Antoni Sardà i Moltó (Reus, 1901 - 1978) va ser un arquitecte català.
Va estudiar a Barcelona i del 1923 al 1929 va treballar com arquitecte a l'oficina tècnica de l'Exposició Internacional de Barcelona, on va dissenyar el Palau de la Química, convertit després en els Estudis cinematogràfics Orphea.[1]
Va ser assessor tècnic de la Cambra de la propietat Urbana de Barcelona fins al 1929, quan es va traslladar a Reus on va ser nomenat arquitecte municipal en substitució de Pere Caselles, amb el qual havia treballat, càrrec que va mantenir durant 49 anys, a excepció del període de la guerra civil, quan passà al bàndol franquista i va ser substituït en el càrrec per Josep Simó i Bofarull.[2] El 1939 recuperà la plaça d'arquitecte municipal. Va ser autor de l'edifici del Mercat Central de Reus, de la remodelació de la façana de l'Ajuntament o de l'edifici de la Mútua Reddis, entre d'altres. Va impulsar les primeres Fires de Mostres i va planificar alguns dels primers barris de la ciutat, com les Cases Barates i els barris de Fortuny, Montserrat, o Gaudí.[3] També és l'autor del projecte del monument al Dr. Jaume Ferran i Clua que hi ha a Corbera d'Ebre.[4]
L'any 1951, fou un dels impulsors de l'associació 'confraria' dels Guardadors de la Tronada, de Reus, per tal de salvaguardar-ne l'ancestral tradició reusenca.[5]
Va morir a Reus el 1978. La ciutat de Reus li ha dedicat una plaça paral·lela a l'avinguda de Sant Jordi, la Plaça de l'Arquitecte Antoni Sardà i Moltó.