PROFILBARU.COM

Atletisme als ; Jocs Olímpics d'estiu de 1924;
Proves de pista
100 m	homes
200 m	homes
400 m	homes
800 m	homes
1.500 m	homes
5.000 m	homes
10.000 m	homes
110 m tanques	homes
400 m tanques	homes
3.000 m obstacles	homes
3.000 m llisos per equips	homes
4x100 m relleus	homes
4x400 m relleus	homes
10 km marxa	homes
Proves de carretera
Marató	homes
Proves de camp
Salt de llargada	homes
Triple salt	homes
Salt d'alçada	homes
Salt de perxa	homes
Llançament de pes	homes
Llançament de disc	homes
Llançament de martell	homes
Llançament de javelina	homes
Proves combinades
Pentatló	homes
Decatló	homes
Proves de cros
Cros individual	homes
Cros per equips	homes
< 1920	1928 >

Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 - 400 metres tanques masculins
Tipus	competició olímpica
Esport	atletisme
Organitzador	Comitè Olímpic Internacional
Part de	Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1924
Nombre de participants	23
Participants	Morgan Taylor, Erik Wilén i Ivan Riley
Localització i dates
Localització	Estadi Olímpic Yves-du-Manoir (Colombes) 48° 55′ 53″ N, 2° 14′ 59″ E / 48.93145°N,2.24961°E
Estat	França
Interval de temps	6 juliol 1924 – 7 juliol 1924
Data	1924
Competició
Primer lloc	Morgan Taylor
	← 1920 1928 →

Els 400 metres tanques masculins va ser una de les proves del programa d'atletisme disputades durant els Jocs Olímpics de París de 1924. La prova es va disputar el 6 i 7 de juliol de 1924 i hi van prendre part 23 atletes de 13 nacions diferents.^[1]

Medallistes

Or	Plata	Bronze
Morgan Taylor (USA)	Erik Wilén (FIN)	Ivan Riley (USA)

Rècords

Aquests eren els rècords del món i olímpic que hi havia abans de la celebració dels Jocs Olímpics de 1924.

Rècord del Món	54.0	Frank Loomis	Anvers (BEL)	16 d'agost de 1920
Rècord del Món	52.1(*)	Ivan Riley	Ann Arbor (USA)	31 de maig de 1924
Rècord Olímpic	54.0	Frank Loomis	Anvers (BEL)	16 d'agost de 1920

(*) no ratificat per haver tocar un obstacle

Morgan Taylor guanyà els trials dels Estats Units amb un temps de 52.6", però durant la cursa tocà alguns dels obstacles, cosa no permesa segons les regles vigents en aquell moment. Li va passar el mateix en aquesta final, on repetí el temps de 52.6", cosa que va impedir que es ratifiqués el rècord del món. Erik Wilén, classificat en segona posició, emprà un estil similar i els seus 53.8" tampoc foren validats pel rècord del món, però sí pel rècord olímpic.

Resultats

Sèries

Les sèries es van disputar el 6 de juliol de 1924. Els dos millors de cada sèrie passaven a semifinal.

Sèrie 1

Posició	Atleta	Temps	Qual.
1	Charles Brookins (USA)	54.8	Q
2	Humberto Lara (CHI)	56.5	Q
3	Philip MacDonald (CAN)	56.8

Sèrie 2

Posició	Atleta	Temps	Qual.
1	Chan Coulter (USA)	55.0	Q
2	Erik Wilén (FIN)	55.3	Q
3	Louis Lundgren (DEN)	56.0
4	Pierre Arnaudin (FRA)	DNF

Sèrie 3

Posició	Atleta	Temps	Qual.
1	Géo André (FRA)	56.0	Q
2	Henri Thorsen (DEN)	57.2	Q
3	Ioannis Talianos (GRE)	58.0

Sèrie 4

Posició	Atleta	Temps	Qual.
1	Roger Viel (FRA)	57.2	Q
2	Martti Jukola (FIN)	57.7	Q
—	Wilfrid Tatham (GBR)	58.5

Sèrie 5

Posició	Atleta	Temps	Qual.
1	Morgan Taylor (USA)	55.8	Q
2	Fred Blackett (GBR)	56.9	Q
3	Enrique Thompson (ARG)	57.0
4	Richard Honner (AUS)	58.5
5	André Foussard (FRA)	60.0

Sèrie 6

Posició	Atleta	Temps	Qual.
1	Ivan Riley (USA)	55.4	Q
2	Luigi Facelli (ITA)	56.4	Q
3	Jules Migeot (BEL)	56.7
4	Warren Montabone (CAN)
5	Oscar van Rappard (NED)

Semifinals

Les semifinals es van disputar el 6 de juliol de 1924. Els tres millors de cada semifinal passaven a la final.

Semifinal 1

Posició	Atleta	Temps	Qual.
1	Charles Brookins (USA)	54.6	Q
2	Morgan Taylor (USA)	54.9	Q
3	Erik Wilén (FIN)	55.4	Q
4	Luigi Facelli (ITA)	55.6
5	Roger Viel (FRA)	56.7
6	Henri Thorsen (DEN)	57.3

Semifinal 2

Posició	Atleta	Temps	Qual.
1	Ivan Riley (USA)	56.6	Q
2	Géo André (FRA)	56.7	Q
3	Fred Blackett (GBR)	58.4	Q
4	Chan Coulter (USA)	58.6
5	Martti Jukola (FIN)	58.6
6	Humberto Lara (CHI)	59.0

Final

La final es va disputar el 7 de juliol de 1924.

Fred Blackett fou desqualificat per fer dues sortides nul·les. En finalitzar la cursa el temps de Morgan Taylor va ser rebutjat com a nou rècord mundial perquè havia tocat una tanca en superar-la, cosa no permesa segons les normes del moment. Charles Brookins, que havia creuat la línia de meta en segona posició, també fou desqualifica per trepitjar un altre carril. El temps d'Erik Wilén, classificat en segona posició, no fou validat pel rècord del món, però sí pel rècord olímpic.