Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page
Available for Advertising

Arte otoniano

Ilesia de San Miguel de Hildesheim, declarada Patrimoniu de la Humanidá.
La cruz de Essen con grandes esmaltes, con xemes y grandes esmaltes senkschmelz , ca. 1000

L'arte otoniano ye un estilu nel arte prerrománicu xermanu, que toma tamién delles obres de los Países Baxos, el norte d'Italia y l'este de Francia. Foi nomáu pol historiador d'arte Hubert Janitschek pola dinastía otoniana que gobernó Alemaña y el norte d'Italia ente 919 y 1024, so los reis Enrique I el Pajarero, Otón I, Otón II, Otón III y Enrique II.[1] Cola arquiteutura otoniana, ye un componente clave del Renacimientu otoniano (circa 951-1024). Sicasí, l'estilu nin empezó nin terminó de manera coincidente col gobiernu de la dinastía. Surdió delles décades dempués, yá nel so gobiernu y persistió más allá de los emperadores otonianos nos reinaos de la dinastía Salia temprana, qu'escarez d'una etiqueta d'estilu artística propia.[2] Nel esquema tradicional de la historia del arte, l'arte otoniano sigue al arte carolinxo y preciede al arte románicu, anque les transiciones en dambos estremos del periodu son graduales y non repentines. Al igual que'l primeru y a diferencia del postreru, foi en gran midida un estilu acutáu a unes poques de les pequeñes ciudaes de la dómina y a importantes monesterios, según a los círculos de la corte del emperador y de los sos principales vasallos.

Dempués del cayente del Imperiu carolinxu, el Sacru Imperiu Romanu foi restablecíu so la saxona dinastía otoniana. D'esto surdió una fe anovada na idea d'Imperiu y una Ilesia reformada, creando un periodu de mayor fervor cultural y artísticu. Foi nesta atmósfera na que se crearon obres maestres que fundieron les tradiciones nes que s'inspiraron los artistes otonianos: modelos d'orixe na antigüedá tardida, carolinxos y bizantinos. L'arte otoniano que sobrevive ye en gran parte relixosu, en forma de manuscritos allumaos y trabayos de metal, y producióse nun pequeñu númberu de centros pa un amenorgáu grupu de patrones nel círculu de la corte imperial, según figures importantes na ilesia. Sicasí, gran parte d'ella foi diseñada pa ser amosada a un públicu más ampliu, especialmente a los pelegrinos.[3]

L'estilu ye xeneralmente grandiosu y pesáu, dacuando escesivu, y primeramente menos sofisticáu que los sos equivalentes carolinxos, con menor influyencia direuta del arte bizantino y menos comprensión de los sos modelos clásicos. Pero alredor de 1000 una sorprendente intensidá y espresividá remanecieron en munches obres, como «una monumentalidad solemne que combina con una interioridá vibrante, una calidá mundano y visionario con una atención aguda a l'actualidá, a los patrones superficiales de llinies fluyíes y ricos colores brillosos con un emocionalismo apasionáu».[4]

Marcu históricu

Otón II y Teófano, baxorrelieve en marfil, Muséu de Cluny, París.

Esta renacencia de les artes y l'arquiteutura producir sol patronalgu cortesanu d'Otón I d'Alemaña (936973), fíu d'Enrique I el Pajarero, y los sos inmediatos socesores: Otón II (973983), y Otón III (9831002). Empezó dempués del matrimoniu d'Otón con Adelaida d'Italia (951), que xunió los reinos d'Italia y Alemaña y de esta manera averó Occidente al Imperiu bizantín, reforzando la causa de la unión ente cristianos cola so coronación imperial en 962. Los emperadores posteriores moraron principalmente nel norte d'Italia, llegándose-yos a acusar de ciertu abandonu de los asuntos al norte de los Alpes. Nin Otón II nin Otón III pasaron enforma tiempu al norte de los Alpes, produciéndose mientres los sos reinaos un arte fuertemente bizantinizado. Dacuando considérase que toma tamién el reináu del últimu emperador de la dinastía, Enrique II, emperador a partir de 1014 y el primeru qu'asumió'l títulu de rei de los Romanos; escasamente inclúyese dientro d'esti arte la dómina de la dinastía salia inaugurada por Conrado II en 1024. El términu se circunscribe xeneralmente a la cultura de la corte imperial llevada a cabu en llatín en Germania.[5]

