Són petites, econòmiques i més segures que les espelmes o ciris allargats (que necessiten un suport).
Com a font de calor
La tradició d'usar les xinxetes, més aviat les xinxetes espelma, com a font de calor ve dels països anglosaxons. Una petita làmpada es posava sota un suport adequat i permetia escalfar un recipient que reposava sobre el suport. Típicament es tractava d'un recipient amb te (d'aquí el nom anglès de "tealight").
També s'usa el sistema per a preparar "fondues" i similars.
Confecció casolana
Les xinxetes d'oli són peces molt senzilles que es poden improvisar a partir de materials habituals en una llar.[5]
