PROFILBARU.COM

Arnolfo di Cambio
Biografia
Naixement	1240 ↔ 1245 ; Colle di Val d'Elsa (Itàlia)
Mort	8 març 1302 ↔ 8 març 1310 ; Florència (Itàlia)
Activitat
Camp de treball	Escultura i arquitectura
Ocupació	arquitecte, escultor, pintor
Moviment	Art gòtic, Duocento i Prerenaixement
Professors	Nicola Pisano
Obra
Obres destacables	Obres destacables (dècada del 1290) estàtua de sant Pere; (1294) Basílica de la Santa Creu; (1296) Santa Maria del Fiore; (dècada del 1300) Madonna dagli occhi di vetro; (dècada del 1300) Dormitio Virginis ;

Arnolfo di Cambio^[1] (Colle di Val d'Elsa, c. 1240 – 1300/1310^[2]) va ser un arquitecte i escultor italià.

Biografia

Nat a la Toscana, va ser el principal ajudant de Nicola Pisano en el treball del púlpit de marbre de la Catedral de Siena (1265-1268), però aviat començà a treballar de manera independent en importants escultures funeràries. Entre 1266 i 1267 va treballar a Roma per al rei Carles I d'Anjou, retratant-lo en la famosa estàtua que es conserva al Campidoglio. Al voltant de 1282 va finalitzar el monument al cardenal de Braye a l'església de Sant Domènec d'Orvieto, per a la qual va modificar una estàtua romana antiga de l'Abundància. A Roma, Arnolfo havia conegut l'estil cosmatesc, i la seua influència és palesa en la taracea i les decoracions policromes en vidre a les esglésies de San Paolo fuori le Mura i Santa Cecilia in Trastevere, en les quals va treballar els anys 1285 i 1293, respectivament. En aquest període també va treballar al pessebre de Santa Maria Maggiore, a Santa Maria in Aracoeli, al monument del papa Bonifaci VIII (1300) i a l'estàtua de bronze de Sant Pere a la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

Entre 1294 i 1295 treballà a Florència, principalment com a arquitecte. Segons el seu biògraf, Giorgio Vasari, va ser responsable de la construcció de la Catedral de la ciutat,^[3] per a la qual també va proveir les estàtues que abans decoraven la part inferior de la façana, destruïda l'any 1589. Les estàtues que van sobreviure es troben actualment al Museu de la Catedral. També atribuí a Arnolfo el disseny de la Basílica de Santa Croce i el Palazzo Vecchio. Tant l'autoria del Palazzo Vecchio com de Santa Croce han estat discutides.^[4] Vasari també li va atribuir el planejament urbà de la nova ciutat de San Giovanni Valdarno.

El caràcter monumental de l'obra d'Arnolfo ha deixat la seua empremta en l'aparença de la ciutat de Florència. Els seus monuments funeraris esdevingueren un model per a l'art funerari gòtic.

Giorgio Vasari el va incloure en la seua cèlebre obra Vides d'Artistes....

Obres escollides

Arquitectura

Antiga Basílica de Santa Maria del Fiore, Florència

Escultura

Monument al papa Adrià V (1276) - Església de Sant Francesc, Viterbo
Monument al cardenal Riccardo Annibaldi (1276) - Basílica de Sant Joan del Laterà, Roma
Estàtua de Carles I d'Anjou (1277) - Campidoglio, Roma
Font dels Assedegats (Fontana Minore) - Perusa
Tomba del cardenal Guillaume de Braye (c. 1282) - Església de Sant Domènec, Orvieto
Monument al papa Bonifaci VIII - Museu de l'Opera del Duomo - Florència)

Referències

↑ El nom «Arnolfo di Lapo» amb què és esmentat en diverses fonts va ser una invenció del seu biògraf Giorgio Vasari. Vegeu Tomasi, 2007.
↑ La data tradicional de 1302 s'ha descobert recentment que era errònia. Vegeu Tomasi, 2007.
↑ Crowe, Joseph Archer; Cavalcaselle, Giovanni Battista; Douglas, Robert Langton; Strong, Sandford Arthur. History of Painting in Italy: Giotto & the Giottesques (en anglès). Scribner's sons, 1903, p. 106.
↑ Tomasi, Michele «Lo stil novo del Gotico italiano». Medioevo, 121, 2-2007, pp. 32-46.