El "renacencia otoniano" manifiéstase especialmente nes artes y l'arquiteutura, revitalizaes pol contautu anováu con Constantinopla, na reviviscencia de delles escueles catedralicies, como la de Bruno I, arzobispu de Colonia, y na producción de manuscritos allumaos, la principal forma artística de la dómina, d'un puñáu de scriptoria d'élite, como Quedlinburg, fundáu por Otón en 936 y na ideoloxía política.

Les abadíes imperiales y la corte imperial convertir en centros de vida relixosa y espiritual, empuestos pol exemplu de muyeres de la familia real: Matilde de Ringelheim, la ilustrada madre d'Otón I, o la so hermana, Gerberga de Saxonia, o la so consorte Adelaida d'Italia, o la emperatriz Teófano.

Finalidá del arte otoniano

Dempués de la coronación imperial d'Otón I en 962, remaneció una fe anovada na idea del Imperiu nel círculu inmediatu d'Otón I y una ilesia reformada, creando un periodu de fervor cultural y artísticu. L'arte otoniano foi un arte cortesano, creáu pa confirmar la esistencia d'un venceyu ente los emperadores y los gobernantes cristianos de l'antigüedá tardida, como Constantino, Teodoricu'l Grande y Xustinianu, según colos sos predecesores carolinxossobremanera Carlomagno.

Esto llogróse de diverses maneres. Por casu, representar a los emperadores flanqueados por militares y eclesiásticos, imaxe que resulta d'una llarga tradición iconográfica imperial. Asina puede trate si compara'l semeya bizantín de Xustinianu nel marfil Barberini, cola semeya d'Otón III nos Evanxelios de Múnich d'Otón III (Biblioteca estatal de Baviera, en Múnich, cód. 4453). Otru procedimientu popular pa recordar el llinaxe imperial d'Otón yera quitar elementos arquiteutónicos d'antigües estructures de Roma y Rávena ya incorporales a edificios otonianos. Tal yera la intención d'Otón I cuando quitó columnes, dalgunes de pórfido, y otros materiales constructivos, del Palaciu de Teodoricu en Rávena y usar na so nueva catedral de Magdeburgu.

Pintura

Un pequeñu grupu de monesterios otonianos recibieron el sofitu direutu del emperador y los obispos y producieron dalgunos de los más notables manuscritos allumaos medievales, la principal forma artística de la dómina.

La pintura otoniana considérase como una renacencia, mientres el sieglu X, de la pintura carolinxa, de la que toma la so espresividá, fundiéndolo cola iconografía romano y bizantino, qu'apurre la so típica solemnidá. Abonden ente los sos miniatures los paisaxes, los motivos arquiteutónicos y les semeyes d'emperadores. Otón quedó escupuliciáu pol estáu de la lliturxa en Roma, asina qu'encargó el primer Llibru Pontifical, un llibru llitúrxicu que contenía tanta oraciones como instrucciones sobre'l ritu. La compilación del Pontifical romanu-xermánicu, como se-y llama anguaño, foi supervisáu pol arzobispu Wilhelm de Mainz.

Los primeros manuscritos paez que se realizaron na abadía imperial de Corvey, sobre'l ríu Weser (Renania del Norte-Westfalia).

Dempués del añu 1000 realizó manuscritos el scriptorium de Hildesheim.

En Tréveris trabayó'l llamáu Maestru del Registrum Gregorii (Musée Condé, Chantilly), o Maestru de Gregorio, nos años 970 y 980. Ye responsable de delles de les miniatures del influyente Códiz de Egberto (Codex Egberti) (Bibl. de Tréveris).

