Alfons Vila i Piqué (Barcelona, 18 d'agost del 1890[1] - Barcelona, 20 de febrer del 1974) va ser un compositor barceloní.
Fou fill de Josep Vila i Clariana, de Mataró, i de Mercè Piqué i Surroca, també de Mataró.[1] Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona composició amb Enric Morera,[2] de qui en tenia predilecció. Va fer algunes actuacions com a violinista[3] als anys 10, i el 1917 n'era instrumentista a l'Orquestra Simfònica de Barcelona. El 1919 l'Ajuntament de Barcelona li atorgà una beca per ampliar estudis a l'estranger.
La seva biografia com a compositor es desenvolupà en dues èpoques ben diferenciades; una quan Vila escrigué, a banda de sarsueles i ballables, l'obra L'any mil, estrenada a Barcelona per l'Orquestra Simfònica de Barcelona amb direcció de Joan Lamote de Grignon i a Madrid per l'Orquestra Filharmònica que dirigia Bartolomé Pérez Casas. L'any mil havia estat premiada per l'Orfeó Català en la Festa de la Música Catalana del 1915, però l'extensió de l'obra no permeté estrenar-la fins dos anys més tard.
La segona etapa fou ja en les velleses del compositor, amb un poema simfònic, Leyenda pagana, que Rafael Ferrer estrenà amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona[4] i diverses sardanes. Algunes d'aquestes tingueren una certa anomenada, com La Balanguera, premiada per la SGAE el 1972, en el centenari de n'Amadeu Vives. Mirant l'Onyar va ser primer premi al concurs de La sardana de Girona del 1970; Lloret, vila encisadora tingué el 1972 el segon premi en el concurs musical d'aquesta població selvatana i A la vila de Lloret havia estat finalista de la primera Nit de la Sardana (1972) i accèssit del concurs de Lloret de l'any anterior.