Espanya i les seves colònies durant la República espanyola (1931-1939)Mariners republicans del Jaime I fotografiats per Gerda Taro a Almería, febrer de 1937.El transport d'aeronaus DédaloVaixell de rescat de submarins Kanguro en segon terme i submarí espanyol C-3 en primer terme a la base naval de Cartagena abans del enfonsament del submarí per un submarí alemany U-34Cruiser Emperador Carlos V que ja no era en servei actiu durant la República. Va ser utilitzat com a pontó per exercicisDestructor Furor, similar al ProserpinaDestructor Villaamil, segona unitat de la classe Bustamante, en unes maniobresCreuer lleuger Blas de Lezo, enfonsat en un accident l'any 1932Destructor Alcalá Galiano de la classe ChurrucaDestructor Sánchez BarcáizteguiCreuer lleuger Miguel de Cervantes
L'Armada Republicana espanyola era el braç naval de les Forces armades de la Segona República espanyola, el govern establert a Espanya entre 1931 i 1939.
Història
En la mateixa manera com les altres dues branques de les Forces armades Republicanes espanyoles, l'Armada Republicana espanyola va passar per dues fases clares durant la seva existència:
Fase prèvia a la Guerra Civil, abans del cop de juliol 1936 que fractura la institució militar espanyola.
La situació després del cop armat, quan la majoria de la flota va quedar lleial al govern republicà després que les tripulacions es varen imposar als seus oficials formant comitès. En conèixer la rebel·lió, molts oficials s'hi van unir i d'altres varen dubtar; aproximadament només el 5% dels oficials superiors van estar fidels a la República espanyola.[1] El cos d'oficials va ser posteriorment recompost parcialment amb l'objectiu de millorar coordinació durant la Guerra Civil espanyola.
Primers anys de la República (1931-1936)
Espanya havia heretat una gran Armada dels temps colonials. Una considerable flota Militar era necessària quan la corona espanyola governava sobre llocs tan llunyans com les Filipines i Cuba, però pels anys 1930 els militars joves van veure la institució massa gran, antiquada i ineficaç. Varen criticar els costos i a la manca de resultats de l'exèrcit espanyol durant la guerra del Rif al Marroc i la seva opinió era de tenir una Armada més petita i moderna que encaixés amb les necessitats del país. Ramón Franco, qui era en la Força Aèria al temps de la proclamació de la Segona República espanyola, va dir: "Les nostres colònies —referint-se a les petites posicions en les ribes marroquines, el Sàhara Occidental i Guinea Equatorial— no necessiten una armada forta amb grans i nombroses unitats. La vigilància dels nostres ports, la implantació de les lleis de pesca i la prevenció del contraban són avui dia les úniques missions que la nostra Armada ha de fer."[2]
Els oficials superiors de l'Armada ja els anava bé el sistema vell, gaudint dels avantatges i el prestigi de l'Armada que els proporcionava. La vida dels oficials als escalafons superiors de l'Armada espanyola era més atractiva que a l'Exèrcit i Força Aèria, incloent-hi sovint afiliació a Clubs nàutics, amb regates, sopars de gala i festes socials, varen mirar amb desconfiança les reformes que a les forces armades va introduir el nou Ministre de Guerra republicà Manuel Azaña al cap de pocs mesos de nou govern. L'objectiu d'Azaña era modernitzar l'Exèrcit espanyol i disminuir les despeses de l'estat posteriorment a la Gran depressió. El nomenament de Santiago Casares Quiroga, un civil sense coneixements sobre la Marina no va ser ben rebut pels oficials tradicionals de l'Armada que van menysprear Casares Quiroga i en privat hi feien burla.[3][4]
Amb l'objectiu de guanyar-se el favor dels oficials en posicions importants a l'Armada, el Govern Republicà va promoure l'ascens d'homes com el Comandant Ángel Rizo Bayona i l'enginyer Alfredo Cal Díaz. Però Azaña, demostrà sovint falta de tacte amb els agents més conservadors de l'Armada espanyola i va establir una profunda desconfiança entre la majoria dels alts oficials de l'Armada i el nou govern. Ja des de l'inici de la República es varen prendre mesures de reforma militar com la revocació de la "Llei de Jurisdiccions" (Ley de Jurisdicciones) de 17 d'abril de 1906, de reforma del sistema d'ascensos, de reducció i rebuig d'unitats manques d'eficàcia, de reducció del nombre d'alts oficials i, finalment, la substitució del Tribunal Militar (Consejo Supremo de Guerra y de Marina) les funcions del qual varen ser atorgades a un departament Militar del Tribunal suprem, entre altres mesures.[5][6][7][7][8]
La República espanyola va ser proclamada en els temps de la implantació creixent del Feixisme a Europa, ideologia que era molt atractiva a sectors de l'exèrcit espanyol d'aquell temps. El 1935, l'Unión Militar Española (UME), organització militar secreta de simpatitzants amb el feixisme dins les Forces armades Republicanes espanyoles, va tenir molta influència entre els oficials espanyols que varen començar oberta a mostrar hostilitat vers la República. Amb l'objectiu de neutralitzar aquest moviment, Eugenio Rodríguez Sierra, un oficial de l'Armada Republicana espanyola va participar activament en la fundació de la Unión Militar Antifascista (UMA) que posteriorment es va fusionar amb la Unión Militar Republicana (UMR), un altre grup clandestí amb objectius similars que es va fundar el 1929 a l'Exèrcit, per tal de crear la Unión Militar Republicana Antifascista (UMRA). Aquesta organització tindria una gran influència entre els oficials de baixa graduació i els suboficials de l'Armada Republicana espanyola, oposant-se fermament a la ideologia conservadora dels seus oficials superiors.[9]
La Guerra Civil (1936-1939)
La sublevació de juliol 1936 va donar un cop sever a l'estructura de les Forces armades Republicanes espanyoles, causant una fragmentació tractant d'unir els rebels i perjudicant els sectors lleials al govern republicà. El resultat del pronunciament, especialment en ciutats com Madrid, Barcelona, Bilbao i València, juntament amb l'esfondrament d'autoritat i la manca d'acord en les primeres breus negociacions, varen ser alguns dels factors que van fer que el conflicte anés cap a la guerra oberta. El govern de José Giral va intentar agrupar voluntaris urgentment en un exèrcit format amb les unitats que havien quedat lleials. La urgència del moment va facilitar la formació de milícies populars a les quals partits i sindicats varen proporcionar armes.