Sicasí, la mayor parte de les 51 imáxenes d'esti Códiz de Egberto, un evangeliario fechu pal arzobispu Egberto de Tréveris na década de los años ochenta del sieglu X, facer por dos monxos del más destacáu scriptorium de la dómina: el de la islla de Reichenau, sobre'l llagu Constanza. El Codex Egberti ye representa nes sos imáxenes el primer ciclu estensu d'imáxenes que narren los eventos de la vida de Xesucristu n'Europa occidental, nuna fusión d'estilos qu'inclúin les tradiciones carolinxes según traces d'influyencies insulares y bizantines. Nenguna otra obra caracteriza la imaxe del arte otoniano meyor que les miniatures que s'aniciaron ellí. Estos manuscritos producíos nel monesteriu de Reichenau, llagu Constanza formen parte, dende 2003, del Programa Memoria del Mundu. El scriptorium de Reichenau especializar n'ilustraciones del Evanxeliu en llibros llitúrxicos, munchos de los cualos yeren encargos imperiales, como los Evangeliarios d'Otón III (ente 997 y 1002, calteníos n'Aquisgrán y Múnich) y el Lleicionariu d'Enrique II (principios del sieglu XI, Biblioteca estatal de Baviera, Múnich, cód. 4452).

Otros manuscritos famosos inclúin el Evangeliario de Reichenau, El Codex Liuther y el Apocalipsis Bamberg (creáu ente los años 1000 y 1020).

Otros importantes scriptoria monásticos que floriaron na dómina otoniana, produciendo manuscritos, son los de:

Nube nel mar, del Evangeliario de Hitda, h. 1000-1025.
  • Colonia, onde a principios del sieglu XI ellaboráronse evangeliarios pa l'abadesa Hitda de Meschede (Bibl. de Darmstadt; cód. 1640) y el Sacramentario de San Gereón (Biblioteca Nacional de Francia, cód. lat. 817), de fuerte influyencia bizantina, con pincelaes intenses y vivos colores.
  • Ratisbona. Nesti scriptorium, que goció del patrociniu d'Enrique II, escribiéronse'l Sacramentario d'Enrique II (Bibl. de Múnich, cód. 4456) y el Lleicionariu de l'abadesa Uta de Niedermünster (Bibl. de Múnich, cód. 13601).
  • Echternach, florió a finales del periodu otoniano, con obres como'l Evangeliario Doráu d'Enrique III (El Escorial, cód. Vetrinas 17).
  • Salzburgu, tamién de mediaos del sieglu XI, onde se fixo'l Lleicionariu de la biblioteca de los arzobispos de Salzburgu (Bibl. de Múnich, cód. 15713).

Caltiénense dalgunos frescos d'esta dómina na ilesia de San Jorge del monesteriu de Oberzell, asitiáu na islla de Reichenau, según en Goldbach. Son pintures que deben enforma al Norte d'Italia.

Arquiteutura

Interior de Ottmarsheim.

L'arquiteutura de la dómina otoniana abarca dende mediaos del sieglu X hasta mediaos del sieglu XI. Vien precedida pola arquiteutura carolinxa y siguida pol románicu, polo que presenta cierta continuidá col arte carolinxo y antemana soluciones posteriores.

Inspirar na arquiteutura carolinxa y bizantina. Ente les obres que repiten el modelu de la Capiya Palatina octogonal n'Aquisgrán atópense Ottmarsheim (sieglu XI, Alsacia) y el coru de l'abadía de la Trinidá en Essen.

L'arquiteutura relixosa tiende a estremase d'un plan centralizáu. Caltiénse la inspiración de la basílica romana. L'arquiteutura otoniana caltién el doble riesgo carolinxu termináu con ábsides a entrambos llaos del final de la ilesia. Ente les innovaciones d'esta arquiteutura atopa la ellaboración y usu más ampliu de galeríes o tribunes, según l'alternanza nos soportes (pilastres y columnes) según dos modelos: nel renano altérnense pilastraes y columnes, y nel saxón apaecen dos columnes ente les pilastres.

El primer exemplu de l'arquiteutura otoniana ye la ilesia abacial de San Ciriaco de Gernrode (959-163), aparentemente la primera n'Europa que tuvo una tribuna sobre les naves llaterales. Ye una de les poques construcciones que se caltienen de l'arquiteutura de principios de la era otoniana.

