Agustí Querol i Subirats

Agustí Querol i Subirats

Agustí Querol, de Kaulak
Biografia
Naixement	(es) Agustín Querol Subirats 17 maig 1860 Tortosa (Baix Ebre)
Mort	14 desembre 1909 (49 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Justo ^40° 24′ 11″ N, 3° 43′ 37″ O
Diputat a Corts
1907 – 1909 Circumscripció electoral: Districte electoral de Roquetes
Dades personals
Formació	Reial Acadèmia d'Espanya a Roma
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	escultor, polític, medallista
Activitat	1907 -
Alumnes	Jacinto Higueras Fuentes
Obra
Obres destacables (1890) Monument a Méndez Núñez (1908) Monument to the Sieges of Zaragoza ^(en) (1911) Panteó Guirao
Premis
(1902)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII

Agustí Querol i Subirats (castellà: Agustín Querol) (Tortosa, 17 de maig de 1860 - Madrid, 14 de desembre de 1909) fou un escultor català. Fill d'un forner originari de la localitat d'Ulldecona, va rebre les primeres classes d'art de la mà de Ramon Cerveto Bestraten, iniciador d'una dinastia d'artistes.

Biografia

Va estudiar a l'Escola de la Llotja, on fou deixeble de Domènec Talarn i dels germans Vallmitjana (Agapit Vallmitjana i Venanci Vallmitjana).^[1]

Amant de l'òpera, el 1883 llaurà una estàtua en fang, dedicada a la soprano romanesa Elena Theodorini. Juntament amb Eduardo Barrón, el 1884 guanyà una pensió per oposició per estudiar a Roma, on executà una gran quantitat d'obres, i cap a finals de 1890 s'instal·là a Madrid. Les seves obres eren bigarrades i amb un gran efectisme, a la seva època va aconseguir una gran popularitat amb nombrosos encàrrecs oficials, que li van fer muntar un enorme taller amb desenes d'ajudants, entre els quals es trobaven Coullaut Valera i Jacinto Higueras. Gaya Nuño, no exempt de prejudicis, ho va definir com "el cas Querol",

«

perquè, evidentment, va haver un cas de psicosi col·lectiva a l'entorn d'aquest home suficient per a enganyar a gairebé tots els seus contemporanis, i a ell mateix al capdavant de tots[2]

»

Va rebre reconeixements com la medalla de primera classe a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de 1887 (pel grup "La Tradición"); medalla d'or a Múnic l'any 1891 i 1895; medalla d'or a Viena el 1898; primer premi a l'Exposició Universal de 1888, amb l'obra El suïcidi de Sagunt, entre molts altres. Fou elegit diputat pel districte de Roquetes per Solidaritat Catalana a les eleccions generals espanyoles de 1907.^[3]

Algunes obres

• 1881- Cap de Dolorosa.
• 1883- Estàtua de la cantant Elena Theodorini (en fang)
• 1885- Guerrer vençut.
• 1885- Bust d'Eduard Toda (a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer)^[4]
• 1887- La Tradició (en bronze al Museu Nacional del Prado,^[5] en marbre al Club Espanyol de Buenos Aires, etc.).
• 1889- Sant Fèlix i Santa Eulàlia. Façana de la Catedral de Barcelona.
• 1890- Monument a Méndez Núñez y Monument a José Elduayen (1896) a Vigo.
• 1891- Bust de la reina regent Maria Cristina (marbre). Palau Reial de Madrid i Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona).
• 1892- Monument als Bombers. Cementiri de Colom (l'Havana, Cuba). Inaugurat el 1897.
• 1892-1903- Frontó per a la Biblioteca Nacional de Madrid.
• 1897-1902- La Gloria i els Pegasos (coronament del Ministeri de Foment, avui Ministeri d'Agricultura, on hi ha una rèplica en bronze de J. de Ávalos dels 3 conjunts; Madrid).^[6]
• 1893- Monument a Legazpi i Urdaneta (Manila, Filipines).
• 1895. Sant Francesc guarint els leprosos. Museo Nacional del Prado^[7]
• 1897- Moisès i les lleis. Palau de Justícia de Barcelona.
• 1897- Projecte de Monument al bisbe Ros de Medrano (Tortosa).
• 1900- Monument a Aureliano Linares Rivas i Monument a Daniel Carballo (La Corunya, c.1903).
• 1900- Monument a la Carta Magna i les quatre regions argentines. Popularment conegut com a "monument dels espanyols" (Buenos Aires).
• 1902- Monument al comte de Ribadedeva (Colombres, Astúries), Monument al general Bolognesi (Lima, Perú) inaugurat el 1905 i Monument a Quevedo (Madrid).
• 1903- Mausoleu de Cánovas del Castillo. Encàrrec de la família del polític (Panteón de los Hombres Ilustres, Basílica de Atocha, Madrid).
• 1906- Monument als màrtirs de la religió i de la pàtria (Saragossa), Monument a Casilda Iturrizar (vídua d'Epalza) a Bilbao (Euskadi)i Monument a Frederic Soler ("Pitarra") a Barcelona.
• 1908- Monument als Setges de Saragossa.
• 1909- Projecte de Monument a Garibaldi (Montevideo, Uruguay) i Monument a Moret (Cádiz).
• 1920 - Columna de los Próceres, a Guayaquil (Equador), finalitzada per Cipriano Folgueras i Josep Montserrat. ^[8]