Les bases navals principals de l'Armada Republicana espanyola eren a Ferrol, Càdis i Cartagena. La presa de poder de l'Armada pels sublevats va fallar principalment perquè els missatges que demanaven una rebel·lió contra la República espanyola no varen ser enviats en forma codificada als oficials sèniors que comanaven els vaixells. Un jove radiotelegrafista, Benjamín Balboa, va ser conegut més tard com a autor de la filtració de la notícia.[10]
Com a resultat, la majoria de les tripulacions als vaixells van ser alertades i varen prendre el poder sobre els seus oficials.[11] Per això, la majoria dels vaixells de l'Armada espanyola van quedar inicialment lleials a la república. Molts dels oficials superiors experimentats varen ser empresonats i alguns van ser morts durant els motins, un fet que dificultaria l'eficàcia de l'Armada fidel a la República.[12]
La rebel·lió, tanmateix, va tenir èxit en grans zones del Nord i del Sud d'Espanya i les importants bases de Ferrol i Càdis cauria en mans dels sublevats. Els navilis de guerra que eren a la drassana, incloent-hi el creuer Canarias que era en construcció a Ferrol, va ser capturat i posat en ús precipitadament.[13] Càdis va ser capturat pels rebels amb l'ajut de les primeres tropes de l'Exèrcit d'Àfrica.[14]
Malgrat el fet que la part més gran de la costa espanyola era en el costat republicà i malgrat el gran nombre d'unitats navals que pertanyen a l'Armada Republicana, hi havia una manca d'acció eficaç en el bàndol republicà en les decisives primeres setmanes de la guerra. Alguns dels comandants més experimentats, com Francisco Bastarreche, Pedro Nieto Antúnez, Francisco Núñez Rodríguez, Gabriel Pita da Veiga y Sanz, Francisco Regalado Rodríguez, Manuel Vierna Belando i els germans Francisco i Salvador Moreno Fernández, varen unir-se als sublevats. Els "comitès de tripulació" (Comités de Buque) que havien agafat el comandament dels vaixells no van ser capaços de la coordinació necessària.
Més tard, al final del 1936, Indalecio Prieto que era el Ministre de Defensa anul·laria els Comités de Buque com a part de la seva reorganització de les Forces armades Republicanes.[15]
L'exèrcit del Tercer Reich i l'exèrcititalià va proporcionar un suport decisiu al general Franco impedint que l'Armada Republicana pogués de mantenir el bloqueig de l'Estretde Gibraltar. Per això, el 5 agost 1936, el conegut com Comboi de la Victòria va poder portar un mínim de 2,500 homes de l'Exèrcit d'Àfrica des del Marroc espanyol a l'Espanya peninsular trencant el bloqueig republicà.[16] Des del 6 d'agost els vaixells sublevats van travessar l'Estret de Gibraltar, amb bombarders italians sobre la coberta mentre el destructor Alcalá Galiano de classe Churruca va ser atacat per un avió italià en anar a donar suport a Màlaga. Es creu que 18 mariners varen morir i 28 foren ferits.[17][18]
El 7 d'agost 7, el Jaime I i el creuer Libertad varen bombardejar Algeciras i varen malmetre severament el canonerEduardo Dato i el transport armat Uad Kert (anteriorment Clase-Castle HMS Rother; ex-HMS Anthony Aslete). Poc després un Junkers Ju 52 alemany va atacar el cuirassat Republicà Jaime I i els bombarders italians varen començar a assetjar la flota Republicana de manera que no pogués impedir més el pas de vaixells de transport des d'Àfrica a la Península. A més, dos creuers alemanys, que varen donar ajuda a les tropes sublevades, el Deutschland i l'Admiral Scheer varen patrullar l'Estret com a part de les missions de no-intervenció.[19]
Ultra, les autoritats del Regne Unit dins Gibraltar i Tànger eren obertament hostils a la República. Empreses petrolieres britàniques a Gibraltar, refusaren de vendre combustible a l'Armada Republicana i la Comissió Internacional a Tànger va negar l'ús del seu port a l'Armada Republicana espanyola, reclamant que "seria contrari a la neutralitat de la ciutat". No obstant això, el mateix governador (britànic) va autoritzar el pas d'aliments, béns i gasolina pels avions de transport alemanys i les seves tripulacions situades al Marroc espanyol.[20] Pel final de setembre, la República havia perdut el control de les aigües entre Marroc i la Península.[21]