Otres construcciones otonianas son les Colexata Santa Gertrudis de Nivelles (1046, Bélxica), la gran abadía de San Jorge de Oberzell, en Reichenau o la ilesia de San Miguel de Hildesheim (1010-1033).


Escultura

Nun se produz escultura monumental, sinón pequeñes escultures en marfil y metal, principalmente bronce, enguapecíes con xemes, esmaltes, cristales, y camaféos. Nestes obres fúndense les téuniques y iconografía bizantines col espresionismu típicu del mundu xermánicu.

Los llabores en bronce presenten un gran bizantinismu, especialmente dempués del matrimoniu d'Otón II con Teófano (972). Asina, el taller de Hildesheim rellacionar col arte bizantino del sur d'Italia. Destaquen les puertes en bronce de San Miguel de Hildesheim, con escenes del Xénesis y evanxéliques; unos candelabros de plata con figures y una magnífica columna en bronce con relieves dispuestos n'espiral. La téunica de fundición xermánica va estender escontra Rusia y el norte d'Italia.

Los marfiles siguen los modelos carolinxos. Destaquen les escueles de Tréveris y de Fulda. Esti arte ta bien rellacionáu cola encuadernación de llibros, pos formaben la decoración principal de les tapes. Nel Muséu Cluny (París) caltiénse una placa de marfil que representa al emperador Otón II y la so esposa, vistíos con traxe de corte bizantín. Los marfiles otonianos van influyir nel arte español del sieglu XI.

Hai delles imáxenes en madera, con receptáculu pa reliquies, como la Virxe de Essen (catedral de Essen), recubierta d'oru, y el crucifixu de Gero, (Catedral de Colonia). La estatua del relicariu de la Virxe y el Neñu ye una obra maestra del taller de Tréveris, anque anguaño caltiénse na catedral de Essen. Ye un relicariu de trés cuartos de tamañu de madera, cubierta por una llámina d'oru, con güeyos esmaltaos y xemes engastadas nel halo del Neñu. Pela so parte, el crucifixu que ta na cámara de l'ayalga de la catedral de Colonia créese que foi encargu del arzobispu Gero de Colonia (obispu en 976), que posiblemente seya la creación escultural más influyente d'esti periodu, con una fuercia qu'antemana les brengoses escultures romániques.

La orfebrería sigue los modelos carolinxos, magar con mayor importancia de los esmaltes. Destaquen dos talleres: el de Tréveris, patrocináu pol obispu Egberto y el de Essen, creáu por Matilde, nieta d'Otón I, que foi ellí abadesa dende l'añu 973 hasta 1001. Ente les pieces que se caltienen d'esti periodu, cabo citar:

  • L'altar d'oru de Basilea, anguaño nel Muséu de Cluny (París), de principios del sieglu XI, donación del emperador Enrique II; fechu en madera de carbayu con oru.
  • La cruz de l'abadesa Matilde na catedral de Essen
  • Cruz de Lotario, na catedral d'Aquisgrán.
  • El mantu d'Enrique II, en Bamberg, recamado n'oru y seda sobre fondu azul, col Zodiacu y temes relixoses.
  • Tapa dorada del Codex Aureus de Echternach (Muséu Nacional Xermanu de Núremberg)

Na cámara de l'ayalga imperial, alcontrada nel Palaciu Imperial de Hofburg de Viena caltiénse la gran corona imperial, unu de los más importantes oxetos acomuñaos a Otón I. Ta formada por ocho grandes llámines, unes con piedres engastadas y otres con esmaltes en téunica cloisonné con figures como la del rei Salomón. Namái n'Italia podía haber artesanos, formaos na tradición bizantina, qu'apoderaren la téunica pa realizar asemeyada obra. Lo más probable ye que se realizara pa la coronación d'Otón I en Roma (962), sufriendo dos añadíos posteriores: una pequeña cruz montada sobre la parte frontera, que de xuru se fixo para Otón II dempués de la so socesión nel añu 973; y un arcu que pasa sobre la corona, nel qu'hai una inscripción col nome del emperador Conrado II, coronáu en 1027, polo que dacuando tamién ye llamada "corona de Conrado II".


