Ridjibler viè :
Ene indje u espece, el biyolodjeye, c' est ene sôre di biesse, di plante, di bactereye ki les individus si plèt rprodure inte di zels, et dner des djonnes...
Click to read more »Li cawete -indje, c' est ene cawete di viyaedjes et hamteas, cåzu tertos metous dilé l' Grande Dutcheye. On li rtrouve eto dins sacwants comons nos, come...
Click to read more »Ene evayixhante indje, c' est ene indje di plante, di biesse ou d' ene ôte vicante sacwè otonome (nén les formagnants ou les microbes) ki rexhe di si...
Click to read more »dobe no, li ci do djinre, ki cmince pa ene grande lete, et l' ci di l' indje u espece, ki cmince pa ene pitite lete. Metans : Meles meles Hypoderma bovis...
Click to read more »Havelange. I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou Havlondje . Mot avou l' cawete -indje ki pôreut esse erîlé Havlindje....
Click to read more »Mîtrinne Mer. Sincieus no d' l' indje : Cedrus libani Li cede di l' Atlasse est loukî come li minme indje, ou ene dizo-indje do cede do Liban. Pout esse eployî...
Click to read more »trinte-shijh sôres di rognes, des côps loyeye a ene indje di biesses (Coriopes) des côps ki polnut potchî d' ene indje a l' ôte, pår so les djins (Sarcopes). C'...
Click to read more »sovint di ses foyes come yerbêye. Sincieus no d' l' indje : Petroselinum crispum C' est l' seule indje del djinre Petroselinum. C' e-st eto ene yebe ås maladeyes...
Click to read more »roemiant, sovint avou des coines, ki prodût do laecea. Sincieus no d' l' indje : Capra aegagrus hircus. On lome "gade" (tchive, bike) li frumele k' a ddja...
Click to read more »inte di zeles, li dårnale (sôlante dråwe u doirmion). Sincieus no d' l' indje : Lolium perenne, Lolium multiflorum Famile : Fenaesses. Loukîz a : «Dråwe...
Click to read more »et des emacralés nos. ringne ecoxhmint classe ôre dizo-ôre sorfamile famile dizo-famile djinre indje dizo-indje Tchampions#Espicilaedje des tchampions...
Click to read more »eschoice. Sincieus no d' l' indje : Sambucus nigra Sambucus racemosa Sambucus ebulus Mins li sawou n' est nén del minme indje k' el sawou d' aiwe. Li sawou...
Click to read more »ene sôre di roemiants aclevés po l' laecea et l' tchå. Sincieus no d' l' indje : Bos taurus Blanc vea å mitan d' brunès vatches Vatches ås tchamps (Andalouzeye)...
Click to read more »pexhon foirt corant dins les ris, et ki sieve d' amoice. Sincieus no d' l' indje : Phoxinus phoxinus djote di procureu èn nén awè magnî des graevîs Li mot...
Click to read more »Li poere vént sol poerî Sincieus no d' l' indje : Pyrus spp. Famile : rôzacêyes. Li poere est d' ene ôte indje kel poere di cwin. Li mot "poerî" avént eto...
Click to read more »des bwès et des tchamps. Ca l' indje s' a diswalpé dins les plinnes purade ki dins les bwès. Sincieus no d' l' indje : Cervus elaphus Famile : Ciervidîs...
Click to read more »vete potcha, k' on voet el Walonreye e moes d' awousse. Sincieus no d' l' indje : (gros vert cok d' awousse) : Tettigonia viridissima Ôre : ortopteres (droetès-aiyes)...
Click to read more »« Dîne », loukîz cial. Ene dîne, c' est ene indje d' aclevåves oujheas d' poytreye. Sincieus no d' l' indje : Meleagris Famile : Faizinidîs Li poye si...
Click to read more »maladeye des djins, et des biesses, kel cåze, c' est des bactereyes di l' indje des Mycobacterium. Elle est purade kinoxhowe come rascråwe des djins (cåzêye...
Click to read more »normålmint dins les boyeas des djins et des biesses. Sincieus no d' l' indje : Escherichia coli, sovint riscrît E. coli. Minnerén, gn a sacwants stoks...
Click to read more »complikêye. On ndè trouve dins totes les coines del Daegne. Sincieus no d' l' indje : : Homo sapiens; u «Homo sapiens sapiens». Sapinse al abayeye di l' evolucion...
Click to read more »ki dene on magnåve bleu poes diviè l' moes d' awousse. Sincieus no d' l' indje : Vaccinum myrtillus I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs...
Click to read more »ses grins (ki vnèt e-n ene carote), et po fé des silos. Sincieus no d' l' indje : Zea mais E l' Walonreye, on l' ahive purade po ndè fé des essilaedjes...
Click to read more »On moxhon xhufleu, u èn oujhea xhufleu, c' est èn oujhea, todi di l' indje des moxhons, k' on lyi pout aprinde a xhufler. L' aclevaedje des moxhons xhuflleus...
Click to read more »tchå, rålmint po leu laecea. Sincieus no d' l' indje : Ovis aries Dins l' lingaedje corant, l' indje "Ovis aries" a on diferin no, sorlon si ådje eyet...
Click to read more »les håyes ki les foyes, cafougneyes, nodèt come des as. Sincieus no d' l' indje : Alliaria petiolata (davance : Sisymbrium alliaria, Alliaria officinalis)...
Click to read more »ptits insekes, ki s' metèt dins les bedreyes et ki pikèt les cis k' î coûtchèt. Sincieus no d' l' indje : Cimex spp wandion ordinaire (Cimex lectularius)...