Zones de control de l'anomenada "no-intervenció": En vermell, el Regne Unit; en blau, França; en verd, Itàlia; en gris, Alemanya
Des d'aquests esdeveniments, la marina republicana va haver d'operar únicament des de les seves bases a Màlaga i Cartagena. A més, els avions del cos de l'AeronáuticaNaval eren incapaços d'obstaculitzar el massiu transport per via aèria de tropes des del Marroc espanyol que feia el bàndol insurgent. Això va ser el primer combat al món amb transport aeri massiu de tropes i es va fer utilitzant majoritàriament avions Ju 52 proporcionats pel govern de Hitler durant la fase de rearmament de l'exèrcit alemany.[22] Seguidament, l'operació naval de nom Expedición al Mar Cantábrico a setembre i octubre de 1936 va situar els navilis del bàndol sublevat al mar Cantàbric i l'Armada Republicana quedà operativa pràcticament tan sols al Mar Mediterrani i les operacions en el mar Cantàbric van ser fetes per l'Armada Auxiliar basca.[23][24] Però a finals de 1937 la totalitat de la costa del nord va ser presa pels sublevats després de la caiguda d'Astúries i molts vaixells van ser agafats pels rebels, incloent-hi el destructor Císcar, el qual després de ser condicionat de nou va ser part de l'Armada Nacionalista.
Posteriorment a la derrota de la flota Republicana de data 27 de setembre de 1938 a la Batalla de Cap Cherchell, quan una sèrie d'errors tàctics en el comandament del bàndol republicà va permetre fugir al creuer rebel Baleares, Luis González de Ubieta esdevenia el Capità general de la flota i el comandant Miguel Buiza Fernández-Palacios va ser rellevat de les seves responsabilitats. El President Manuel Azaña no podia amagar la seva decepció reconeixent, en les seves memòries, la greu indecisió de l'anterior comandant de l'Armada Republicana malgrat tenir-hi un nombre més gran de vaixells.[25] S'ha d'anotar que ambdós comandants de la flota eren joves (en els seus 30) i havien estat promocionats pel Ministre de Defensa Indalecio Prieto a causa de la manca d'oficials de nivell alt i lleials a la República.
Sota Luis González de Ubieta l'Armada Republicana es concentrà en la protecció de combois marítims que subministraven la República espanyola, aïllada internacionalment, així com en la formació d'oficials navals i de les tripulacions dels seus vaixells.[26]
A març de 1938 el Baleares, acompanyat per cinc destructors del bàndol rebel, va ser acorralat un altre cop per l'Armada Republicana en la que va ser la Batalla del Cap de Palos, a la vora de la costa de Cartagena. Durant les canonades del duel, els destructors Republicans Sánchez Barcáiztegui, Lepanto i Almirante Antequera, varen disparar els seus torpedes. Dos o tres torpedes del Lepanto varen impactar al Baleares, enfonsant-lo. De la seva tripulació de 1.206 homes varen morir o desaparèixer 765 mariners, entre ells el vicealmirall Manuel Vierna Belando, comandant de la divisió de creuers del bàndol nacionalista.[27]
L'enfonsament del Baleares va ser celebrat com una gran victòria pel govern republicà. Després d'aquesta victòria, el comandant de la flota republicana Luis González de Ubieta va ser guardonat amb la Placa Laureada de Madrid, el premi militar per heroïsme més alt de la Segona República espanyola.[28] El Distintivo de Madrid, el qual havia estat establert per la República espanyola per tal de valorar i recompensar, va ser entregat als creuers Libertad i Méndez Núñez, i als destructors Lepanto, Almirante Antequera i Sánchez Barcáiztegui, així com als seus membres de la tripulació.[29] Aquests vaixells varen obtenir un penó especial i els homes portarien una placa especial en els seus uniformes amb l'Escut de Madrid.[30]
Malgrat el valor de propaganda d'aquesta victòria per la República, va tenir poc efecte en la guerra.
