Bembrops prové dels mots grecsbembras, -ados (una mena d'anxova) i ops (aparença),[7] mentre que caudimacula deriva de les paraules llatinescauda (cua) i macula (punt o taca) en referència a la taca fosca que presenten les femelles a la seua aleta caudal.[8]
Descripció
El cos, allargat, fa 20,5 cm de llargària màxima i és de color marró grisenc, més clar per sota. Cap deprimit a la part anterior i amb els ulls grans. Espai interorbitari estret. Boca gran i amb la mandíbula inferior més allargada que la superior. Opercle amb dues espines. Absència d'espines a l'extrem anterior del musell. Extrem posterior de la mandíbula superior amb una excrescència dèrmica. Dues aletes dorsals amb 6 espines i 14-15 radis tous. La primera aleta dorsal és completament fosca o fosca amb taques blanques irregulars, mentre que la segona presenta una banda longitudinal blanca. 16 radis tous a l'anal. Les femelles tenen un punt negre a l'aleta caudal. 6 fileres d'escates entre la línia lateral i l'origen de l'aleta anal. Escates corporals ctenoides i relativament grans. La línia lateral es corba lleugerament per sobre de les aletes pectorals.[9][8][10]
↑ Nelson, J. N., 2001. Percophidae. Duckbills. P. 3515-3516. A: K. E. Carpenter i V. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles, sea turtles, sea snakes and marine mammals. FAO, Roma. ISBN 9251045895
↑ Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, el Japó. 437 p. Pàg. 289, pl. 259.
↑Nakabo, T. (ed.), 2000. Fishes of Japan with pictorial keys to the species. Segona edició. Tokai University Press. V. 2: i-vii + 867-1748.
↑Shinohara, G., H. Endo, K. Matsuura, Y. Machida i H. Honda, 2001. Annotated Checklist of the Deepwater Fishes from Fishes from Tosa Bay, Japan. Monographs of the National Science Museum Tokyo. Núm. 20: 283-343.
↑Nakabo, T. (ed.), 2002. Fishes of Japan with pictorial keys to the species. Edició en anglès. Tokai University Press, v. 2: i-vii + 867-1749.
↑Chinese Academy of Fishery Science (CAFS), 2007. Database of genetic resources of aquatic organisms in China (as of January 2007). Chinese Academy of Fishery Science.
↑ 23,023,1 Randall, J.E. i K. K. P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667. Pàg. 631. «PDF».
↑ Shen, S.C. (ed.), 1993. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei. 960 p. Pàg. 484.
↑Kuo, S.-R. i K.-T. Shao, 1999. Species composition of fish in the coastal zones of the Tsengwen estuary, with descriptions of five new records from Taiwan. Zool. Stud. 38(4):391-404. Pàg. 397.
↑McKay, R. J., 1971. Two new genera and five new species of percophidid fishes (Pisces: Percophididae) from Western Australia. Journal of the Royal Society of Western Australia 54(2): 40-46 figs 1-5 (com a Bembrops aethalea).
↑ 33,033,1Manilo, L. G. i S. V. Bogorodsky, 2003. Taxonomic composition, diversity and distribution of coastal fishes of the Arabian Sea. Journal of Ichthyology, v. 43 (suppl. 1): S75-S149.
↑Rajan, P. T., C. R. Sreeraj i T. Immanuel, 2011. Fish fauna of coral reef, mangrove, freshwater, offshore and seagrass beds of Andaman and Nicobar Islands. Zoological Survey of India, Andaman and Nicobar Regional Centre, Haddo, Port Blair.
↑Golani, D. i S. V. Bogorodsky, 2010. The fishes of the Red Sea - reappraisal and updated checklist. Zootaxa 2463:1-135. Pàg. 42.
↑Dor, M., 1984. Checklist of the fishes of the Red Sea. CLOFRES. Israel Academy of Sciences and Humanities, Jerusalem. Checklist of the fishes of the Red Sea. CLOFRES: i-xxii, map + 1-437.
↑Goren, M. i M. Dor, 1994. An updated checklist of the fishes of the Red Sea. CLOFRES II. The Israel Academy of Sciences and Humanities, Jerusalem. i-xii + 1-120, 2 maps.
↑Al Sakaff, H. i M. Esseen, 1999. Occurrence and distribution of fish species off Yemen (Gulf of Aden and Arabian Sea). Naga ICLARM Q. 22 (1): 43-47. Pàg. 46.
↑ Nelson, J. N., 2001. Percophidae. Duckbills. P. 3515-3516. A: K. E. Carpenter i V. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles, sea turtles, sea snakes and marine mammals. FAO, Roma. ISBN 9251045895
↑Thompson, B. A. i R. D. Suttkus, 2002. A revision of Indo-Pacific Bembrops, family Percophidae (suborder Trachinoidei). Marine and Freshwater Research. Vol. 53 (núm. 2): 283-295. «Enllaç».
Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
Okiyama, M., 1997. Two types of pelagic larvae of Bembrops (Trachinoidea: Percophidae), with notes on their phylogenetic implication. Bulletin of Marine Science. V. 60 (núm. 1): 152-160. «Enllaç».
Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.