Lliteratura y política

Hroswitha de Gandersheim caracteriza los cambeos qu'asocedieron na dómina. Yera una monxa que compunxo versos y drames, basándose nes obres clásiques de Terencio.

Políticamente, el periodu carauterizar poles teoríes sobre la unidá de la cristiandá y l'imperiu, según nociones clásiques alicaes sobre'l grandor imperial n'Occidente. Hai que recordar qu'Otón II tuvo una esposa griega, Teófano, y al traviés d'esti matrimoniu la iconografía bizantina enfusó n'Occidente. El globus cruciger, esto ye, el orbe (globus) con una cruz (cruciger) enriba convirtióse en símbolu del poder real y los imperadores romanu xermánicos representáronse como coronaos por Cristu al estilu bizantín. Precisamente por intentar alicar la gloria del Imperiu romanu polo que l'emperador Otón III fixo de la ciudá eterna la so capital ya introdució l'estilu grecorromanu nel ceremonial cortesanu.

Referencies

  1. Dictionary of Art Historians: Janitschek, Hubert
  2. Suckale-Redlefsen, páx. 524.
  3. Beckwith, 81–86; Lasko, 82; Dodwell, 123–126.
  4. "a solemn monumentality is combined with a vibrant inwardness, an unworldly, visionary quality with sharp attention to actuality, surface patterns of flowing lines and rich bright colours with passionate emotionalism". Honour y Fleming, páx. 277.
  5. Kenneth Sidwell, Reading Medieval Latin (Cambridge University Press, 1995) considera que'l final del reináu d'Otón III marca'l final d'esti estilu.

Referencies

Enllaces esternos

Read other articles:

This article may have been created or edited in return for undisclosed payments, a violation of Wikipedia's terms of use. It may require cleanup to comply with Wikipedia's content policies, particularly neutral point of view. (September 2017) American TV series or program Garage GoldGenreRealityPresented byKraig BantleComposerJingle PunksCountry of originUnited StatesOriginal languageEnglishNo. of seasons6ProductionExecutive producersAlan LaGardeSumithrin DavidRunning time30 minutesProdu...

يفتقر محتوى هذه المقالة إلى الاستشهاد بمصادر. فضلاً، ساهم في تطوير هذه المقالة من خلال إضافة مصادر موثوق بها. أي معلومات غير موثقة يمكن التشكيك بها وإزالتها. (ديسمبر 2018) تجمع رداء  - قرية -  تقسيم إداري البلد  اليمن المحافظة محافظة أبين المديرية مديرية أحور العزل...

Lexington-class aircraft carrier For other ships with the same name, see USS Saratoga. Saratoga underway in 1942, after her lengthy refit History United States NameSaratoga NamesakeBattle of Saratoga Ordered 1917 (as a battlecruiser) 1922 (as an aircraft carrier) BuilderNew York Shipbuilding Corporation, Camden, New Jersey Laid down25 September 1920 Launched7 April 1925 Commissioned16 November 1927 Reclassified1 July 1922 to aircraft carrier Stricken15 August 1946 IdentificationHull number: C...

قائمة مواسم الدوري الإنجليزي الممتاز تاريخ الإنشاء 20 فبراير 1992  الرياضة كرة القدم  البلد المملكة المتحدة  الموقع الإلكتروني الموقع الرسمي  تعديل مصدري - تعديل   هذه قائمة بجميع مواسم الدوري الإنجليزي الممتاز منذ أن بدأ الدوري في عام 1992–93. حتى الآن, أكمل الدوري ا

هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (يونيو 2022) وورك آند ستريس (مجلة)Work & Stress (بالإنجليزية) معلومات عامةبلد المنشأ المملكة المتحدة[1] التأسيس 1987 مواقع الويب tandf.co.uk… (الإنجليزية)tandfonline.com…[2] catchword.com...