Finalització de la Guerra Civil
El 5 de març de 1939 la Força de l'Aire Nacionalista va bombardejar el port de Cartagena, la base principal de l'Armada Republicana, enfonsant el destructor Sánchez Barcaiztegui.[31] Després del bombardeig es produí una revolta avivada pel malestar que hi havia a la ciutat i el comandant de la flota republicana Miguel Buiza va ordenar l'evacuació de la major part que podia navegar de l'Armada republicana.[32] Aprofitant la nit, els creuers Miguel de Cervantes, Libertad i Mendez Nuñez, Lepanto els destructors, Almirante Valdés, Almirante Antequera, Almirante Miranda, Escaño, Gravina, Jorge Juan i Ulloa així com els submarins C-2 i C-4, varen deixar el port de Cartagena amb rumb a la costa argeliana. Devant de la ciutat d'Oran, el comandant Miguel Buiza va demanar permís demanat per ancorar, però el permís per fondejar, permís que va ser denegat per les autoritats navals de l'Algèria francesa i el van dirigir cap a Bizerta, part del protectorat francès de Tunísia on la flota va ser embargada per les autoritats franceses.[33] Excepte uns quants tripulants que van ser posats sobre el servei de guàrdia en els vaixells, els mariners republicans espanyols i els seus oficials varen ser interneats en un camp de concentració a Meheri Zabbens.[34]
Als darrers mesos de la guerra alguns dels vapors pertanyent a la Compañía Transatlántica Española i a l'empresa Trasmediterránea van ser requisats per l'Armada Republicana usar-los en l'evacuació dels habitants de ciutats costaneres que eren assetjades pels exèrcits comanats pel general Franco.[35]
Al final del conflicte un total de 8 importants vaixells de guerra republicans havien estat enfonsats, 5.676 tones en total; els vaixells supervivents de la flota Republicana esdevingueren part de l'Armada d'Espanya Nacionalista.
La majoria dels documents que relatius a l'Armada Republicana espanyola son actualment en poder del Archivo General de la Marina "Álvaro de Bazán".[36]
Aquestes són les unitats navals principals entre el 14 d'april de 1931 i el 16 de juliol de 1936. Tankers, transports de tropa, tugboats, vaixells de guàrdia de la costa i barques de torpede. No són inclosos els vaixells de transport, els remolcadors, els torpediners ni els guardacostes.
Cuirassats
(16.400 t, 8 x 305 mm)
Alfonso XIII (1915), segon de la "unitat de classe España". El seu nom va ser canviat a España.[37]
Jaime jo (1921), tercer de la "unitat de classe España".
Creuers
De la classe pesant Canarias (13.000 t, 8 x 203 mm)
Baleares. Segona unitat de classe Canarias, va ser construït a les mateixes drassanes.
(6.500 t, 9 x 152,4 mm)
Republica (1923). Anteriorment Reina Victoria Eugenia, rebatejat Republica el 1931; era l'únic vaixell d'aquesta classe.[37]
(6.000, 6 x 152,4 mm)
Blas de Lezo (1924), primer vaixell d'aquesta classe. Enfonsat l'any 1932 per un accident.
Méndez Núñez (1924), segona unitat de la classe Blas de Lezo.
Classe creuers lleugers AlmiranteCervera (9.000 t 8 x 152,4 mm)
Libertad (1927). Anteriorment Príncipe Alfonso, l'any 1931 va ser rebatejat amb el nom Libertad ; primer vaixell de la classe Cervera.[37]Vaixell insígnia de l'Armada Republicana espanyola.
Río de la Plata (1900), únic vaixell de la seva classe. Des de 1921 era usat per hostatjament i formació del personal de la base d'Aeronáutica Naval de Barcelona.
Emperador Carlos V (1898), únic vaixell de la seva classe. Creuer cuirassat utilitzat com a pontó per exercicis fins que va ser desguassat l'any 1933.
Destructors
(380 t, 2 x 75 mm)
Proserpina (P) (1898), sisena unitat de la classe Furor. Desguassat l'any 1931.
(370 t, 5 x 57 mm)
Villaamil (V) (1916), segona unitat de la classe.
Cadarso (C) (1917), tercera unitat de la classe Bustamante.
(1.160 t, 3 x 101,6 mm)
Alsedo (Un) (1924), primera unitat de la seva classe.
Transport d'aeronaus Dédalo (1922). Rellevat de servei l'any 1934 i va ser malmès en un atac l'abril de 1936. L'any 1940 va ser desguassat a València.[39]
Isaac Peral (1917), Construit als Estats Units similar al Holland M-1. Batejat amb el nom Isaac Peral, capità i constructor pioner de submarins. Rellevat de servei l'any 1932 i desguassat.
Submarins de classe A, construïts a Itàlia:
Narciso Monturiol (A-1) (1917), batejat amb el nom Narcís Monturiol i Estarriol constructor del primer submarí. Rellevat de servei l'any 1934 i desguassat.
Cosme García (A-2) (1917), amb el nom del constructor pioner de submarins Cosme García Sáez. Rellevat de servei l'any 1931 i desguassat.
A-3 (1917), Rellevat de servei l'any 1932 i desguassat.
Submarins de classe B. Construits a Espanya, similars als de classe Cachalot.
B-1 (1922), classe B primera unitat.
B-2 (1922), classe B segona unitat.
B-3 (1922), classe B tercera unitat.
B-4 (1923), classe B quarta unitat.
B-5 (1925), classe B cinquena unitat.
B-6 (1926), classe B sisena unitat.
Submarins de classe
Isaac Peral (C-1) (1928), primer submarí de la seva classe.
C-2 (1928), classe C segona unitat.
C-3 (1929), classe C tercera unitat. Enfonsat per un submarí alemany U-34 el 12 de desembre de 1936 prop de Màlaga.
C-4 (1929), classe C quarta unitat.
C-5 (1930), classe C cinquena unitat.
