Alphonse de Châteaubriant (Rennes, 25 de març de 1877 - Kitzbühel, 2 de maig de 1951), pronunciació francesa: [alfɔ̃s də ʃɑtobʁijɑ̃], de nom complet Alphonse Van Bredenbeck de Châteaubriant, fou un escriptor francès que va guanyar el Premi Goncourt el 1911 per la seva novel·la Monsieur de Lourdines i el Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa per La Brière el 1923.
Després d'una visita a Alemanya el 1935 es va convertir en un defensor entusiasta del nazisme.[1]
El 1940 va fundar el setmanari pronazi La Gerbe i va exercir com a president del Groupe Collaboration.[2]Durant la Segona Guerra Mundial, va ser membre del comitè central de la Légion des volontaires français contre le bolchevisme, una organització fundada el 1941 per Fernand de Brinon i Jacques Doriot per reclutar voluntaris per lluitar al costat dels alemanys a l'URSS. El 1945 va fugir a Àustria, on va viure sota l'àlies Dr. Alfred Wolf fins a la seva mort en un monestir de Kitzbühel.