Bernabé Dávila y Bertololi (Màlaga, 1837 o 1839[a]- Madrid, 16 de novembre de 1914)[2] fou un advocat,[6][7] diplomàtic[8] i polític espanyol, ministre de Governació durant el regnat d'Alfons XIII.
Estudià les carreres de Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Granada.[5] Membre del Partit Liberal,[2][6] obtindria acta de diputat en el Congrés per la circumscripció de Màlaga en les eleccions generals espanyoles de 1879,[3] 1881, 1884, 1886, 1891, 1893 y 1896,[9][10] per ser nomenat en 1898 senador vitalici.[10] Endemés fou subsecretari de Gràcia i Justícia[9][11] i ambaixador d'Espanya a Lisboa.[9]
Va exercir com a ministre de Governació entre el 6 de juliol i el 30 de novembre de 1906 en un gabinet que va presidir José López Domínguez (de qui n'era molt amic).[6]
Fou promotor de l'Instituto Nacional de Previsión (INP), antecedent a Espanya de la Seguretat Social.[12] En 1906 va presentar a les Corts un projecte de llei per a l'Institut Nacional de Previsió, tanmateix no va poder discutir-se i que acabaria sent aprovat en 1908, durant el pas pel ministeri de Juan de la Cierva y Peñafiel.[13]
Al març de 1910 se li va concedir la gran creu de l'Orde de Carles III.[14]
Va morir a Madrid el 16 de novembre de 1914,[1][5] fou enterrat a Màlaga, en un panteó familiar del cementiri de San Miguel.[15]