C-6 (1930), classe C sisena unitat.
Juliol 1936 - inici de 1939
Perfil del Jaime I l'any 1937
Aquests són les unitats navals principals de l'Armada Republicana espanyola entre el cop de juliol contra la República espanyola i la derrota de les Forces armades Republicanes en la Guerra Civil. Tots els vaixells supervivents esdevingueren part de l'Armada d'Espanya Nacionalista.
Cuirassats
Jaime I (1921–1937), es va enfonsar el 17 de juny de 1937 després d'una explosió durant feines de reparació. Alguns autors creuen que l'explosió era el resultat d'un sabotatge fet per membres de l'organització de cinquena columna Socorro Blanco a Cartagena.[40][41]
Creuers
Classe Blas de Lezo
Méndez Núñez, (1924–1963), va fugir a Bizerta després dels esdeveniments de març de 1939 a Cartagena
Classe Almirante Cervera
Libertad, (1927–1965), ex Príncipe Alfonso, va fugir a Bizerte després dels esdeveniments de març de 1939 a Cartagena
Almirante Cervera, (1928–1965)
Miguel de Cervantes, (1930–1964), malmès per un torpede disparat per un submarí italià a principis de la Guerra Civil. No va ser totalment reparat fins a gairebé el final de la guerra i va fugir a Bizerta després dels esdeveniments de març de 1939 a Cartagena.
Destructors
Destructor Lepanto, un dels vaixells republicans que van salpar de Cartagena rumb a Bizerta a març 1939.
Classe Alsedo
Alsedo (A), (1924–1957), capturat pels rebels al port de Cartagena al final de la Guerra Civil
Lazaga (L), (1925–1961), a la drassana de Cartagena al final de la Guerra Civil
Classe Churruca
Primera sèrie
Sánchez Barcáiztegui (SB), (1928–1964), es va enfonsar a març de l'any 1939 als esdeveniments de Cartagena, reflotat i a la drassana de Cartagena pel final de la Guerra Civil
José Luis Díez (JD), (1929–1965), esdevenia part de l'Armada Auxiliar basca dins 1936. Va ser capturat Gibraltar a 1938
Almirante Ferrándiz (AF), (1929–1936), va ser enfonsat pel creuer Canarias el 21 de setembre de 1936 a la Batalla de Cap Espartel[42]
Lepanto (LE), (1930–1957), va fugir a Bizerta després dels esdeveniments a Cartagena el març de 1939
Churruca (CH) (1931–1963), capturat pels rebels al port de Cartagena al final de la Guerra Civil
Alcalá Galiano (AG), (1931–1957), a la drassana de Cartagena pel final de la Guerra Civil
Almirante Valdés (AV), (1933–1957), va fugir a Bizerta després dels esdeveniments a Cartagena el març de 1939
Segona sèrie
Almirante Antequera (AA), (1935–1965), va fugir a Bizerte després dels esdeveniments a Cartagena el març de 1939
Almirante Miranda (SÓC), (1936–1970), va fugir a Bizerte després dels esdeveniments a Cartagena el març de 1939
Císcar (CR), (1936–1957), formà part de l'Armada Auxiliar basca l'any 1936. Va ser enfonsat pel bombardeig l'any 1937 a El Musel, Astúries. Reflotat i utilitzat per l'armada nacionalista l'any 1938
Escaño (E), (1936–1963), va fugir a Bizerta després dels esdeveniments a Cartagena el març de 1939
Gravina (G), (1936–1963), va fugir a Bizerta després dels esdeveniments a Cartagena el març de 1939
Jorge Juan (JJ), (1937–1959), va fugir a Bizerta després dels esdeveniments a Cartagena el març de 1939
Ulloa (UA), (1937–1963), va fugir a Bizerta després dels esdeveniments a Cartagena el març de 1939
Isaac Peral (C-1), (1928–1950), enfonsat l'any 1938 i reparat després de la Guerra Civil
C-2, (1928–1951), va fugir a Bizerta després dels esdeveniments a Cartagena el març de 1939
C-3, (1928–1936), enfonsat devant de Màlaga pel submarí alemany U-34 de la NaziKriegsmarine a l'Operació Ursula
C-4, (1928–1946), va fugir a Bizerta després dels esdeveniments a Cartagena el març de 1939
C-5, (1928–1937), el destí desconegut
C-6, (1928–1937), enfonsat
Submarins de classe D
D-1, en construcció en Cartagena
D-2, en construcció en Cartagena
D-3, en construcció en Cartagena
L'Aeronáutica Naval
Biplà Martinsyde F.4 Buzzard.Ensenya de l'Aeronáutica Naval (1931-1936) pel timó de direcció
Aeronáutica Naval era el cós d'aviació naval de l'Armada Republicana espanyola. L'any 1920 aquest cós, establert quatre anys abans per un Reial decret, esdevenia operatiu a El Prat, a la mateixa ubicació on actualment hi ha l'Aeroport de Barcelona.[43] Aeronáutica Naval es va integrar a l'exèrcit republicà a setembre de l'any 1936, després de la reorganització de les forces armades feta el juliol 1936, esdevenint part de la Força de l'Aire Republicana espanyola.[44]
