Beat va plasmar en escrit i segurament també en imatges la lluita del mal contra les forces triomfants del bé i del cel, i explicava com seria la segona vinguda de Crist i la fi del món. L'obra original es va perdre, però fou molt copiada i n'han arribat als nostres dies fins a 24 còpies, conegudes com a beatus, realitzades la majoria a les scriptoria dels monestirs castellans entre els segles IX i XIII.[1]
Per fer aquestos beatus, calia la cooperació entre diversos monjos, segons es mostra a una làmina de la torre del monestir de Tábara (vegeu il·lustració): el pergaminer, el copista, l'il·lustrador i l'enquadernador. El nom d'alguns d'aquestos artistes s'ha conservat. Els monestirs productors eren de Lleó, Zamora, Palència, Burgos i la Rioja. Cada beatus tenia unes 90 il·lustracions relacionades amb l'Apocalipsi; a vegades incorporava altres passatges de la Bíblia i dels sants pares, seccions que es van anar afegint amb els anys; també es van acabar incorporant genealogies i mapes. El dibuix és esplèndid i de gran colorit i força expressiva; la iconografia deriva de models nord-africans i carolingis. Destaca la simbologia vegetal i numèrica i l'animalística de caràcter fantasiós, que marcarà l'evolució de la iconografia romànica.
Per ordre cronològic i per famílies de manuscrits els beatus il·luminats són els següents:
Foli solt de Silos, anomenat fragment de Nájera o de Cirueña o Beatus de Cirueña (finals del s. IX; Silos, Biblioteca del Monasterio de Santo Domingo, frag. 4)
Beatus de Torí (1100; Torí, Biblioteca Nazionale Universitaria, Sgn I.II.1; còpia feta a Catalunya del Beatus de Girona)
Beatus Rylands (1175; Manchester, John Rylands Library, Latin MS 8)
Beatus de Cardeña (1180; conservat fragmentat en quatre biblioteques diferents; la part principal al Museo Arqueológico Nacional de Madrid; manquen folis)
Beatus de Arroyo (1a meitat del segle xiii; París, Biblioteca Nacional, Nouv. Acq. Lat. 2290 i 1 foli a Nova York, Bernard H. Breslauer Collection, Paul Getty Museum)
A més, en diverses biblioteques es conserven fragments (a vegades un o dos folis, sovint no il·luminats): Beatus de SahagúnArxivat 2017-01-03 a Wayback Machine., de l'ACAArxivat 2017-01-03 a Wayback Machine., de la Biblioteca de Montserrat, de l'Arxiu Històric Provincial de Zamora (Beato_de_Zamora), etc.[2]
El beatus d'Alcobaça (Biblioteca Nacional de Portugal. Signatura: Códice Alcobacense - ALC. 247; copiat el segle xiii a Santa Maria de Alcobaça, Leiria, Portugal) és un rar exemplar no il·luminat.[3]Accés a la còpia digitalizada (Apocalipse_de_Alcobaça)
Stemma de les diferents famílies dels beatus
Referències
↑Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.54. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014].
Williams, John, The Illustrated beatus: a corpus of the illustrations of the commentary on the Apocalypse, Londres: Harvey Miller, 1994-2003 (5 volums: 1. Introduction. 2. The ninth and tenth centuries. 3. The tenth and eleventh centuries. 4. The eleventh and twelfth centuries. 5. The twelfth and thirteenth centuries)