Village in Greater Poland Voivodeship, PolandSmardzeVillageSmardzeCoordinates: 51°11′N 17°59′E / 51.183°N 17.983°E / 51.183; 17.983Country PolandVoivodeshipGreater PolandCountyKępnoGminaTrzcinicaPopulation(approx.)400 Smardze [ˈsmard͡zɛ] is a village in the administrative district of Gmina Trzcinica, within Kępno County, Greater Poland Voivodeship, in west-central Poland.[1] It lies approximately 12 kilometres (7 mi) south of Kępno and 1...

Selat AlorJenis perairanselatTerletak di negaraIndonesiaReferensiSelat Alor: Indonesia National Geospatial-Intelligence Agency, Bethesda, MD, USA Selat Alor adalah selat yang memisahkan antara Pulau Lembata (di sebelah barat) dengan Pulau Pantar (di sebelah timur). Selat ini sekaligus merupakan batas antara Kabupaten Lembata dengan Kabupaten Alor.[1] Lihat pula Selat Referensi ^ Gambaran Umum Kabupaten Alor (PDF). BAPPENAS. Diakses tanggal 20 Juni 2020.  lbsPerairan di IndonesiaS...

MfD nomination of User:Genjix/Charts User:Genjix/Charts, a page you substantially contributed to, has been nominated for deletion. Your opinions on the matter are welcome; please participate in the discussion by adding your comments at Wikipedia:Miscellany for deletion/User:Genjix/Charts and please be sure to sign your comments with four tildes (~~~~). You are free to edit the content of User:Genjix/Charts during the discussion but should not remove the miscellany for deletion template from t...

Swedish diplomat Harald EdelstamHarald Edelstam in 1946.Swedish Ambassador to AlgeriaIn office1974–1979Preceded byJean-Jacques von DardelSucceeded byStig BrattströmSwedish Ambassador to ChileIn office1972–1973Preceded byLouis De GeerSucceeded byvacantSwedish Ambassador to GuatemalaIn office1969–1972Preceded byArne BjörnbergSucceeded byClaës KönigSwedish Ambassador to IndonesiaIn office1966–1968Preceded byLouis De GeerSucceeded byKarl Henrik Andersson Personal detailsBornGustav Har...

H.HalikinnorS.H., M.M. Bupati Kotawaringin Timur ke-14PetahanaMulai menjabat 26 Februari 2021PresidenJoko WidodoGubernurSugianto SabranWakilIrawatiPendahuluSupian Hadi Akhmad Husain (Plh.) Informasi pribadiLahir15 November 1962 (umur 61)Baru, Kalimantan TengahKebangsaanIndonesiaSuami/istriKhairiah, AMKAnak2Alma materSTIH Habaring Hurung Sampit Universitas Darwan AliPekerjaanBirokrat, PolitikusSunting kotak info • L • B H. Halikinnor, S.H., M.M. (lahir 15 November 19...

此條目或其章節极大或完全地依赖于某个单一的来源。 (2020年2月27日)请协助補充多方面可靠来源以改善这篇条目。致使用者:请搜索一下条目的标题(来源搜索:竹圍海水浴場 — 网页、新闻、书籍、学术、图像),以检查网络上是否存在该主题的更多可靠来源(判定指引) 此條目需要补充更多来源。 (2020年2月27日)请协助補充多方面可靠来源以改善这篇条目,无法查证...

English council election 2023 Horsham District Council election ← 2019 4 May 2023 (2023-05-04) 2027 → All 48 seats to Horsham District Council25 seats needed for a majority   First party Second party   Party Liberal Democrats Conservative Last election 13 seats, 28.3% 32 seats, 48.5% Seats won 28 11 Seat change 15 21 Popular vote 32,756 31,217 Percentage 35.5% 33.8% Swing 7.2 pp 14.7 pp   Third party Fourth party   P...