Els avions existents l'any 1931 a Aeronáutica Naval eren models obsolets. El comandant Francisco Moreno Fernández va fer una inspecció entre 1932 i 1933 i va concloure que els vells hidroavions Dornier i els Savoia no podrien portar torpedes aeris o bombes i servien per fer missions de reconeixement.[45] Alguns Vickers Vildebeest s'estaven construint sota llicènciaCASA amb destí a Aeronáutica Naval, però no havien estat ordenats amb sistemes de portar armament, per tant molts oficials van tenir dubtes sobre la seva conveniència. Aquells oficials, preocupats sobre la modernització de l'Armada també varen fer notar que cap dels vaixells més nous en aquell temps eren equipats per portar avions. El portaaeronaus Dédalo, tot i que va tenir uns molt eficaços tallers de reparació a bord, era un vapor lent i vell que no duraria molt més temps, en paraules d'Almirall Francisco Moreno.[46]
Els dos creuers pesants de classe Canarias que es construïren des de l'any 1928 s'havien previst per portar com a mínim un hidroavió, però no s'hi havia fet encara cap decisió respecte del tipus de catapulta d'aeronaus o sobre els models d'avió que portarien. Finalment, l'any 1934 l'Armada Republicana espanyola va contactar el constructor Hawker Aircraft pel que fa a la compra de quatre hidroavions Hawker Osprey destinats als creuers classe Canarias que eren en construcció. Finalment només un avió, conegut com a 'Spanish Osprey', es va entregar amb un motor Hispano-Suiza 12Xbrs.[47]
L'any 1932 els anticuats Avro 504K d'entrenament varen ser reemplaçats pels més moderns Hispano Aviación E-30. Entre 1934 i 1935 l'Armada Republicana va provar de modernitzar la seva envellida flota d'aeronaus i va considerar reemplaçar els Dornier Do J Wal amb Breguet 521 Bizerte i el Macchi M.18 amb Potez 452.[47]
L'any 1936 el Aeronáutica Naval també va tenir una secció de dirigibles.[48] A 1934, quan el portaaeronaus Dédalo va ser tret de servei actiu, l'Aeronáutica Naval perdia la majoria dels seus oficials, que varen ser transferits a altres branques de l'Armada Republicana espanyola.
El Infantería de Marina
Insígnia del Cós de Mariners de l'Armada Republicana espanyola (1931-1939)
El Cós de Mariners de l'Armada (Infantería de Marina) va ser identificat com a "força colonial" als primers temps de la República espanyola a causa de la funció d'alt nivell que va tenir en les impopulars guerres en Àfrica Del nord (1920–1926). El que feia poc que va ser nomenat Ministre de la Guerra, Manuel Azaña, va planejar a separar el cos marí com una de les seves precipitades reformes a les forces armades espanyoles.
Malgrat aquest afer, la guerra Civil va començar abans que la Infantería de Marina fos oficialment apartada i a l'octubre de 1936 el Ministeri de Guerra va ser reemplaçat pel 'Ministeri de Defensa Nacional', que va ser dirigit pel primer ministre, Largo Caballero. Per això el Cós de Mariners de l'Armada Republicana en les àrees que hi havien quedat lleials al govern no va ser dissolt i formà part de la nova estructura militar de la república.[49] A la base naval republicana de Cartagena el Tercio de Levante del Cós de Mariners era acuarterat i utilitzat principalment per serveis de guàrdia dels vaixells amarrats i d'edificis navals, així com per usar armament antiaèri.
Algunes unitats republicanes de Infantería de Marina també varen participar en accions de combat; la Brigada Mixta 151, era una brigada mixta composta de mariners comanats pel Comandant Pedro Muñoz Caro. La seva activitat d'operacions de desembarcament va ser limitada, tanmateix, per la manca d'accions ofensives i la ineficàcia general de l'Armada Republicana espanyola. Per això, aquests mariners republicans van participar majoritàriament en terra ferma donant suport a l'Exèrcit en batalles com la batalla de l'Alfambra, Batalla de Brunete, Batalla del Ebro i la batalla del Segre, lluny del mar. El fotògraf Robert Capa va fer fotografies als mariners en aquestes batalles.[50]
L'Armada Republicana espanyola va introduir uns quants canvis en les banderes, insignies i gallardets, així com en la insígnia de grau d'Oficial d'Armada.[52] El llaç (coca) va ser reemplaçat per una estrella daurada de cinc puntes i la corona reial dels botons de llautó i de les gorres de visera per oficials i gorgets (golas) reemplaçada per una muralla amb merlets. Els càrrecs dels oficials de l'Armada Republicana espanyola es veuen dessota.
Les banderes de posició i els gallardets de l'Armada Republicana espanyola van seguir el mateix patró establert per l'Armada espanyola des de l'any 1914.[53] Els únics canvis eren les bandes d'igual amplada i el reemplaçament del color vermell de la banda més baixa amb elmorat tricolor republicà.
