Els orígens de l'arxidiòcesi de Corint es remunten a l'època de la predicació de sant Pau, que va visitar la ciutat i es va establir a la casa de la casa d'Àquila i Priscil·la,[1] on Sila i Timoteu aviat es van unir a ell. Després de la seva partida, Apol·lo es va quedar a Corint, que el propi Priscil·lià havia cridat d'Efes. L'apòstol va tornar a visitar Corint i va escriure als corintis d'Efes el 57 i, a continuació, el mateix any (o segons altres fonts l'any següent), una segona carta de Macedònia. Aquestes són les dues cartes de l'epistolari paulí, que la tradició ha anomenat Primera i Segona carta als Corintis.
La famosa Primera Carta de Climent a l'església de Corint, escrita al voltant del 96, mostra la primera evidència històrica de la primacia de l'Església de Roma sobre les altres esglésies, base de la teologia catòlica de la primacia papal.
Aviat la seu de Corint es va convertir en la metròpoli de Grècia (província romana de l'Hèl·lade) amb moltes diòcesis sufragànies,[2] reduïdes gradualment després de l'erecció de les seus metropolitanes de Patras i Atenes (segle ix). A la Notitia Episcopatuum atribuïda a emperador Lleó VI i datable a principis del segle x Corint apareix al 27è lloc entre la seu metropolitana del patriarcat de Constantinoble[3] i se li atribueixen 7 diòcesis sufragànies: Damala, Argo, Monembasia, Cefalonia, Zante, Zemene (o Zemaina) i Maina.[4] Igual que tots els centres episcopals de la prefectura d'Iliria, l'arxidiòcesi de Corint formava part del patriarcat de Roma fins a mitjans del segle viii; més tard es va sotmetre al patriarcat de Constantinoble.
De Sant'Apol·ló, Lequien (II, 155) esmenta una llarga sèrie de bisbes, abans i després del 1054: entre ells recordem sant Sosté, deixeble de Sant Pau; sant Dionisi; Pau, germà de sant Pere, bisbe d'Argo al segle x; sant Anastasi en el mateix segle; Jordi (o Gregori), un comentarista dels himnes litúrgics.
Durant la Quarta Croada (1204) també a Corint com en moltes altres diòcesis gregues va ser erigida una arxidiòcesi de ritu llatí, que es va convertir en el segle XVI en seu titular, tot i que els venecians van mantenir el control de la ciutat fins al 1715.
Avui, Corint és una seu arxiepiscopal titular de l'Església catòlica; la seu estat vacant des del 17 de novembre de 2005.
↑A la consulta volguda per l'emperador Lleó I el 458 després dels greus fets d'Alexandria que acabaren amb l'assassinat del patriarcaProteri, a la seu de Corint s'indiquen 21 diòcesis sufragànies. Louis Duchesne, Les anciens évêchés de la Grèce, in Mélanges d'archéologie et d'histoire, tomo 15 (1895), p. 377.
↑En diverses ocasions s'ha fet menció d'un arquebisbe de Corint a les cartes dels papes Honori III (1216-1227), Gregori IX (1227-1241) i Innocenci IV (1243-1254).
