Adarnases IV d'Ibèria

Adarnases IV d'Ibèria

Biografia
Naixement	870 ^(Gregorià)
Mort	923 ^(Gregorià) (52/53 anys)
Activitat
Ocupació	sobirà
Altres
Títol	King of Georgians ^(en)
Fills	David II d'Ibèria, Aixot II de Tao, Bagrat I of Tao, Sumbat d'Ibèria
Pares	David I d'Ibèria   i NN

Adarnases IV (mort l'any 923) fou un príncep de la dinastia Bagrationi, príncep de Javakètia del 876 a 897, duc del Baix Tao de 881 a 923, i finalment rei dels kartvels de 888 a 916.

Biografia

Adarnases IV fou el fill de David I d'Ibèria. Després de la mort de Narsès, l'homicida del seu pare, va aconseguir reprendre el seu títol de príncep d'Ibèria amb l'ajuda d'Aixot I d'Armènia. Vegeu Narsès d'Ibèria.

Durant el seu regnat, el regne d'Abkhàzia va arribar al seu apogeu i va estendre la seva influència sobre el conjunt de terres d'Ibèria. Adarnases fou reduït per la potència dels reis abkhazis a un simple paper de rei titular d'Ibèria del 916 a la seva mort l'any 923. L'Imperi Romà d'Orient, del qual era el vassall, el va reconèixer tanmateix com curopalata de Ibèria de 891 a 923.

Adarnases IV es mostra sempre un fidel del fill d'Aixot el Gran d'Armènia, Sembat I el màrtir, que va sostenir contra pretendents al tron i contra el seu enemic l'emir Ahmed ben Isa ben Xeikh de Dyarbekir, antic governador d'Armènia per compte del Califa.

Malgrat la seva dèbil autoritat, fou el primer a rebre el 899 la corona reial de « Rei dels Georgians » (Rei dels kartvels) de mans del « Rei dels reis » Sembat I d'Armènia,^[1] representant de la branca major dels bagràtides.^[2]

Família i descendència

D'una esposa desconeguda va deixar a la seva mort cinc fills :

• David II d'Ibèria, rei dels kartvels ;
• Aixot II de Tao, duc de Tao ;
• Bagrat, magistros ;
• Sumbat d'Ibèria, rei dels kartvels ;
• una filla, que es va casar amb Constantí III d'Abkhàzia.

Notes i referències

1. René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 398.
2. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, p. 280.

Fonts

• René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 392-393, 397-398, 428.
• Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIX^e siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 130.
• Marie-Félicité Brosset, Additions et éclaircissements à l'Histoire de la Géorgie, Académie impériale des sciences, Saint-Pétersbourg, 1851 (lire ce livre avec Google Books : books.google.cat), Addition IX, p. 155.