PROFILBARU.COM

Batalla de Praga
Guerra dels Set Anys
	; Moviments dels exèrcits a la campanya de 1757.
Tipus	batalla
Data	6 de maig de 1757
Coordenades	50° 04′ 34″ N, 14° 33′ 25″ E / 50.076°N,14.557°E
Lloc	Praga
Resultat	Victòria tàctica Prussiana. Victòria estratègica austríaca.
Bàndols
Prússia	Sacre Imperi Romanogermànic
Comandants
Frederic el Gran	Carles Alexandre de Lorena

La batalla de Praga de 1757 fou una batalla en què s'enfrontà l'exèrcit prussià (de 64.000 soldats) contra l'exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic (de 61.000 soldats) durant el període de la Guerra dels Set Anys. Va tenir lloc el 6 de maig de 1757 i va obtenir el triomf l'exèrcit prussià sota el comandament de Frederic el Gran.

Antecedents

Maria Teresa I d'Àustria no abandonava l'esperança de recuperar Silèsia. Tot coneixent la inquietud que havien suscitat les grans victòries de Frederic el Gran durant la Guerra de Successió Austríaca, s'esforçà a constituir una aliança amb ell.

Va arribar a un acord amb Elisabet I de Rússia i amb l'ajut de Wenzel Anton Graf Kaunitz va aconseguir convèncer França que s'unís a l'aliança.

L'aliança del Sacre Imperi Romanogermànic i França (que fins aleshores havien estat enemistats) feu que el Regne Unit decidís aliar-se amb Prússia.

Frederic era conscient de les intencions d'Àustria i que era qüestió de temps que França i Rússia li declaressin la guerra, així que va decidir que era millor atacar primer.

És així com es va formar una aliança ofensiva antiprussiana formada per Rússia, França, el Sacre Imperi Romanogermànic, Suècia i la majoria dels prínceps alemanys que s'oposaven a Prússia, aliada amb el Regne Unit, Hannover, Hessen-Kassel i Braunschweig.

El 19 d'agost de 1756 Frederic va marxar cap al sud i va envair Saxònia, tot prenent-ne la capital, Dresden, el 2 de setembre. Després de prendre la ciutat saxona, Frederic pretenia avançar cap a Bohèmia, però Frederic August II fou capaç d'aturar-lo durant uns dies. En ajut seu va marxar un exèrcit imperial al comandament de Browne que s'enfrontà al prussià a la batalla de Lobositz, on fou derrotat.

La campanya de 1756 que va acabar amb la batalla de Lobositz no va tenir tant d'èxit com Frederic el Gran esperava. Havia aconseguit dos dels seus objectius: havia dissolt l'exèrcit saxó i havia convertit Saxònia en la base per a les seves futures campanyes. Tanmateix, però, no havia aconseguit una gran victòria contra els exèrcits imperials i havia perdut la iniciativa i el factor sorpresa.

Moviments previs

Frederic el Gran va deixar tropes per defensar Prússia i Pomerània d'un atac al general Manteuffel i la resta de l'exèrcit va distribuir-lo de la següent manera: a Silèsia i al comtat de Glatz va disposar-hi 33.000 homes sota el comandament de Kurt Christoph Graf von Schwerin, a l'alta Lusàcia 22.000 homes sota el comandament del duc de Bevern, 30.000 soldats sota el seu propi comandament prop de Dresden i 18.000 amb el Príncep Maurici d'Auhalt-Dessau a la Baixa Saxònia.

Els romanogermànics havien desplegat a Moràvia 36.000 homes sota el comandament del Mariscal Leopold Joseph von Daun, 20.000 sota el comandament de Konigseck a Reichenberg, 50.000 amb Browne al riu Budin i finalment 20.000 amb el duc d'Ahremberg al riu Eger.

Maria Teresa I d'Àustria nomenà general en cap el seu cunyat Carles Alexandre de Lorena, més per afecte que no pas pels seus dots bèl·lics. Mentre el general Browne, molt més destre, estava a les ordres de Carles-Alexandre. Browne va aconsellar d'atacar Saxònia i Silèsia per desviar la guerra de les possessions austríaques, però el cunyat de Maria Teresa va preferir romandre a la defensiva i reunir nombroses forces entorn seu.

Les quatre divisions prussianes penetraren entre el 18 i el 21 d'abril per diferents punts de Bohèmia amb l'objectiu d'envoltar les tropes dispersades i conduir els exèrcits imperials cap a Praga.

Les forces comandades per Frederic entraren a Bohèmia a través d'Aussig mentre que el Príncep Maurici va penetrar directament pel riu Eger. La columna del duc de Bevern va unir-se a Schwerin a Turnau i atacaren Konigseck i aconseguiren una petita victòria a la batalla de Reichenberg. El general imperial va haver de replegar-se cap a Praga.

Mentrestant, Frederic avançava cap a Praga per atacar Browne abans que se li poguessin unir les forces del duc d'Ahremberg. Browne va retirar-se cap a Praga seguit de prop per Frederic, a qui es va unir Carles de Lorena el 30 d'abril prop de Praga.

L'1 de maig l'exèrcit imperial va retirar-se a Praga. L'ala esquerra dirigida per Carles-Alexandre acampà al marge dret del riu Vltava, mentre que l'ala dreta, dirigida per Browne, va col·locar-se a Malleschitz.

El 5 de maig es reuniren les tropes prussianes prop de Praga, on es trobava l'exèrcit imperial al comandament de Carles Alexandre de Lorena.

Frederic el Gran es trobava el 5 de maig al riu Vltava, al sud de Praga, i deixà al general James Francis Edward Keith un cos de tropes i creuà el riu per unir-se la matinada del 6 de maig a les tropes de Kurt Christoph Graf von Schwerin, qui creuà l'Elba prop de Melnik.

El Príncep Carles-Alexandre, amb 61.000 soldats, va prendre una posició forta i va decidir de romandre a la defensiva fins que arribessin tropes de reforç de Daun, que s'afanyava des de Moràvia. L'esquerra estava coberta pel Ziskaberg, un turó que domina el Vltava. Al llarg del seu front hi havia un pregon barranc i penya-segats, i a la dreta, un pantà amb bardisses, drenatges i dics, que s'estén a un toró prop de Sterboholy. La seva posició va veure's reforçada per les obres que van dur-se a terme tot al llarg de la cima del penya-segat.