Ànec blanc

Ànec blanc

Tadorna tadorna
Exemplar mascle
Enregistrament
Dades
Pes	78 g 1,261 kg 1,043 kg
Envergadura	112 cm
Nombre de cries	8,9
Període d'incubació de l'ou	30 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22680024
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Anseriformes
Família	Anatidae
Gènere	Tadorna
Espècie	Tadorna tadorna (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Protònim	Anas tadorna
Distribució
Distribució geogràfica de l'ànec blanc: blau (hivern), verd (tot l'any) i groc (estiu).
Endèmic de	Reserva d'Asan, Parc Nacional de Nameri, Petit Rann de Kachchh, llac Thol, Sunderbans Wildlife National Park, Gajoldoba, Bakkhali, Parc Nacional de Kaziranga, Maguri Motapung Beel, Parc Nacional de Manas, Dipor Bil, parc nacional de Dibru-Saikhowa i Santuari Pobitora

L'ànec blanc o ànnera blanca (Tadorna tadorna) és un ànec de superfície de l'ordre dels anseriformes i considerat, a nivell evolutiu, a mig camí entre les oques i els ànecs pròpiament dits.

Morfologia

• Fa uns 60 cm.
• Plomatge blanc amb el mirall verd. El cap i el coll també són verds.
• El mascle té el bec vermell amb una excrescència, també vermella, al damunt.
• Llueix un davantal marró.
• La femella és quelcom més petita que el mascle.

Reproducció

Nia en diversos punts d'Europa (des d'Escandinàvia a la mar Negra). Als litorals catalans és rar en època de cria, encara que s'ha comprovat que algunes parelles nien al Delta de l'Ebre.

Fa un niu amb herba i plomes entre les dunes amb vegetació, dels terrenys terrestres o aquàtics, tot i que prefereix les salines. Pon 8-14 ous però se n'han observat postes de fins a 32, ja que les femelles tendeixen a pondre en diferents nius. Els ous són de color blanc, de closca molt dura i fan 65,8 x 47,6 mm. El covament (efectuat només per la femella) dura 30 dies i el període, fins a aconseguir que els polls volin, s'allarga fins a les 9 setmanes. Llavors organitza una mena de departament per a infants, que són vigilats per algunes femelles. La resta dels adults comencen l'anomenada migració de muda amb la finalitat de canviar les plomes. Ja que en aquesta situació no poden volar i són fàcilment atacables, es reuneixen al mar en grups de diversos milers per imposar més respecte als seus enemics.^[1]

Alimentació

Quan es retira la marea aprofita per a pescar mol·luscs. Complementa la dieta amb crancs, peixets, insectes i matèria vegetal (algues, herbes, llavors, etc.).

Distribució geogràfica

Cria a l'Europa de clima temperat (Illes Britàniques, Mar del Nord, Mar Bàltica, nord de França, Balcans) i a l'Àsia central fins a la Xina, l'Afganistan, Iran i Iraq. Hiverna als Països Catalans però, al Delta de l'Ebre se'l veu tot l'any.

Costums

• Només baixa als Països Catalans quan l'hivern és molt rigorós a l'Europa del Nord.
• Els estols poden ésser molt nombrosos (al voltant dels 100.000 exemplars a la Mar de Wadden).
• Camina amb més facilitat que altres ànecs car té les potes més llargues.
• Neda bé però és menys aquàtics que altres anàtids.

Referències

1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 26. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

• «Ànec blanc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Descripció i hàbitat d'aquesta espècie (francès)
• Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)
• Informació sobre la població de l'ànec blanc al Principat de Catalunya
• Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell (anglès)