Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Xornada d'ocho hores

8 hores pa trabayar, 8 hores pa vivir, 8 hores pa dormir. Pancarta esixendo la xornada de trabayu máxima de 8 hores diaries, Melbourne, 1856. La demanda que explicitó Robert Owen en 1810 para trabayar menos hores ye conocida como 888.

La xornada d'ocho hores fai referencia a la reivindicación del movimientu obreru pola amenorgamientu de la xornada llaboral y l'establecimientu de los ocho hores de trabayu diaries o 48 hores a la selmana, tamién conocíu como'l movimientu pola xornada amenorgada, que tuvo'l so orixe nes penoses condiciones de trabayu de la Revolución Industrial en Gran Bretaña a mediaos del sieglu XVIII.

La xornada llaboral na revolución industrial

Mientres la Revolución industrial la producción en grandes fábriques tresformó la vida llaboral tradicional, tantu de la mano d'obra d'orixe rural como gremial, imponiendo llargues xornaes y condiciones de trabayu próximes a la esclavitú.

Nun s'aplicaba la regulación, establecida dende 1496 en Gran Bretaña, según la cual la xornada de trabayu duraba a lo más 15 hores: dende les 5 de la mañana hasta les 8 de la nueche. Les condiciones de trabayu ensin regulación nin control deterioraben la salú, el bienestar y la moral de los trabayadores. Entós l'usu de trabayu infantil yera común. En 1960 el períódico 'Dayly Telegraph' esplicaba los horarios de los neños que trabayaben:

...a les 2, a les 3, a les 4 de la mañana, sáquense a encomalo de les sos puerques cames a neños de 9 a 10 años y oblígase-yos a trabayar pa ganase un míseru sustentu hasta les 10, les 11 y les 12 de la nueche...

Movimientu pol amenorgamientu de la xornada llaboral

Dende 1810, Robert Owen espublizó la idea de que la calidá del trabayu d'un obreru tien una rellación direutamente proporcional cola calidá de vida del mesmu, polo que pa cualificar la producción de cada obreru, ye indispensable brindar meyores nes árees de salarios, vivienda, hixene y educación; prohibir del trabayu infantil y determinar una cantidá máxima d'hores de trabayu, de diez hores y media,[2] pa empezar. Pa 1817 formuló l'oxetivu de la xornada d'ocho hores y acuñó el lema de ocho hores de trabayu, ocho hores pa vivir, ocho hores de descansu (8 hours labour, 8 hours recreation, 8 hours rest).

El movimientu cartista, empecipiáu escontra 1838 presentó'l 2 de mayu de 1842 al parllamentu inglés un conxuntu de propuestes ente les que se destacar l'amenorgamientu y llimitación de la xornada llaboral.

El 8 de xunu de 1847, n'Inglaterra, una llei concedió a muyeres y neños la xornada de diez hores. Tolos obreros franceses conquistaron la xornada de 12 hores dempués de la revolución de febreru de 1848.

L'Asociación Internacional de los Trabayadores definió como reivindicación central la xornada d'ocho hores, a partir del so Congresu de Xinebra n'agostu de 1866, declarando que la llimitación llegal de la xornada de trabayu yera una condición previa ensin la cual fracasaríen tolos otros intentos de meyores y la emancipación mesma de la clase obrera.[3] Envalorábase como «una gran disputa ente la dominación ciega exercida poles lleis de la ufierta y la demanda, conteníu de la economía política burguesa, y la producción social controlada pola previsión social, conteníu de la economía política de la clase obrera».[4] Esta decisión contribuyó decisivamente a xeneralizar nel mundu, una llucha que yá yera adelantrada polos trabayadores de dellos países.