Galeria d'imatges

• 
  La Gloria i Pegasos del Ministeri d'Agricultura a Madrid
• 
  Mausoleu d'Antonio Cánovas del Castillo (1903)
• 
  Monument al dramaturg Serafí Pitarra, a la Rambla de Barcelona (1906)
• 
  Escultura de Pegaso a l'exterior del Palau de Belles Arts de Mèxic

Referències

1. «Agustín Querol» (en castellà). Biografías y vidas, 2004. [Consulta: 29 gener 2021].
2. Gaya Nuño,J.A., Arte del siglo XIX Ars Hispaniae, Vol XIX, Ed. Plus Ultra, Madrid 1966
3. Fitxa del Congrés dels Diputats
4. Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.99. ISBN 84-931438-3-9. 
5. «La Tradición. Bronce, 1889. Museo Nacional del Prado. Reyero, 2002. Azcue, 2007. Azcue, 2009. 
6. GALÁN, Montaña. Los Pegasos del Palacio de Fomento. Conjunto escultórico de Agustín Querol 1860-1909. MINISTERIO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE. ISBN 978-84-491-1466-3. 
7. «Relieve en mármol. Museo Nacional del Prado. Reyero, 2002. Azcue, 2009 y 2012.»».
8. «Columna de los Próceres del 9 de Octubre - Historia del Ecuador» (en espanyol europeu), 01-03-2016. [Consulta: 16 gener 2021].

Bibliografia

• Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 
• Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya
• Tomo 17 (2004), La Gran Enciclopèdia catalana, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5445 8
• Alix, Josefina (1985), Escultura Española 1900/1936, Madrid, Ed. El Viso. ISBN 84 7483 412 0
• REYERO, Carlos (2002). Escultura, museo y estado en la España del siglo XIX: historia, significado y catálogo de la colección nacional de escultura moderna, 1856-1906, Fundación Eduardo Capa, Madrid, pp. 297-299.
• AZCUE BREA, Leticia (2007), “La escultura. Agustín Querol. La tradición", El siglo XIX en el Prado, Madrid, cat. exp. Museo Nacional del Prado, pp. 416-420 y láms.
• AZCUE BREA, Leticia (2009), “Escultores catalanes del siglo XIX en el Museo del Prado”, Boletín del MNAC nº 10, Barcelona, pp. 111-139
• GALÁN, Montaña (2017). Los Pegasos del Palacio de Fomento. Conjunto escultórico de Agustín Querol 1860-1909, MINISTERIO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE, ISBN 978-84-491-1466-3
• AZCUE BREA, Leticia (2018). "Las esculturas y los escultores del MAPAMA", y "Catálogo de Escultura", en Catálogo de pintura y escultura del Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente, MAPAMA, Secretaría General Técnica, Madrid, pp. 72-141, y 248-285.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

• Esculturaurbana — pàgina web, dedicada a l'escultura espanyola i als seus escultors on es pot trobar un interessant article en constant actualització sobre Agustí Querol (castellà)