Abu Qash

Abu Qash

ابو قش
Tipus	poble
Localització
31° 57′ 04″ N, 35° 11′ 03″ E
Vila
Graella palestina	167/150
Població humana
Població	1.404 (2007)
Geografia
Altitud	763 m
Limita amb	Ramal·lah
Organització política
Governació	Ramal·lah i al-Bireh
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+02:00 UTC+03:00

Abu Qash (àrab: ابو قش, Abū Qax) és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 6 kilòmetres al nord de Ramal·lah i 1 kilòmetre al sud de la Universitat Birzeit. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 1.797 habitants en 2016.^[1]

Història

S'hi ha trobat dues tombes datades de l'era romana d'Orient.^[2] També s'hi ha trobat terrissa d'època romana d'Orient i època mameluca.^[2]

Època otomana

S'hi ha trobat ceràmica de la primera època otomana.^[2] En 1863 Victor Guérin va assenyalar com a "un vilatge d'unes vint cases, situades en un turó alt, les vessants de les quals estan parcialment cobertes de vinyes, oliveres i figueres."^[3]

Una llista de pobles otomans de l'any 1870 va indicar que el poble tenia 25 cases i una població de 78, tot i que el recompte de població incloïa només homes. També es va assenyalar que es trobava a l'oest de Surda.^[4][5]

En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina va descriuire Abu Kush com a: "un petit llogaret, amb un pou d'aigua al nord, en un antiga carretera, amb unes poques oliveres a la vora."^[6]

Època del Mandat Britànic

En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població d'Abu Qash era de 171 musulmans,^[7] incrementats en el cens de 1931 a 246 habitants, en 49 cases.^[8]

En 1945 Abu Qash tenia 300 musulmans,^[9] i una àrea total de terra de 4,751 dúnams.^[10] 1,166 dúnams eren per plantacions i regadius, 1,447 eren per a cereals,^[11] mentre 42 dúnams eren sòl edificat.^[12]

Després de 1948

En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Abu Qash fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.

Referències

1. «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 4 setembre 2017].
2. Finkelstein et al, 1997, p. 411
3. Guérin, 1869, p. 34
4. Socin, 1879, p. 149
5. Hartmann, 1883, p. 126
6. Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 293
7. Barron, 1922, Table VII, Sub-district of Ramalllah, p. 16
8. Mills, 1932, p.47
9. Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 26
10. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 64.
11. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 111
12. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 161

Bibliografia

• Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923. 
• Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1882. 
• Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3. 
• Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964. 
• Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945. 
• Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 3. París: L'Imprimerie Nationale, 1869. 
• Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970. 
• Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
• Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932. 
• Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881. 
• Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841. 
• Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
• Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.