N'Estaos Xuníos la xornada llaboral taba afitada en 18 hores. En Filadelfia, los carpinteros declarar en fuelga en 1791 pola xornada de diez hores. Dende 1829 formárase un movimientu pa solicitar a la llexislatura de Nueva York la xornada d'ocho hores. Para 1830 l'amenorgamientu de la xornada llaboral convirtiérase nuna demanda xeneralizada. El 16 d'agostu de 1866 el Congresu Obreru Xeneral, en Baltimore declaró como primer y más importante esixencia de los trabayadores, "la promulgación d'una llei afitando n'ocho hores pa tolos Estaos Xuníos la xornada normal de trabayu".[3] La Federación Estauxunidense del Trabayu, nel so cuartu congresu, realizáu'l 17 d'ochobre de 1884, resolviera que dende'l 1 de mayu de 1886 la duración llegal de la xornada de trabayu tendría de ser d'ocho hores, diéndose a la fuelga si nun se llograba esta reivindicación y encamentándose a toles uniones sindicales que trataren de faer promulgar lleis nesi sentíu nes sos xurisdicciones. Esti resolución espertó l'interés de les organizaciones, que víen la posibilidá de llograr mayor cantidá de puestos de trabayu cola xornada d'ocho hores, amenorgando'l paru.

Asina, en 1868, el presidente Andrew Johnson (1865-1869) promulgó la llamada Llei Ingersoll, qu'estableció la xornada d'ocho hores, anque con clauses que dexaben aumentar a 14 y 18 hores. Aun así, por cuenta de la falta de cumplimientu de la Llei Ingersoll, les organizaciones llaboral y sindical movilizar pa faela cumplir. La prensa calificaba'l movimientu como «indignante ya irrespetuosu», «deliriu d'allunaos pocu patriotes», y manifestando que yera «lo mesmo que pidir que se pague un salariu ensin cumplir nenguna hora de trabayu». El 1.° de mayu de 1886, 200.000 trabayadores empecipiaron la fuelga ente qu'otros 200.000 conquistaron los ocho hores cola simple amenaza de parar. En Chicago onde les condiciones de los trabayadores yeren muncho peor que n'otres ciudaes del país les movilizaciones siguieron los díes 2 y 3 de mayu.[5][6]

A finales de mayu de 1886 dellos sectores patronales estauxunidenses aportaron a otorgar la xornada de 8 hores a dellos centenares de miles d'obreros. L'ésitu foi tal, que la Federación de Gremios y Uniones Entamaes espresó la so allegría con estes pallabres: «Enxamás na hestoria d'esti país hubo un llevantamientu tan xeneral ente les mases industriales. El deséu d'un amenorgamientu de la xornada de trabayu impulsó a millones de trabayadores a afiliase a les organizaciones esistentes, cuando hasta agora permanecieren indiferentes al baturiciu sindical».

N'Australia la llucha poles ocho hores llibróse llargamente dende 1855 y la xornada d'ocho hores establecer nel sector de la construcción dende 1858, pero solamente xeneralizóse pasu ente pasu nel país.

En América llatina la demanda del amenorgamientu de la xornada llaboral foi enarboliada polos trabayadores en numberoses fuelgues, hasta consiguir mientres les primeres décades del sieglu XX l'aprobación de lleis llaborales que dispunxeron la xornada d'ocho hores. Asina, por casu, l'artículu 123 de la Constitución mexicana de 1917 estableció les 8 hores.

Nel añu 1915 -dos años antes de la revolución bolxevique de Lenin- aprobar na República Oriental del Uruguái la Llei 5.350, denomada Trabayu Obreru, que nel so Art. 1º establez: "El trabayu efeutivu de los obreros de fábriques, talleres, estelleros, canteres, empreses de construcción de tierra o nos puertos, ........... nun va durar más d'ocho hores".

