Organista a la catedral de Vic (1833)
Estudis a Barcelona (1838)
Organista de la parroquia del Pi, Santa Maria del Mar i la catedral de Barcelona (1842)
Bernat Calvó Puig i Capdevila[notes 1] (Vic, 23 de febrer del 1819 – Barcelona, 28 de març del 1880) va ser músic i compositor.
En la seva infància, i vistes les seves condicions naturals per a la música, va entrar com a infant de cor a la catedral de Vic, on el mestre de capella Francesc Bonamich i Colomer li ensenyà solfeig; al cap d'un temps fou admès com a alumne intern a l'escolania de la seu. Amb onze anys començà a rebre ensenyaments d'orgue i piano de l'organista titular de la catedral, Josep Gallés (1758-1836), estudis que compaginava amb els de direcció amb el mestre Bonamich. El delicat estat de salut de Josep Gallés feu que Puig comencés a substituir-lo progressivament fins al traspàs del vell músic, que permeté a Puig d'ocupar la plaça d'aquest amb només setze anys, i s'hi va estrenar interpretant una composició pròpia. Dos anys més tard, el 1838, es traslladà a Barcelona, on pogué ampliar la seva formació estudiant composició amb Josep Rosés, mestre de capella de Santa Maria del Pi, i amb l'organista d'aquest mateix temple, Joan Quintana, a qui succeí en la plaça en el 1842, i fins al 1844. També va ser organista de Santa Maria del Mar. Succeí Francesc Andreví com a mestre de capella i director de l'Escolania de l'església de la Mercè[1] i també va fer de mestre de capella de l'església de Sant Miquel Arcàngel.[2]
Des del 1848 va ser mestre i director de música de la Societat Filharmònica de Barcelona, amb què interpretà diverses obres.
El panorama musical del moment estava dominat per l’òpera, i la seva voluntat de reformar la música religiosa fa que la seva producció musical sigui inclosa dintre de la tendència del cecilianisme. Com pertocava a les obligacions d'un mestre de capella, compongué moltes peces de música sacra, entre les que trobem 67 misses, dos oratoris i moltes altres obres. En el camp de la música profana va ser autor d'òpera i sarsueles, música simfònica, de cambra i per a teclat. La seva producció és molt extensa, superant les siscentes obres. Aquestes es troben distribuides entre nombroses catedrals espanyoles, biblioteques[1] i arxius. L'Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya rebé el "Fons Bernat Calvó Puig". Moltes de les seves obres van ser editades per Juan Bautista Pujol i finalment recollides al catàleg de la Unió Musical Espanyola (UME). Bernat C. Puig té un lloc a la història de l’oratori per haver compos La última noche de Babilonia (1848) i Descenso de la Santísima Virgen a Barcelona para la fundación de la Orden de la Merced y Misericordia. A més, va escriure òpera i música simfònica de piano i de cambra. També és autor d’un mètode de solfeig.
Les seves activitats eren prou variades. Va treballar com a crític musical del diari El Àncora (on a vegades signà com Píndaro"), però també va ser director de la secció musical de la Societat La Filarmònica. També tingué un negoci de venda i lloguer de pianos. Des de la Societat va donar a conèixer autors com Händel, Mendelssohn, Gounod i Gevaert. Va ser un magnífic organista i va tindre nombrosos alumnes i deixebles, entre ells Claudio Martínez Imbert, Càndid Candi, Primitiu Pardàs, Jaume Biscarri, Marià Vallès i Josep Marraco (fill)), Josep Reventós i Truch. Com a complement de les seves classes, publicà un tractat de solfeig. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.[3]
Mor a Barcelona el 28 de març de 1880 al carrer Ronda de Sant Pere, 159-4at.pis.[notes 2] Es va casar amb Susanna Buscó, nascuda a l'Alsàcia.[4]
Aparegueren a la col·lecció Música religiosa: obras para canto con acompañamiento de armonio ú órgano de Bernardo Calvó Puig publicades per l'editorial barcelonina "Juan Bautista Pujol y Cía".