↑Fernando Moreno de Alborán y de Reyna & Salvador Moreno de Alborán y de Reyna, La guerra silenciosa y silenciada: Historia de la campaña naval durante la guerra de 1936-1939, Gráfica Lormo, Madrid 1998, vol 1, p. 153
Bài chi tiết: Lịch sử vũ trụ Là một phần trong loạt bài vềVũ trụ học vật lý Vụ Nổ Lớn · Vũ trụ Tuổi của vũ trụ Niên đại của vũ trụ Vũ trụ sơ khai Phình to · Tổng hợp hạt nhân Nền Sóng hấp dẫn (GWB) Vi sóng (CMB) · Neutrino (CNB) Sự giãn nở · Tương lai Định luật Hubble · Dịch chuyển đỏ Mở rộng metric của không gian FLRW metric · Phương trình Friedmann Vũ tr...
Provinsi Yunnan. Kasus Mata-Mata Zhao Jianmin (Hanzi sederhana: 赵健民特务案; Hanzi tradisional: 趙健民特務案; Pinyin: Zhào Jiànmín tèwu àn), atau Kasus Salah Zhao Jianmin (赵健民冤案; 趙健民冤案; Zhào Jiànmín yuān'àn), adalah kasus mata-mata besar yang dibuat-buat di provinsi Yunnan pada Revolusi Kebudayaan Tiongkok, dengan lebih dari 1.387 juta orang terkena dampak dan ditindas, yang meliputi 6% dari total populasi di Yunnan pada masa itu.[1&#...
Royal Victoria Yacht ClubBurgeeEnsign 1845-1872Ensign 1872-1898Ensign from 1898Short nameRVYCFounded1845commodoreChris RickmanLocationFishbourne, Isle of Wightwebsitewww.rvyc.org.uk The Royal Victoria Yacht Club was founded at Ryde, on the Isle of Wight and uniquely granted 'Royal' status immediately. In 1845 the club was granted a warrant to wear the Red Ensign of HM Fleet. From 1872 until 1898 the club held the warrant to wear the crown defaced Red Ensign. It currently holds the warrant for...
Cet article est une ébauche concernant un homme politique estonien. Vous pouvez partager vos connaissances en l’améliorant (comment ?) selon les recommandations des projets correspondants. Tiit Vähi Fonctions Premier ministre d'Estonie 17 avril 1995 – 17 mars 1997(1 an et 11 mois) Président Lennart Meri Gouvernement Vähi II et III Législature VIIIe Prédécesseur Andres Tarand Successeur Mart Siimann 29 janvier 1992 – 21 octobre 1992(8 mois et 22 jours)(in...
Ferrocarril de Buitrón Vista del trazado, c. 1940 o 1942.DescripciónTipo FerrocarrilSistema Vía estrechaInauguración 1 de septiembre de 1870Clausura 30 de abril de 1969Inicio San Juan del PuertoFin Zalamea la RealCaracterísticas técnicasLongitud 90 kmAncho de vía 1067 mmExplotaciónEstado Desmantelado[editar datos en Wikidata] El ferrocarril de Buitrón fue una línea férrea española, de vía estrecha y carácter minero, que estuvo en servicio en la provincia de Huelva entr...
Ця стаття є частиною Проєкту:Військова історія (рівень: невідомий) Портал «Війна»Мета проєкту — створення якісних та інформативних статей на теми, пов'язані з війною. Ви можете покращити цю статтю, відредагувавши її, а на сторінці проєкту вказано, чим ще можна допомогти. ...
Bupati Aceh Tenggara Republik IndonesiaLambang Bupati Aceh Tenggara Republik IndonesiaKediamanPendopo Bupati Aceh TenggaraMasa jabatan5 tahun (definitif)Dibentuk1975Situs webSitus Resmi Kabupaten Aceh Tenggara Berikut ini adalah Daftar Bupati Aceh Tenggara dari masa ke masa. No. Bupati(lahir–wafat) Potret Mulai menjabat Akhir menjabat Wakil Bupati Portret Periode Referensi 1 Kol. H. Syahadat Desky 1975 1980 1 - Drs. A. Djalil (Penjabat) 1980 1981 – 2 Kol. AURI T. Djohan Syahbudin, S.H. 19...
Zephyr Clubnaam Handbal Vereniging Zephyr Plaats Schijndel, Noord-Brabant Sport Handbal Geschiedenis Opgericht 23 december 1974 Infrastructuur Sporthal Dioscuren Media Website www.hvzephyr.nl Tenue Portaal Handbal HV Zephyr is een handbalvereniging uit Schijndel. De vereniging is op 23 december 1974 opgericht en is anno 2019 actief in zowel de zaal- als de veldcompetitie en neemt ook deel aan verschillende toernooien. Geschiedenis Op 23 december 1974 richtte een vijftal handballe...
لمعانٍ أخرى، طالع قلعة نو (توضيح). قلعة نو قلعه نو - قرية - تقسيم إداري البلد إيران المحافظة مركزي المقاطعة مقاطعة أراك الناحية الناحية المركزية القسم الريفي قسم معصومية الريفي (مقاطعة أراك) إحداثيات 34°05′51″N 49°55′03″E / 34.0975°N 49.9175°E / 34.0975; 49.9175
يفتقر محتوى هذه المقالة إلى الاستشهاد بمصادر. فضلاً، ساهم في تطوير هذه المقالة من خلال إضافة مصادر موثوق بها. أي معلومات غير موثقة يمكن التشكيك بها وإزالتها. (يناير 2022) جهاز الإدراك الحسي (بالإنجليزية: perceptual system) هو نظام حسابي (بيولوجي أو اصطناعي) مصمم للاستدلالات حول خصائص...