En 1919, en Barcelona, dempués d'una fuelga xeneral de 44 díes, con más de 100.000 participantes que paralizó efeutivamente la economía, el gobiernu catalán aceptó les demandes de los trabayadores qu'incluyíen una xornada d'ocho hores, la reconocencia de los sindicatos y el reintegro de los trabayadores despidíos. El 3 d'abril foi aprobáu'l decretu y a partir del 1 d'ochobre de 1919 la xornada máxima total de trabayu en Barcelona foi de 8 hores al día y de 48 a la selmana. Cola llegada del mandatu de Francisco Franco se nacionalizó la llei, y ufiertóse-y a tou trabayador Español la xornada de 8 hores al día, beneficiando en gran midida la salú y vitalidá del trabayador.[7] El Conde de Romanones foi releváu del gobiernu n'abril de 1919 dempués de roblar el 3 d'abril de 1919] el llamáu "Decretu de la xornada d'ocho hores"

Anguaño, la defensa de la xornada d'ocho hores pa los trabayadores depende de la llucha contra les distintes formes d'amarutar la rellación llaboral, por aciu contratos de servicios, honorarios o obres, que con sistemes de pagu a estaya, por xeres, pieces o pesu y cola tercerización, refuguen l'aplicación de les normes llaborales vixentes en casi tolos países y llogren de fechu imponer xornaes de trabayu indefiníes. Amás de recibir un mal tratu per parte de los dueños y tener una calidá de vida baxa.

Evolución histórica del amenorgamientu de la xornada de trabayu

Tabla 1 - Hores de trabayu per añu y persona nel Reinu Xuníu (1785-2000)[8]
Añu !Población Población
ocupada !Hores
trabayador
añu !Hores
trabayador
selmana[9]
Hores
trabayador
día[10]
Productividá
hora de trabayu
(dólares 1990)
PIB per
cápita
(dólares 1990)
1785 12.681.000 4.915.000 3.000 62 11 1,29 1.505
1820 19.832.000 6.884.000 3.000 62 11 1,69 1.756
1870 29.312.000 12.285.000 2.984 61 10,9 2,64 3.297
1913 42.622.000 18.566.000 2.624 53 10 4,40 5.032
1950 50.363.000 22.400.000 1.958 40 8 7,86 6.847
2000 58.670.000 27.200.000 1.489 30 6 28,71 19.817

El conceutu históricu contemporaneu de xornada llaboral va de la mano d'industrialización de la producción mientres la revolución industrial y la conversión del trabayu humanu en fuercia de trabayu, como un factor de producción que pasa a formar parte d'una economía de mercáu cola teoría del valor-trabayo de los economistes clásicos (Adam Smith, David Ricardo, Karl Marx).

Na Tabla 1 puede apreciase la evolución de les hores de trabayu per añu, selmana y día per persona nel Reinu Xuníu dende 1785 al añu 2000. Nesti país pasóse nunos 200 años de 3.000 hores añales a 1.489, práuticamente la metá; d'igual manera baxó l'horariu selmanal y diariu, magar cola alvertencia de que los díes añales non trabayaos fueron aumentáu y, al empar, menguando los díes llaborales selmanales, dende 6 díes, en dalgunos dende 7, hasta 5 los díes llaborales. Puede apreciase una constante medría de la productividá per hora trabayada y PIB per capita y la so esplosión dende los años 1950 hasta los 2000 periodu nel que s'hai cuadriplicado y triplicáu respeutivamente. Sicasí esto postreru nun podría argumentase como resultáu del amenorgamientu de la xornada llaboral yá que nel mesmu periodu de tiempu les meyores en teunoloxía dexaron mayor eficiencia nos procesos granibles.

Ver tamién

Referencies

  1. Daily Telegraph, Londres, 17 de xineru de 1860.
  2. Owen, Robert (1816) New View of Society, Essay Three.
  3. 3,0 3,1 Marx, Carlos (1867) El Capital I: 240. Fondu de Cultura Económica.
  4. Marx, Carlos (1864) "Manifiestu Inaugural de l'Asociación Internacional de los Trabajadore"
  5. Chase, Eric. "The Brief Origins of May Day". Industrial Workers of the World.
  6. "The Haymarket Martyrs"; The Illinois Labor History Society.
  7. Jesús Martínez Girón,Alberto Arufe Varela,Xosé Manuel Carril Vázquez, Derechu del trabayu, 2006, Gesbiblo, ISBN 978-84-9745-156-7, páx. 70
  8. Afechu d'A.Maddison, The World Economy. A Millennial Perspective, OCDe, París, 2011; A.Maddison, The World Economy: Historical Statistics, OCDE, París, 2003; Naciones Xuníes, Wordl Populations Prospects, The 2004 Revision, Nueva Yordk, 2005; A. Maddison, Phases of Capitalist Development, Oxford University Press, Oxford, 1982.
  9. Considerar una cifra entemedia ente 48 y 50 selmanes llaborales
  10. Considerar una cifra entemedia ente 5 y 6 díes de trabayu selmanal


