Seu de l'Acadèmia a OviedoVella seu de l'Acadèmia a Oviedo.
L'Acadèmia de la Llengua Asturiana (ALLA, Academia de la Llingua Asturiana en asturià) és una institució del Principat d'Astúries l'objectiu de la qual és l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià.,[1][2][3]
Els orígens de la ALLA es remunten a finals del segle xviii, quan Jovellanos i el canonge González de Posada n'intercanvien correspondència el 1791. El projecte de Jovellanos no pogué dur-se a terme a causa del seu desterrament a Mallorca.[5]
Durant la segona dècada del segle xx es creà la Real Academia Asturiana de las Artes y las Letras, afavorida per gent com Pepín de Pría. Es dividia en quatre seccions, i el seu principal objectiu era realitzar un diccionari i una gramàtica asturianes i publicar una revista. La resta de seccions tenien com a fi el promocionar la literatura, el teatre i la música asturianes.
Amb el retorn de la democràcia a Espanya l'ens preautonòmic, el Consell Regional, aprova la creació de l'actual acadèmia, que es fundaria el 15 de desembre de 1980. Els seus fins eren la investigació i normalització gramatical de les diferents varietats de l'asturià, inventariar el seu lèxic, promoure la seva difusió, regularitzar el seu ensenyament, fomentar el seu ús com a mitjà d'expressió dels asturians, promoure concursos literaris i fer estudis lingüístics.[6]
Xosé Lluis García Arias en fou el president des de la seva fundació fins a l'any 2001.[7] La seva successora en el càrrec fou Ana Cano. L'Acadèmia consta de 21 membres de número, 19 membres corresponents i 15 acadèmics d'honor.
Treballs
El 1981 es publicà el primer treball normatiu de l'Acadèmia, Normes Ortográfiques y Conxugación de Verbos. Altres publicacions a destacar són la Gramática de la Llingua Asturiana el 1998 i el 2000 el Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana, també conegut per les seves sigles «DALLA».
Publica periòdicament una revista titulada Lletres Asturianes (butlletí oficial de la institució), així com llibres i revistes relacionades amb l'estudi de la llengua, la literatura i la cultura asturiana: Cultures. Revista de cultura asturiana i Lliteratura. Revista lliteraria asturiana. Entre les seves col·leccions de llibres es troben: Toponimia (nòmines toponímiques orals), Llibrería llingüística (estudis filològics), Preseos (vocabularis), Cartafueyos normativos (textos normatius d'aplicació en el procés de normalització social de la llengua asturiana), Llibrería académica (creació literària), Escolín (infantil), Lliteratura xuvenil, Cuquiellu, Mázcara (teatre)...
També celebra cada any el Dia de les lletres asturianes des de 1982, així com unes sessions internacionals d'estudi (Xornaes Internacionales d'Estudiu), de caràcter anual i el Alcuentru "Llingua Minoritaria y Educación" de caràcter bianual.
Presència fora d'Astúries
En ser l'única Acadèmia oficial en tot el domini lingüístic asturlleonès, la institució és un referent obligat en el Principat d'Astúries i una opció molt valorada i consultada fora d'aquesta comunitat autònoma.
Tanmateix cal assenyalar que l'Acadèmia no té cap mena de força legal per normativitzar l'ús de les diferents varietats del domini fora del Principat, encara que són emprades, normalment, entre els nous escriptors en lleonès.
El 2006, l'Acadèmia, per mitjà de dos dels seus membres, Xosé Lluís García Arias i Xosé Antón González Riaño, va dur a terme un estudi sociolingüístic en la muntanya de la província de Lleó.
↑La Academia asturiana y su contexto per Ramón de Andrés Díaz i Alfredo I. Álvarez Menéndez. A: Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana, Vol. 13, No. 1 (25),]
↑Dimisión del presidente de la ALLA, Lletres Asturianes nº 76, sección "Entamu", Oviedo, 2001; ISSN 0212-0534. [4]