Nigerian-American writer Chinelo OkparantaBorn1981 (age 41–42)Port Harcourt, NigeriaOccupationNovelist, short-story writerNationalityNigeria; United StatesAlma mater Pennsylvania State University Schreyer Honors College Rutgers University Iowa Writers' Workshop Period2010sNotable worksHappiness, Like Water (2013); Under the Udala Trees (2015)WebsiteOfficial website Chinelo Okparanta ⓘ (born 1981) is a Nigerian-American novelist and short-story writer.[1] She was ...

Pendantportretten van een man en een vrouw kan verwijzen naar: Pendantportretten van een man en een vrouw (Rembrandt, 1632) Pendantportretten van een man en een vrouw (Rembrandt, 1634) Pendantportretten van een man en een vrouw (Rembrandt, 1638) Pendantportretten van een man en een vrouw (Carel Fabritius) – ca. 1642 Bekijk alle artikelen waarvan de titel begint met Pendantportretten van een man en een vrouw of met Pendantportretten van een man en een vrouw in de tit...

The archaeology of death in the Roman period provides great detail into the lives and practices of the Imperial Roman army. Tombstone form The most familiar form of commemoration in death is the standing stone stelae; stone slabs taller than they are wide upon which they are inscribed with simple commemorative epitaphs. This may simply include a bordered written inscription, or one with added iconography of the deceased. Military tombstones are most commonly from the 1st and 2nd centuries AD;...

Medieval Mongolian literary work documenting Mongol history Layout of a 1908 Chinese edition of The Secret History of the Mongols. Mongolian text in Chinese transcription, with a glossary on the right of each row The Secret History of the Mongols (Middle Mongol: ᠮᠣᠩᠭᠣᠯ ᠤᠨᠨᠢᠭᠤᠴᠠᠲᠣᠪᠴᠢᠶᠠᠨ Mongɣol‑un niɣuca tobciyan; Traditional Mongolian: ᠮᠣᠩᠭᠣᠯ ᠤᠨᠨᠢᠭᠤᠴᠠᠲᠣᠪᠴᠢᠢ᠎ᠠ Mongɣol‑un niɣuca tobcii'a, Khalkha...

An 1894 stamp of Ethiopia, valid only for local mail. This is a survey of the postage stamps and postal history of Ethiopia. Long an independent state in Africa, messages were originally carried by couriers called méléktegnas, who held the letters attached to a stick.[citation needed] British posts in Ethiopia As part of the 1867-8 invasion that culminated in the Battle of Magdala, the British established a field post office at Massawa (then a port of Ethiopia) in November 1867, usi...

Kim Na-young Kim Na-young atau Nayoung (lahir 30 November 2002 adalah penyanyi dan penari Korea Selatan dalam grup musik LIGHTSUM. Nayoung memiliki tinggi badan 154 cm dan golongan darah O. Nayoung juga diketahui merupakan kontestan dari acara Produce 48, namun ia bergabung dengan Banana Culture Entertainment pada saat itu. Ia berhasil menduduki peringkat ke 21, kemudian ia akhirnya bergabung bersama CUBE Entertainment. Namun, ia juga diketahui berhasil lolos audisi di FNC Entertainment,...

Untuk tempat lain yang bernama sama, lihat Kroya. KroyaKecamatanNegara IndonesiaProvinsiJawa TengahKabupatenCilacapLuas • Total61,68 km2 (23,81 sq mi)Ketinggian10 m (30 ft)Populasi • Total117,055 jiwaKode Kemendagri33.01.06 Kode BPS3301180 Desa/kelurahan17 Alun-alun Tugu Kroya, sebagai pusat Kecamatan Kroya. Kroya (Hanacaraka: ꦏꦿꦺꦴꦪ) adalah sebuah kecamatan di wilayah kabupaten Cilacap, Jawa Tengah, Indonesia. Masyarakat Kroya ma...

This article has multiple issues. Please help improve it or discuss these issues on the talk page. (Learn how and when to remove these template messages) The topic of this article may not meet Wikipedia's general notability guideline. Please help to demonstrate the notability of the topic by citing reliable secondary sources that are independent of the topic and provide significant coverage of it beyond a mere trivial mention. If notability cannot be shown, the article is likely to be merged,...

Kembali kehalaman sebelumnya