PROFILBARU.COM

Antonio de Ríos Rosas
	Antonio de los Ríos Rosas, per Francesc Sans i Cabot. 1874. (Congrés dels Diputats, Madrid).
Nom original	(es) Antonio de los Ríos y Rosas
Biografia
Naixement	16 març 1812 ; Ronda (Província de Màlaga)
Mort	3 novembre 1873 (61 anys); Madrid
Sepultura	Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid
Diputat al Congrés dels Diputats
	6 juny 1873 – 4 novembre 1873 ; Circumscripció electoral: la Corunya
President del Congrés dels Diputats
	28 abril 1872 – 28 juny 1872 ; ← Práxedes Mateo Sagasta – Nicolás María Rivero →
President del Congrés dels Diputats
	28 desembre 1865 – 2 octubre 1866 ; ← Patricio de la Escosura y Morrogh – Cándido Nocedal →
President del Congrés dels Diputats
	5 novembre 1863 – 23 juny 1864 ; ← Diego López Ballesteros Pérez de Santamaría – Alejandro de Castro Casal →
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu
	1859 – 1861 – Manuel Pando Fernández de Pinedo →
Ministre de la Governació
	14 juliol 1856 – 12 octubre 1856 ; ← Patricio de la Escosura y Morrogh – Cándido Nocedal →
Ministre de la Governació
	18 juliol 1854 – 30 juliol 1854 ; ← Luis José Sartorius y Tapia – Francisco Santa Cruz Pacheco →
Dades personals
Formació	Universitat de Granada
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, diplomàtic, jurista
Partit	Partit Moderat; Unió Liberal; Partit Constitucional
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola ; Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació ; Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Premis
	Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or ;

Antonio de los Ríos Rosas (Ronda, 16 de març de 1812 — Madrid, 3 de novembre de 1873) va ser un jurista i polític espanyol. Fou elegit president de la Cambra del Congrés dels Diputats durant les legislatures de 1863-1864, 1865-1866 i 1872.

Biografia

Ríos Rosas era llicenciat en Dret per la Universitat de Granada i va accedir per primera vegada a les Corts Generals com a Diputat per la província de Màlaga el 1836. Contrari a les maniobres del General Espartero durant la Regència de Maria Cristina, se li va oposar frontalment a partir de 1840. Amb la caiguda del general i la majoria d'edat d'Isabel II, va ser nomenat membre del Consell Reial.

Al llarg dels anys va evolucionar cap a posicions menys absolutistes i més properes al moderantisme democràtic. Es va oposar també a Narváez en la Dècada Moderada, si bé també es va oposar fermament a les modificacions constitucionals que es proposaven des del Govern del Bienni Progressista, més proper a la vella doctrina de la sobirania compartida entre la Corona i les Corts. Amb l'arribada de Leopoldo O'Donnell al poder en els governs de la Unió Liberal, se li va encarregar la redacció de l'Acta Addicional per tal de fer més liberal la restaurada Constitució de 1845 i va ser nomenat Ministre de Governació el 14 de juliol de 1856 al primer govern, encara que va cessar a l'octubre del mateix any. Jurista de gran prestigi, el 1852 ingressà en la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Posteriorment va ser ambaixador d'Espanya a Roma i va portar el pes de les negociacions per restablir les relacions diplomàtiques amb la Santa Seu i posar de nou en vigor el Concordat de 1851. A partir de 1861 es va separar de la línia d'O'Donnell i el 1863 fou nomenat President del Congrés dels Diputats en els moments més crítics de la Unió Liberal. Va ingressar a la Reial Acadèmia Espanyola i va ser elegit President de l'Ateneo de Madrid. Durant dos anys fou bandejat per Narváez a Canàries.

Després de la caiguda de la monarquia, durant el Sexenni Democràtic va ser nomenat membre del Consell d'Estat i es va mantenir dins dels moderats allunyat de les temptacions republicanes. Va recolzar l'elecció d'Amadeu de Savoia com a Rei d'Espanya. Però el fracàs d'aquesta experiència i l'adveniment de la primera república el van apropar a les tesis d'Emilio Castelar (republicanisme unitari) enfront de les de Francesc Pi i Margall (republicanisme federal), molt més radicals; encara que en discrepava pel que fa a les qüestions religioses. Va morir a Madrid mancat de recursos.

Bibliografia

Pérez de Guzmán y Gallo, Juan «Historia política y parlamentaria, del Excmo. Sr. D. Antonio de los Ríos Rosas, con sus principales discursos, estado de la política en el día que los pronunció, influencia de ellos en la vida de los Gobiernos y de las Cortes...». Boletín de la Real Academia de la Historia, 63, 1913, pàg. 434-447.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio de Ríos Rosas

(castellà) Biografia
(castellà) Biografia a xtec.es
(castellà) Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)

Càrrecs públics
Precedit per: Luis José Sartorius y Tapia Patricio de la Escosura Morrogh	Ministre de Governació (juliol) 1854 (juliol-octubre) 1856	Succeït per: Francisco Santa Cruz Pacheco Cándido Nocedal
Precedit per: Diego López Ballesteros Pérez de Santamaría Fernando Álvarez Martínez Práxedes Mateo Sagasta	President del Congrés dels Diputats 1863-1864 1865-1866 (abril-juny) 1872	Succeït per: Alejandro de Castro Casal Martín Belda y Mencía del Barrio Nicolás María Rivero
Premis i fites
Precedit per: José Joaquín de Mora	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira T 1871-1873	Succeït per: Gaspar Núñez de Arce
Precedit per: -	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 32 1857-1873	Succeït per: Luis Pidal y Mon
Precedit per: Joaquín Gómez de la Cortina Salustiano de Olózaga Almandoz Cándido Nocedal	President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1852 1855 1868	Succeït per: Claudio Moyano Manuel Cortina y Arenzana Manuel Alonso Martínez