L'Amstel Gold Race 2014 fou la 49a edició de l'Amstel Gold Race i es va disputar el 20 d'abril de 2014, sobre un recorregut de 251,4 km, entre Maastricht i Valkenburg. Aquesta era l'onzena prova de l'UCI World Tour 2014 i primera del tríptic de les Ardenes, abans de la Fletxa Valona i la Lieja-Bastogne-Lieja.
El belga Philippe Gilbert (BMC Racing Team) fou el vencedor final, en arribar en solitari a l'arribada a Valkenburg després d'atacar a menys de 3 km per a l'arribada, en el darrer ascens al Cauberg. Aquesta era la tercera victòria de Gilbert en aquesta cursa, després de les aconseguides el 2010 i 2011. Cinc segons rere seu arribà el també belga Jelle Vanendert (Lotto-Belisol), mentre Simon Gerrans (Orica-GreenEDGE), tercer, ho feia a sis segons.[2]
Durant la disputa de la cursa es produïren nombroses caigudes. El català Joaquim Rodríguez (Team Katusha) es va veure involucrat en una d'elles, la qual cosa l'obligà a abandonar per forts dolors a les costelles.[3]
Equips participants
En aquesta edició de l'Amstel Gold Race hi van prendre part 24 equips, els 18 proTour, automàticament convidats i obligats a participar-hi, i 6 de categoria continental, confirmats entre el 24 de febrer de 2014[4][5][6] i el 10 de març de 2014.[7]
Favorits
El principal favorit a la victòria final és Philippe Gilbert, doble vencedor de la cursa, que guanyà la Fletxa Brabançona quatre dies abans. També destaquen l'espanyol Alejandro Valverde, segon en l'edició precedent i Michał Kwiatkowski, amb un gran estat de forma. Joaquim Rodríguez, Simon Gerrans, Vincenzo Nibali, Daniel Martin, Wout Poels, Tom-Jelte Slagter, Bauke Mollema o fins i tot Rui Costa o Damiano Cunego són corredors a tenir presents.[8][9]
Recorregut
Després de la sortida a Maastricht i l'ascens a les primeres cotes de la cursa, el recorregut es dirigeix a la primera de les quatre ascensions al Cauberg, una més que en les darreres edicions. Quinze cotes s'hauran de pujar abans de tornar a ascendir el Cauberg, que enllaça amb el Geulhemmerberg i el Bemelerberg.
Un cop superat aquest trio de cotes quedaran uns 70 km i deu cotes, entre les quals la difícil ascensió al Keutenberg, situat a 31 km de meta, just abans de tornar a encadenar el Cauberg-Geulhemmerberg Bemelerberg. A diferència de les edicions realitzades entre el 2003 i el 2012 l'arribada no se situa al capdamunt del Cauber, sinó 1,8 km després, per tal d'ampliar el ventall de vencedors.[10][11][12] Els darrers quilòmetres són idèntics als del Campionats del món de 2012, guanyat per Philippe Gilbert.[13][14]
Classificació final
Referències
- ↑ «Amstel Gold Race 2014» (en castellà). sitiodeciclismo.net, 20-04-2014. [Consulta: 21 abril 2014].
- ↑ «Tercera Amstel para Philippe Gilbert». El Mundo Deportivo, 20-04-2014 [Consulta: 21 abril 2014].
- ↑ EFE «Purito abandona tras sufrir una caída». El Mundo Deportivo. EFE, 20-04-2014 [Consulta: 21 abril 2014].
- ↑ «Les 4 invitées, Rebellin de retour». cyclismactu.net, 24-02-2014.
- ↑ «Quatre invitations pour l'Amstel Gold Race». velo101.com, 24-02-2014. Arxivat de l'original el 15 d’octubre 2014. [Consulta: 21 d’abril 2014].
- ↑ «IAM, Topsport, Androni et CCC invitées». 100pour100-velo.com, 24-02-2014. Arxivat de l'original el 2 de març 2014. [Consulta: 21 abril 2014].
- ↑ «Wanty et Bardiani-CSF invitées». cyclismactu.net, 10-03-2014.
- ↑ «Phillipe Gilbert, favorito en la Amstel Gold Race». El Mundo Deportivo, 19-04-2014 [Consulta: 21 abril 2014].
- ↑ Amstel Gold Race (LIVE), www.rtbf.be
- ↑ «L'arrivée déplacée d'une kilomètre». cyclismactu.net, 15-01-2013.
- ↑ «La ligne d'arrivée quitte le Cauberg». eurosport, 16-01-2013.
- ↑ «L'Amstel se cherche encore». chroniqueduvelo.fr, 24-01-2013.
- ↑ «1 800 mètres qui changent tout ?». velochrono.fr, 12-04-2013. Arxivat de l'original el 3 de desembre 2013. [Consulta: 21 d’abril 2014].
- ↑ «La ligne d'arrivée de l'Amstel Gold Race déplacée». rtbf.be, 16-01-2013.
Enllaços externs
