Miniatura del Beatus Morgan, fol. 174vMiniatura d'un beatusFoli afegit al Beatus de Tábara on es mostra un scriptorium en una torre amb els diferents especialistes que treballen amb els còdexs (miniaturistes, cal·lígrafs)
Beat va plasmar en escrit i segurament també en imatges la lluita del mal contra les forces triomfants del bé i del cel, i explicava com seria la segona vinguda de Crist i la fi del món. L'obra original es va perdre, però fou molt copiada i n'han arribat als nostres dies fins a 24 còpies, conegudes com a beatus, realitzades la majoria a les scriptoria dels monestirs castellans entre els segles IX i XIII.[1]
Per fer aquestos beatus, calia la cooperació entre diversos monjos, segons es mostra a una làmina de la torre del monestir de Tábara (vegeu il·lustració): el pergaminer, el copista, l'il·lustrador i l'enquadernador. El nom d'alguns d'aquestos artistes s'ha conservat. Els monestirs productors eren de Lleó, Zamora, Palència, Burgos i la Rioja. Cada beatus tenia unes 90 il·lustracions relacionades amb l'Apocalipsi; a vegades incorporava altres passatges de la Bíblia i dels sants pares, seccions que es van anar afegint amb els anys; també es van acabar incorporant genealogies i mapes. El dibuix és esplèndid i de gran colorit i força expressiva; la iconografia deriva de models nord-africans i carolingis. Destaca la simbologia vegetal i numèrica i l'animalística de caràcter fantasiós, que marcarà l'evolució de la iconografia romànica.
Per ordre cronològic i per famílies de manuscrits els beatus il·luminats són els següents:
Foli solt de Silos, anomenat fragment de Nájera o de Cirueña o Beatus de Cirueña (finals del s. IX; Silos, Biblioteca del Monasterio de Santo Domingo, frag. 4)
Beatus de Torí (1100; Torí, Biblioteca Nazionale Universitaria, Sgn I.II.1; còpia feta a Catalunya del Beatus de Girona)
Beatus Rylands (1175; Manchester, John Rylands Library, Latin MS 8)
Beatus de Cardeña (1180; conservat fragmentat en quatre biblioteques diferents; la part principal al Museo Arqueológico Nacional de Madrid; manquen folis)
Beatus de Arroyo (1a meitat del segle xiii; París, Biblioteca Nacional, Nouv. Acq. Lat. 2290 i 1 foli a Nova York, Bernard H. Breslauer Collection, Paul Getty Museum)
A més, en diverses biblioteques es conserven fragments (a vegades un o dos folis, sovint no il·luminats): Beatus de SahagúnArxivat 2017-01-03 a Wayback Machine., de l'ACAArxivat 2017-01-03 a Wayback Machine., de la Biblioteca de Montserrat, de l'Arxiu Històric Provincial de Zamora (Beato_de_Zamora), etc.[2]
El beatus d'Alcobaça (Biblioteca Nacional de Portugal. Signatura: Códice Alcobacense - ALC. 247; copiat el segle xiii a Santa Maria de Alcobaça, Leiria, Portugal) és un rar exemplar no il·luminat.[3]Accés a la còpia digitalizada (Apocalipse_de_Alcobaça)
Stemma de les diferents famílies dels beatus
Referències
↑Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.54. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014].
Williams, John, The Illustrated beatus: a corpus of the illustrations of the commentary on the Apocalypse, Londres: Harvey Miller, 1994-2003 (5 volums: 1. Introduction. 2. The ninth and tenth centuries. 3. The tenth and eleventh centuries. 4. The eleventh and twelfth centuries. 5. The twelfth and thirteenth centuries)
_001.jpg)
