Bernard Maris

Plantilla:Infotaula personaBernard Maris
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Bernard Henri Maris Modifica el valor a Wikidata
23 setembre 1946 Modifica el valor a Wikidata
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 2015 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
11è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMontgiscard Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Tolosa I Capitòli - doctorat (–1975)
Universitat de Tolosa
Institut d'Estudis Polítics de Tolosa
Lycée Pierre-de-Fermat Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJean Vincens Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEconomia i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat (1994–2015), docent (1984–1994), escriptor, periodista, economista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París 8, professor d'universitat (1998–2015)
Institut d'Estudis Polítics de Tolosa (1994–1998)
Institut d'Estudis Polítics de Tolosa, professor d'universitat (1994–1998)
Universitat de Tolosa, docent (1984–1994)
France Inter
Marianne
CNews
Universitat d'Iowa
Charlie Hebdo
Le Nouvel Obs
Le Monde
Le Figaro Magazine Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaOncle Bernard Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralGeneviève Azam Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHélène Fresnel (2012–2015)
Sylvie Genevoix (2007–2012) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1197366 Allocine: 437311 Allmovie: p691078
Musicbrainz: 3f92c921-94e7-4e8f-8307-b3e40ab208b9 Discogs: 1303174 Modifica el valor a Wikidata

Bernard Maris (Tolosa de Llenguadoc, 1946 - París, 2015) va ser un economista, escriptor i periodista francès. Va ser una de les víctimes del tiroteig que va tenir lloc a la seu de la publicació Charlie Hebdo.

Biografia

Diplomat en Ciències Polítiques per l'Institut d'estudis polítics de Tolosa de Llenguadoc en 1968, Bernard Maris es va doctorar posteriorment en Ciències Econòmiques a la universitat de Tolosa de Llenguadoc en 1975.[1] Professor ajudant primer, va passar a ser professor titular al setembre de 1994 en l'Institut d'estudis polítics. També va exercir de professor en l'Institut d'estudis europeus de la universitat París-VIII, i la Universitat d'Iowa (Estats Units) on va impartir classes de microeconomia.

Com a periodista va col·laborar amb diverses publicacions com Marianne, Le Nouvel Observateur, Le Figaro Magazine, Le Monde i Charlie Hebdo, on usava el pseudònim d'«Oncle Bernard» (oncle Bernard).[2] En aquest setmanari, del qual va ser d'un dels seus refundadors i accionistes en 1992, va ocupar el càrrec de director adjunt fins a 2008.

En l'emissora de ràdio France Inter dirigia una crònica setmanal titulada "J'ai tout compris à l'économie" i participava en debats sobris temes d'actualitat econòmica.[2] De naturalesa similar eren les seves intervencions en les cadenes de televisió E-Télé i France 5 en programes com I'a pas que le CAC i C dans l'air respectivament.

El 21 de desembre de 2011, el president del Senat ho va nomenar membre del consell general del Banc de França.[3]

El 7 de gener de 2015 va morir l'atemptat que va tenir lloc a la seu de la publicació Charlie Hebdo on treballava.[4]

Publicacions

Economia

  • Éléments de politique économique : l'expérience française de 1945 à 1984, 1985
  • Des économistes au-dessus de tout soupçon ou la grande mascarade des prédictions, 1990
  • Les Sept Péchés capitaux des universitaires, 1991
  • Jacques Delors, artiste et martyr, 1993
  • Parlant pognon mon petit, 1994
  • Ah Dieu ! que la guerre économique est jolie ! 1998, juntament amb Philippe Labarde
  • Keynes ou l'économiste citoyen, 1999
  • Lettre ouverte aux gourous de l'économie qui nous prennent pour des imbéciles, 1999
  • La Bourse ou la vie - La grande manipulation des petits actionnaires 2000, amb Philippe Labarde
  • Malheur aux vaincus : Ah, si les riches pouvaient rester entre riches 2002, amb Philippe Labarde.
  • Antimanuel d'économie : Tome 1, les fourmis, Bréal, 2003
  • Antimanuel d'économie : Tome 2, les cigales, Bréal, 2006
  • Gouverner par la peur 2007, amb Dakhli Leyla, Roger Sue i Georges Vigarello.
  • Petits principes de langue de bois économique, 2008
  • Capitalisme et pulsión de mort, 2009, con Gilles Dostaler
  • Marx, ô Marx, pourquoi m'as-tu abandonné?, editorial Les Échappés, 2010
  • Plaidoyer (impossible) pour les socialistes, Albin Michel, 2012

Assaig

Novel·les

  • Pertinents Questions morals et sexuelles dans le Dakota du Nord, Albin Michel, 1995
  • L'Enfant qui voulait être muet, 2003
  • Le Journal, 2005

Referències

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!