Són característiques d'aquest lloc l'església del segle xvii consagrada a Sant Serni i la Casa senyorial de Sobirà, residència de la família Moner, de grans dimensions i que té un important paller a l'entrada del poble "l'Ubla de Subirà". És la imatge més característica d'Altron.
Abans que es fessin les pistes d'esquí de Llessui la llum del poble era produïa per la Mola de Sall propietat de la Família Moner de casa Subirà i dels Betran de Surp. L'edifici de la Mola és d'una construcció ferma, i encara hi ha la maquinària de moldre blat i fer llum.
El nucli d'Altron té solament quatre carrers: el carrer Major, el carrer de la Font, el carrer del Cementiri i el carrer de les Tres Hortes. La Plaça Major, però, és força gran, la qual cosa sorprèn, ja que no acostumen a ser-ho en els petits pobles del Pallars Sobirà. Hi destaquen l'església parroquial de Sant Serni, i més de trenta cases amb nom conservat. Una d'elles, té la capella privada de la Immaculada.
Etimologia
Segons Joan Coromines,[1]Altron és un topònim ja romànic. Procedeix, senzillament d'Alt Tron, fent referència al serrat pla a l'extrem del qual està edificat el poble, que pel costat nord i est domina la Vall d'Àssua. Es tracta, doncs, d'un topònim romànic de caràcter descriptiu.
Geografia
El poble d'Altron
Altron es troba al límit nord d'un pla, penjat damunt la riba dreta del Barranc d'Altron. les cases del poble estan agrupades a l'entorn d'un sol carrer que adopta la forma d'una A, amb l'església de Sant Serni gairebé en el centre.
Cases d'Altron
Els noms de cases antigues d'Altron són els següents:[2]
Casa Andreu
Casa Andorrà
Casa Anguiu
Casa Antoni
Casa Arnau
Casa Arreuer
Casa Aurella
Casa Bernadí
Casa Botellot
Casa Caragol
Casa Cardaire
Casa el Cau
Casa Credo
Casa Filomena
Casa Gepa
Casa Jonquiny
Casa Julià o Sobirà
Casa Mallo
Casa Mateu
Casa Mestre
Casa Nofre
Casa Oncle
Casa Peret
Casa Pona
Casa Quet
La Rectoria
Casa Roquet
Casa Roc
Casa Sança
Casa Sastre
Casa Sobirà o Julià
Casa Taupaire
Casa Ton
Casa Xica
Història
Edat mitjana
Altron estigué integrat, al segle xii dins de la Baronia de Bellera, però més tard, i per la resta de l'edat mitjana, apareix en el Vescomtat de Castellbò, integrant-se en el Quarter de Rialb i la Vall d'Àssua.
Edat moderna
El 1518 Altron retorna a la corona, la qual, anys després, cedeix la senyoria a Josep Sobirà, que té la seva casa pairal a Altron, sempre dins del marc del Vescomtat de Castellbò, on es mantingué fins a l'extinció dels senyorius, ja al segle xix.
En el fogatge del 1553, Altron declara[3] 16 focs laics i 1 d'eclesiàstic (uns 85 habitants).
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Altron. Explica que és una localitat amb ajuntament situada en el fons d'una vall circuïda per tres muntanyes molt altes, on la combaten amb molta freqüència principalment els vents del nord. El clima hi era molt fred a l'hivern i molt calorós a l'estiu, però bastant sa. Tenia 30 cases distribuïdes en carrers, una escola de primeres lletres el mestre de la qual paguen els pares, església parroquial de Sant Sadurní amb rector proveït pel bisbe o el rei, segons el mes de l'any que s'ha de proveir. L'edifici de l'església és de qualitat i està ben conservat. El territori del poble, generalment montuós, abraçava uns 1.020 jornals, entre conreus i prats, alguns dels quals es reguen mitjançant séquies procedents de la Noguera Pallaresa. A les terres incultes abunden els arbres silvestres i les pastures per al bestiar. S'hi produeix bon blat, sègol, ordi, moltes patates, llegums, hortalisses i fruites, principalment pomes d'hivern. Hi havia bestiar (porcs, mulers, ovelles i cabres), així com bous per a les feines del camp. La població és de 20 veïns (caps de casa) i 140 ànimes (habitants).
Escut antic
Escut antic d'Altron
L'escut antic d'Altron fou l'escut municipal del municipi fins que perdé vigència el 1976, en ser agrupats els antics termes d'Altron, Enviny, Llessui i Sort en el municipi de Sort, del mateix nom que l'antic, però considerablement més ampli. Fou substituït per l'escut antic de Sort en un primer moment, i més tard, el 2006, per l'actual.
Heràldicament, és un escut de sinople, una ala d'or, bordura d'or.[5]
L'activitat principal del nucli és actualment l'hostaleria; compta amb dos hostals i un allotjament del tipus casa rural. L'activitat tradicional era la cria de vaques de llet, que encara es manté en algunes cases del poble. L'agricultura és només de farratge per als animals i els horts de les cases. Hi ha una petita indústria de fabricació artesana de formatges: la Peça d'Altron.
Montserrat de Moner, filla de Casa Sobirà d'Altron ha escrit Catorze generacions d'una casa pairal del Pallars, on ens aproxima a la transformació social, econòmica, històrica i cultural de la vall d'Àssua a través de les vivències dels habitants de tres nissagues familiars de casa Sobirà d'Altron: els Julià, els Subirà i els Moner, des de les acaballes del segle xv fins a l'inici del nou mil·lenni. Montserrat de Moner recupera aquestes històries individuals i col·lectives reconstruint el context, les tradicions i les emocions dels seus avantpassats. El pòrtic és de Ferran Rella i el pròleg de Laia Manonelles i Francesc Amorós.
↑Mossèn Jaume Torres, rector; Joan Queralt, Ramon Queralt, cònsols, Joan Julià, Bernat Botellot, Francesc Moliner, Jaume Guiu, Peret d'Antoni, na Montserrada Malles, Ramon Degà, Guillem Dalmau, Mateu d'en Guiu, Mateu Puio, Jaumet de Guillem, Andreu Mateuet, Joan Botella i la vídua Borrassà. Iglésias 1981, p. 90.
Coromines, Joan. «Altron». A: Onomasticon cataloniae. II A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1994. ISBN 84-7256-889-X.
Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Altron». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
Bassa i Armengol, Manuel. Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya. Barcelona: Editorial Millà, 1968.
