La Biblioteca de Autores Españoles desde la formación del lenguaje hasta nuestros días és una col·lecció literària de clàssics castellans publicada entre 1846 i 1880 per l'editor Manuel Rivadeneyra i que va ser continuada pel seu fill a la seva mort l'any 1872.
L'obra va ser un primer intent sistemàtic d'editar amb rigor filològic i a l'abast de gran nombre de lectors, les obres mestres de la llengua espanyola. L'editor Rivadeneyra va costejar l'obra i en va donar a Bonaventura Carles Aribau la direcció del projecte. Finalment el govern va ajudar a la publicació d'aquesta obra adquirint-ne exemplars per a les biblioteques públiques de l'Estat per 400.000 reials. El 1905 Marcelino Menéndez Pelayo va voler ampliar la col·lecció amb el títol de Nueva Biblioteca de Autores Españoles (dirigida per Menéndez Pelayo fins al vol. XX), Madrid: Bailly-Baillière, 1905-1918 (26 vols.). A partir de 1954, la va continuar l'Editorial Atlas fins a un nombre total de 305 volums.[1]