Read other articles:

1992 South Korean filmMarriage StoryTheatrical release posterHangul결혼이야기Hanja結婚이야기Revised RomanizationGyeolhoniyagiMcCune–ReischauerKyŏrhoniyagi Directed byKim Eui-suk[1]Written byPark Heon-suProduced byPark Sang-inOh Jung-wanStarringChoi Min-sooShim Hye-jinCinematographyKoo Joong-moEdited byPark Soon-dukPark Gok-jiMusic bySong Byeong-joonDistributed byShin Cine CommunicationsIk Young Films Co., Ltd.Release date July 4, 1992 (1992-07-04) CountrySouth…

Artikel ini tidak memiliki referensi atau sumber tepercaya sehingga isinya tidak bisa dipastikan. Tolong bantu perbaiki artikel ini dengan menambahkan referensi yang layak. Tulisan tanpa sumber dapat dipertanyakan dan dihapus sewaktu-waktu.Cari sumber: Pantai Lagoi – berita · surat kabar · buku · cendekiawan · JSTOR Pantai Lagoi adalah sebuah pantai yang berlokasi di Sebong Lagoi, Teluk Sebong, Kabupaten Bintan, Kepulauan Riau. Pantai Lagoi merupakan sala…

Județul de Suceava Județ Escudo Coordenadas 47°35′N 25°46′E / 47.58, 25.76Capital SuceavaIdioma oficial RumanoEntidad Județ • País Rumania • Región Moldavia y BucovinaSuperficie   • Total 8.553 km²Población (1 de diciembre de 2021)   • Total 688,435 hab. • Densidad 80 hab/km²Huso horario UTC+02:00 y UTC+03:00Prefijo telefónico (+40) x30Matrícula SVISO 3166-2 SV Sitio web oficial [editar datos en Wikidata&…

بينوست    شعار الاسم الرسمي (بالفرنسية: Beynost)‏  الإحداثيات 45°50′25″N 5°00′05″E / 45.840277777778°N 5.0013888888889°E / 45.840277777778; 5.0013888888889[1]  [2] تقسيم إداري  البلد فرنسا[3][4]  التقسيم الأعلى آن  خصائص جغرافية  المساحة 10.64 كيلومتر مربع[1]  ارتفا

Israeli rhythmic gymnast Victoria FilanovskyPersonal informationFull nameVictoria Filanovsky VeinbergNickname(s)ToriCountry represented IsraelBorn (1995-02-23) 23 February 1995 (age 28)RussiaHometownSaint Petersburg, RussiaResidencePetah Tikva, IsraelHeight162 cm (5 ft 4 in)Weight42 kg (93 lb)DisciplineRhythmic gymnasticsLevelSenior eliteYears on national team2008 - 2017Head coach(es)Natalia AsmolovChoreographerNatalia KaralovaRetiredyesWorld ranking9…

У Вікіпедії є статті про інші географічні об’єкти з назвою Камерон. Переписна місцевість Камеронангл. Cameron Координати 29°47′45″ пн. ш. 93°19′15″ зх. д. / 29.79583333336111295° пн. ш. 93.32083333336112219° зх. д. / 29.79583333336111295; -93.32083333336112219Координати: 29°47′45″ пн. ш…

Tarik Chaoufi Plaats uw zelfgemaakte foto hier Persoonlijke informatie Volledige naam Tarik Chaoufi Geboortedatum 26 februari 1986 Geboorteplaats Azrou, Marokko Sportieve informatie Huidige ploeg Al Marakeb Cycling Team Ploegen 20132015- Euskaltel-Euskadi (tot 15-8)Al Marakeb (vanaf 28-5) Portaal    Wielersport Tarik Chaoufi (Azrou, 26 februari 1986) is een Marokkaans wielrenner die anno 2015 rijdt voor Al Marakeb Cycling Team. In 2011 eindigde hij als vierde in het eindklassement van …

