Albert Serratosa i Palet (Barcelona, 25 de juliol de 1927,[2] 21 de setembre de 2015)[3][4] fou un enginyer de camins, canals i ports català, professor emèrit[5] i catedràtic d'Ordenació del Territori i Urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya,[1] destacat com a planificador de grans infraestructures[6] i com a científic i divulgador de l'urbanisme.[7]
Va començar a treballar com a funcionari de l'Ajuntament de Barcelona el 1957. Va participar en el Pla director de l'àrea metropolitana de Barcelona del 1965,[5] que es va aprovar el 1968.[8] Com a subgerent de la Corporació Metropolitana de Barcelona va posar en marxa els serveis comuns,[5] aleshores anomenats Comisión de Urbanismo y Servicios Comunes (eliminació d'escombraries, cementiris d'abast comarcal), i d'allà va passar a ocupar la direcció del Pla General Metropolità.[7] El 14 de novembre de 1975 va cessar en la Corporació Metropolitana, però el canvi polític esdevingut a la mort de Francisco Franco va permetre que el 1976 s'aprovés el Pla General Metropolità.[8]
Posteriorment es va fer càrrec de la promoció i la direcció del Túnel del Cadí.[7] Fou director del Pla Territorial Metropolità de Barcelona del 1988 al 2000 i posteriorment, assessor del Conseller en cap i del Conseller de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya.[1] El 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi. El 2004 fou nomenat cap de l'Institut d'Estudis Territorials.[5]
L'any 2017 la seu nacional del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports crea, en honor seu, el Premi Ciutat i Territori Albert Serratosa. El premi, guardona el millor projecte a nivell estatal d'actuacions en l'àmbit de la ciutat i el territori, el qual contribueixi a un desenvolupament sostenible de l'entorn i hagi integrat un paper rellevant d'enginyers de camins.