Former railway station in Bedfordshire, England PottonGeneral informationLocationPotton, Central BedfordshireEnglandGrid referenceTL219493Platforms2Other informationStatusDisusedHistoryOriginal companySandy and Potton RailwayPre-groupingBedford and Cambridge Railway London and North Western RailwayPost-groupingLondon, Midland and Scottish Railway London Midland Region of British Railways (1948-1958) Eastern Region of British Railways (1958-1968)Key datesNovember 1857OpenedJanuary 1862Closed31...
Kolonel Kes (Purn.) drg.Kamaruddin BasoFoto diri Kamaruddin Baso saat menjadi anggota ABRI/AURIBupati Maros ke-7Masa jabatan18 September 1979 – 18 September 1984PresidenSoehartoGubernurAndi Oddang Makka Ahmad AmiruddinPendahuluDrs. H. Abd. Malik HambaliPenggantiM. Arief Wangsa Informasi pribadiLahir(1929-04-19)19 April 1929Makassar, Hindia BelandaMeninggal16 Juli 2013(2013-07-16) (umur 84)Yogyakarta, DI Yogyakarta, IndonesiaMakamTMP Kusuma Negara Kota YogyakartaKebangsaanI...
Australian sports streaming service Kayo SportsType of businessSubsidiaryType of siteOver-the-top media serviceAvailable inEnglishHeadquartersGore Hill, New South Wales, AustraliaArea servedAustraliaOwnerStreamotionCEOJulian Ogrin[1]Products Streaming media Video on demand ServicesSports television distributionParentFoxtelURLkayosports.com.auRegistrationRequiredUsers 1.312 million (as of 8 Aug 2022)[2]Launched26 November 2018; 5 years ago (2018-11-2...
Artikel ini bukan mengenai Dyah Pitaloka Citraresmi atau Diah Pitaloka. Dr.Rieke Diah PitalokaAnggota Dewan Perwakilan RakyatRepublik IndonesiaPetahanaMulai menjabat 1 Oktober 2009Perolehan suara255.044 (2014)[1] 169.729 (2019)[2]Daerah pemilihanJawa Barat II(2009—14) Jawa Barat VII(2014—sekarang) Informasi pribadiLahirRieke Diah Pitaloka Intan Purnamasari8 Januari 1974 (umur 49)Garut, Jawa Barat, IndonesiaPartai politikPartai Demokrasi Indonesia Perjuangan (sejak...
Brand of video codec products by DivX, LLC This article is about the video codec. For the company, see DivX, Inc. For the videodisc format, see DIVX. This article was considered for deletion, and requires cleanup according to the discussion. Please improve this article if you can; the deletion discussion may suggest necessary improvements. (October 2019) (Learn how and when to remove this template message) DivXEncoding a file in DivX Converter, included in the DivX Software suiteDeveloper(s)D...
Historic site in LondonMillwall DockOpening of new docks at Millwall in 1868LocationLondonCoordinates51°29′43.37″N 0°0′58″W / 51.4953806°N 0.01611°W / 51.4953806; -0.01611Built1802Built forBuilt speculatively by John Kelk and John Aird & Co.ArchitectSir John FowlerLocation of Millwall Dock in London Borough of Tower Hamlets Millwall Dock is a dock at Millwall, London, England, located south of Canary Wharf on the Isle of Dogs. History Millwall Inner Doc...
Indian politician Kasu Venkata Krishna ReddyMinistry of Consumer Affairs, Food and Public Distribution, Government of Andhra PradeshIn office2007-2009LeaderY. S. Rajasekhar ReddyConstituencyNarasaraopetMinistry of Cooperation, Government of Andhra PradeshIn office2010-2014LeaderNallari Kiran Kumar ReddyConstituencyNarasaraopetMember of Parliament, Lok SabhaIn office1989-1996Preceded byKaturi Narayana swamySucceeded byKota SaidaiahConstituencyNarasaraopetMember of Legislative Assembly, Andhrap...
English-based creole of Bioko, Equatorial Guinea This article has an unclear citation style. The reason given is: The parenthetical references are not expanded. The references used may be made clearer with a different or consistent style of citation and footnoting. (July 2020) (Learn how and when to remove this template message) This article includes inline citations, but they are not properly formatted. Please improve this article by correcting them. Parenthetical referencing has been deprec...
Myss KetaMyss Keta (al centro) con due collaboratrici Nazionalità Italia GenerePop[1][2]Hip hop[1][3]Musica elettronica[2][3] Periodo di attività musicale2013 – in attività EtichettaUniversal Music Group, La Tempesta Dischi Album pubblicati4 Studio3 Raccolte1 Sito ufficiale Modifica dati su Wikidata · Manuale Myss Keta (Milano, ...) è una cantautrice e rapper italiana.[4] Indice 1 Biografia 2 Stile mus...
.svg){kind=small}
.jpg)
.jpg)
.svg)
.jpg)
.svg)
.svg)