Pengepungan LeningradBagian dari Perang Dunia IIBerkas:Leningraddiorama.gifDiorama pengepung 900 hari kota Leningrad.Tanggal8 September 1941 – 27 Januari 1944LokasiLeningrad, Uni SovietHasil Kemenangan Uni SovietPihak terlibat Jerman Nazi Finlandia[1][2][3]Kerajaan Italia Uni SovietTokoh dan pemimpin Generalfeldmarschall.Wilhelm Ritter von LeebGeneralfeldmarschall.Georg von Küchler C.G.E. Mannerheim[4][5]Jenderal.Erik Heinrichs Marsekal.Kliment Vor…

Artikel ini perlu diwikifikasi agar memenuhi standar kualitas Wikipedia. Anda dapat memberikan bantuan berupa penambahan pranala dalam, atau dengan merapikan tata letak dari artikel ini. Untuk keterangan lebih lanjut, klik [tampil] di bagian kanan. Mengganti markah HTML dengan markah wiki bila dimungkinkan. Tambahkan pranala wiki. Bila dirasa perlu, buatlah pautan ke artikel wiki lainnya dengan cara menambahkan [[ dan ]] pada kata yang bersangkutan (lihat WP:LINK untuk keterangan lebih lanjut). …

CSO VoluntariLigaLiga NaționalăPiala Eropa FIBADibentuk2005; 17 tahun lalu (2005)ArenaSala de Sport Gabriela SzaboKapasitas1,100LetakVoluntari, RumaniaWarna timPutih, Biru   PresidenAdrian MoldovanManajer timIonuț GeorgescuPelatih kepalaSaša OcokoljićJuara2 Piala Bola Basket RumaniaSitus webSitus resmi Kandang Tandang CSO Voluntari adalah tim bola basket profesional Rumania yang berbasis di kota Voluntari. Sejarah Pada bulan Maret 2021, CSO Voluntari berhasil memenangkan Pial…

Pemandangan Fira. Firá (bahasa Yunani: Φηρά, pelafalan [fi.'ra]) adalah ibu kota kepulauan Santorini di Yunani. Nama Firá berasal dari ejaan alternatif Thíra yang merupakan nama pulau tempat kota ini berdirinya. Fira adalah sebuah kota dengan rumah-rumah berwarna putih yang terletak di pinggir kaldera setinggi 400 m di ujung barat pulau Thira yang berbentuk setengah lingkaran. Kota ini dapat diakses dari jalan di sisi timur atau lewat pelabuhan di dasar pulau yang terhubung dengan jal…

Lihat pula: Halte DTC Wonokromo Darmo Trade Center (DTC)Darmo Trade Center (DTC) logoTampak DTC dari Stasiun WonokromoLokasiKawasan Selatan SurabayaKoordinat7°18′08″S 112°44′17″E / 7.302165°S 112.738093°E / -7.302165; 112.738093Koordinat: 7°18′08″S 112°44′17″E / 7.302165°S 112.738093°E / -7.302165; 112.738093AlamatJalan Stasiun Wonokromo, Lingkungan Jagir Wonokromo, Kelurahan Jagir, Kecamatan Wonokromo, Kota Surabaya, Provin…

André Santos Informasi pribadiNama lengkap André Clarindo dos SantosTanggal lahir 8 Maret 1983 (umur 40)Tempat lahir São Paulo, BrasilTinggi 1,80 m (5 ft 11 in)Posisi bermain Bek KiriInformasi klubKlub saat ini Grêmio(pinjaman dari Arsenal)Nomor 27Karier junior FigueirenseKarier senior*Tahun Tim Tampil (Gol)2004–2007 Figueirense 61 (13)2005–2006 → Flamengo (pinjaman) 22 (0)2006 → Atlético Mineiro (pinjaman) 28 (17)2008–2009 Corinthians 39 (9)2009–2011 Fenerba…

