Álvaro Cuervo García (Carreño, Astúries, 30 de maig de 1942 és un economista espanyol. Els seus camps de recerca són l'empresa pública i la seva privatització, finances, direcció estratègica i empresarial, i responsabilitat social i govern corporatiu.
Va estudiar peritatge i professorat mercantil a l'Escola de Comerç de Gijón, acabant els seus estudis en 1961. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Complutense de Madrid en 1964 i va obtenir el doctorat en Ciències Econòmiques per la mateixa universitat en 1971. Des de 1976 ocupa la càtedra d'Economia de l'empresa. També és diplomat en Estadística (1973) i en Psicologia industrial (1975) per la Universitat Complutense.[1]
Va participar en els processos de sanejament de la crisi bancària que va experimentar Espanya entre 1977 i 1985. Va ser president de la Banca Masaveu (1983-1984),[2] conseller interventor, nomenat pel Banc d'Espanya, del Banc d'Astúries (1980-1982) i del Banco Occidental (1981-1982). Ha estat Conseller de Ginés Navarro Construcciones, S.A., del Gruplo Thyssen Industrie, de TAFISA, i de la Sociedad Explosivos Río Tinto.[3]
Des de 1991 és acadèmic en la categoria corresponent nacional de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres.[4]
Ha estat Catedràtic a la Universitat de Valladolid i a la d'Oviedo i del CIDE (Mèxic), Professor Visitant al Salomon Center (Stern School of Business) a la Universitat de Nova York i a l'Institute of Management and Innovation de la Universitat de Califòrnia, Berkeley.
Des de 2007 és director del Colegio Universitario de Estudios Financieros (CUNEF). Actualment (2016) és membre dels Consells d'Administració d'ACS, Bolsas y Mercados Españoles (BME),[5] SONAE Industria i SONAE SGPS, S.A. (Portugal) i del Consell Consultiu de Privatitzacions del Govern Espanyol.[6]