L'Atles lingüístic del domini català (ALDC) és una obra iniciada per un equip d'investigadors dirigits per Joan Veny, que esdevé posteriorment un projecte de l'Institut d'Estudis Catalans. Parteix d'una reformulació d'un antic projecte de Francesc de Borja Moll i de Manuel Sanchis Guarner de confeccionar la part corresponent a la llengua catalana de l'Atlas lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), ideat per Ramón Menéndez Pidal i dirigit per Tomás Navarro Tomás, que no va reeixir.[1] S'inscriu dins la geolingüística, mètode d'investigació dialectal que, basat en les contestacions a un qüestionari prèviament establert, pretén donar compte de la distribució de sons, formes, funcions i mots d'un o més dominis lingüístics. Les llengües dels pobles preromans, la dialectalització arribada des de la península Itàlica, la pressió del superstrat, el veïnatge d'altres llengües, les segregacions per causes polítiques, les relacions econòmiques, els trasllats humans, les variables socials, la convivència de llengües, la mateixa evolució interna, etc. són factors que, al llarg dels segles, han configurat les característiques de la nostra llengua històrica que, una i vària alhora, reflecteix, com en un mirall, l'esperit, la història, la manera de viure i pensar de tota la comunitat catalana. Els atles lingüístics constitueixen l'eina per excel·lència que permet estudiar, sobre bases científiques, la diferenciació d'una llengua des d'un angle geogràfic.
Els orígens d'aquest projecte es remunten al 1952, any en què, conscients de les limitacions de les obres geolingüístiques publicades o programades fins aleshores, Antoni M. Badia i Margarit i Germà Colón van anunciar la realització d'un Atles Lingüístic del Domini Català, les enquestes del qual començaren el 1964 i es conclogueren el 1975. Els principals enquestadors foren Joan Martí i Castell, Lídia Pons, Joaquim Rafel i Fontanals i Joan Veny, que n'esdevingué director. Dificultats professionals i de finançament van paralitzar aquesta magna empresa cartogràfica, fins que el 1989, arran de la reestructuració de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), l'ALDC fou acollit com un programa de recerca dins la seva Secció Filològica. Joan Veny i Lídia Pons es posaren al capdavant del projecte, s'elaboraren els programes informàtics corresponents i es treballà en la introducció i el processament de les dades.
Des que el projecte fou acollit per l'IEC, el seu desenvolupament ha estat plantejat en dues fases: la primera, de formació d'una base de dades informatitzada i la segona, d'explotació de la base de dades.
Els objectius de la primera fase (1989-1998) foren:
Els resultats i objectius de la segona fase (des de 1999) són:
Característiques específiques dels volums publicats de l'Atles Lingüístic del Domini Català:
Presenta una organització general semblant al primer, però incorpora una part amb material fotogràfic. Consta de 269 mapes, de 14 llistes de materials no cartografiats i de 583 fotografies i dibuixos referents al vestit, la casa i les ocupacions domèstiques, a més dels índexs numèrics i alfabètics dels enunciats dels mapes i de les llistes (en català, castellà, francès i italià) i dels índexs dels conceptes il·lustrats.
Comprèn 291 mapes i 50 llistes de materials no cartografiats, referits a la família i el cicle de la vida, les festes religioses i les creences, els jocs infantils, el temps, la meteorologia i la topografia. Consta també de 269 fotografies i dibuixos, dels índexs dels enunciats de mapes i llistes (en català, castellà, francès i italià) i dels conceptes il·lustrats.
Comprèn el lèxic patrimonial relatiu al camp i als cultius. Consta de 200 mapes, de 9 llistes de materials no cartografiats i de 921 fotografies i dibuixos referents al món rural, a més dels índexs dels enunciats (en català, castellà, francès i italià) i dels conceptes il·lustrats.
Comprèn el lèxic patrimonial relatiu a les indústries relacionades amb l'agricultura i als vegetals. Consta de 315 mapes, de 30 llistes de materials no cartografiats i de 176 fotografies i dibuixos referents al món rural, a més dels índexs dels enunciats (en català, castellà, francès i italià) i dels conceptes il·lustrats.
Comprèn el lèxic patrimonial relatiu a la vida pastoral i els animals domèstics. Consta de 274 mapes, de 29 llistes de materials no cartografiats i de XX fotografies i dibuixos referents al món rural, a més dels índexs dels enunciats (en català, castellà, francès i italià) i dels conceptes il·lustrats.
Comprèn el lèxic patrimonial relatiu als insectes, ocells i animals salvatges i el relatiu als oficis. Consta de 159 mapes, de 34 llistes de materials no cartografiats i de XX fotografies i dibuixos referents al món rural, a més dels índexs dels enunciats (en català, castellà, francès i italià) i dels conceptes il·lustrats.