وزير التربية والتعليم قائمة وزراء التربية والتعليم (مصر) قائمة وزراء التربية والتعليم (مصر) شاغل المنصب رضا حجازي منذ 14 أغسطس 2022 اللقب وزير التربية والتعليم المصري عن المنصب عضو في مجلس الوزراء المصري المدير المباشر رئيس مجلس الوزراء المعين نظرياً وزير التربية والتعليم يخت…

Types of law Politics of Nigeria Constitution Human rights Government President (list) Bola Tinubu Vice President Kashim Shettima Cabinet Federal Parastatals Legislature National Assembly of Nigeria Senate President Godswill Akpabio (APC) Deputy President Barau Jibrin (APC) (List of members of the Senate) House of Representatives Speaker Abbas Tajudeen (APC) Deputy Speaker Benjamin Okezie Kalu (APC) (List of members of the House) State delegations Abia Adamawa Akwa Ibom Anambra Bauchi Bayelsa Be…

Clinton River redirects here. For other rivers, see Clinton River (disambiguation). River in Michigan, United StatesClinton RiverThe Clinton River in Macomb CountyA map of the Clinton River and its watershedLocationCountryUnited StatesStateMichiganCountiesOakland, MacombPhysical characteristicsMouth  • locationLake St. Clair • coordinates42°35′24.76″N 82°49′17.17″W / 42.5902111°N 82.8214361°W / 42.5902111; -82.8214361L…

Giải vô địch bóng đá nữ U-20 thế giới 20082008 FIFA U-20 Women's World Cup Chile Copa Mundial Femenina de Fútbol Sub-20 de 2008Logo chính thứcChi tiết giải đấuNước chủ nhàChileThời gian19 tháng 11 – 7 tháng 12Số đội16 (từ 6 liên đoàn)Địa điểm thi đấu4 (tại 4 thành phố chủ nhà)Vị trí chung cuộcVô địch Hoa Kỳ (lần thứ 2)Á quân CHDCND Triều TiênHạng ba ĐứcHạn…

Basketball team in Istanbul, TurkeyBahçeşehir KolejiNicknameRed DragonsLeaguesBSLFIBA Europe CupFounded2017; 6 years ago (2017)HistoryBahçeşehir Koleji S.K.2017–presentArenaÜlker Sports ArenaCapacity13,059LocationIstanbul, TurkeyTeam colorsRed, Navy, White     PresidentBegüm YücelHead coachSinan AtalayTeam captainHadi ÖzdemirChampionships1 FIBA Europe CupWebsiteOfficial website Home Away Bahçeşehir Koleji Spor Kulübü, also known as Bahçeşehir Bask…

Brazilian beach volleyball player Bruno SchmidtSchmidt in 2016Personal informationFull nameBruno Oscar SchmidtNationalityBrazilianBorn (1986-10-06) 6 October 1986 (age 37)Brasília, DF, BrazilHometownVila Velha, ES, BrazilHeight185 cm (6 ft 1 in)Beach volleyball informationCurrent teammate Teammate Evandro Oliveira Previous teammates Years Teammate 2005 2006, 2013 2007–2009, 2012 2010–2012 2014–2018 2019- Vinícius Santos Pedro Solberg Salgado João Maciel Benjamin…

Mostafa Mohammad-NajjarMenteri Dalam NegeriMasa jabatan9 Agustus 2009 – 15 Agustus 2013PresidenMahmoud AhmadinejadPendahuluSadegh MahsouliPenggantiAbdolreza RahmaniMenteri PertahananMasa jabatan9 Agustus 2005 – 9 Agustus 2009PresidenMahmoud AhmadinejadPendahuluAli ShamkhaniPenggantiAhmad Vahidi Informasi pribadiLahir2 Desember 1956 (umur 67)Tehran, IranKebangsaanIranKarier militerPihakIranDinas/cabangKomite RevolusiGarda RevolusionerMasa dinas1979–2005[1]…

Kembali kehalaman sebelumnya