Click to read more »clorofile ki crexhèt so les raecinêyes d' ôtès plantes. Sincieus no d' l' indje : Orobanche spp Ele fôrmèt ene famile a pårt : les orobantchacêyes. orobantche...
Click to read more »est èn oujhea avou des plomes di coleur so les aiyes. Sincieus no d' l' indje : Garrulus glandarius Famile : coirbidîs Li djuråd vole evoye tot tchîpant...
Click to read more »on pexhon des doûcès aiwes. Li ptit si lome tchivinea. Sincieus no d' l' indje : Squalius cephalus Li biesse a on brune dos, et on blanc vinte. I gn a...
Click to read more »del Mîtrinne Mer (Urope nonnrece ey Afrike bijhrece). Sincieus no d' l' indje : Clematis flammula Famile : ranonkes Elle a stî aclimatêye come plante...
Click to read more »djaenisse), c' est on hosse-cou avou on djaene ploumaedje . Sincieus no d' l' indje : Motacilla flava C 'est on voyaedjant oujhea ki vént djusse acover e l'...
Click to read more »blanc héron foirt corant dins les payis del Mîtrinne Mer. Sincieus no d' l' indje : Bubulcus ibis End a pont el Walonreye. I gn a so les cmons Wikipedia des...
Click to read more »sôre di noer rådisse. End a des longous et des ronds. Sincieus no d' l' indje : Raphanus sativus var. niger Les rates di cadje (blanc rat doumiesse) endè...
Click to read more »come ene grande paxhnåde ki pout crexhe 3 metes hôt. Sincieus no d' l' indje : Heracleum mantegazzianum C' est ene plante ki s' kisseme foirt åjheymçint...
Click to read more »Afrike eyet Ostraleye), k' ode bon et k' on sint did lon. Si bwès est rcwerou des scrinîs. Sincieus no d' l' indje : Jacaranda spp. Famile: begnonacêyes...
Click to read more »plinnes dilé l' mer, sovint clintchî a cåze do vint. Sincieus no d' l' indje : Populus spp. blanc plope (Populus alba) noer plope (Populus nigra var...
Click to read more »ptit åbe, nén dpus d' 6 metes hôt, ki dene des pîxhes Sincieus no d' l' indje : Prunus persica Famile : rôzacêyes Li pîxhe, c' est on frut d' esté, del...
Click to read more »corant, a on diferin no, sorlon si ådje eyet si seke. Sincieus no d' l' indje : Sus scrofa domesticus On lome on pourcea : "troye" po les frumeles k'...
Click to read more »biesse ås tetes, k' a cwate pates et ås longuès orayes. Sincieus no d' l' indje : Equus asinus. Famile : tchivalidîs El Walonreye, l' ågne est sovint rwaitî...
Click to read more »blankès fleurs. Sincieus no d' l' indje : Cydonia spp. Famile : rôzacêyes. Li poere di cwin n' est nén del minme indje kel poere. Les poeres di cwin polèt...
Click to read more »k' a ene rossete coleur. Ele rishonne al vindwesse. Sincieus no d' l' indje : Cyprinus rutilus ou Rutilus rutilus. I gn a so les cmons Wikipedia des...
Click to read more »Li pixha, c' est èn organe des biesses ås tetes måyes, ki sieve a pixhî et å mopliyaedje di l' indje. Po les djins, on dit purade li «vé»....
Click to read more »crexhe bén coxhou. Dins on plantisse, i monte foirt hôt. Sincieus no d' l' indje : Pinus sylvestris Il a on topet d' coxhes tot ådzeu, nén simetrikes. I...
Click to read more »seme po do four, ki vént d' ene reléjhowe sôre di dråwe. Sincieus no d' l' indje : Lolium perenne. I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son...
Click to read more »tetes, magneuse di tchå, k' a stî aclevêye dispu lontins. Sincieus no d' l' indje : Canis lupus familiaris Famile : tchinidîs. Li frumele si lome ene lexhe...
Click to read more »biesse-ås-tetes magneuse di tchå, aclevêye dispu bele ådje. Sincieus no d' l' indje : Felis catus Famile : Tchetidîs Li tchet måye si lome «marou» ou «marcåd»...
Click to read more »verdeure avou ene grosse tiesse, del famile des cabutreces. Sincieus no d' l' indje : Brassica oleracea I gn a des blancs cabus, des rodjes ou bén co des verts...
Click to read more »såvadje gade, blanc-cou), c' est on ptit ciervidî d' Urope. Sincieus no d' l' indje : Capreolus capreolus Li frumele si lome gade di tchivroû udonbén bixhe...
Click to read more »xhufleu, rodje sol vinte, et foirt målåjhey a prinde. Sincieus no d' l' indje : Pyrrhula pyrrhula Famile : tcheutches Gn a des ôtes bouvrîs kel pîlåd...
Click to read more »tchampion, nén magnåve, come ene foirt grosse vesse-di-leu. Sincieus no d' l' indje : Calvatia gigantea I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs...
Click to read more »amande, mins ces mots la siervèt ossu po des ôtes fruts). Sincieus no d' l' indje : Rubus idaeus Famile : rôzacêyes. Li rodje åmonne est fwaite di totès ptitès...
Click to read more »mastoke, a môde di cawe di rat. (mins ké sôre di rat ?). Sincieus no d' l' indje : Phleum pratense Dinltins, el Walonreye, on ndè fjheut des boshales divant...
Click to read more »ansinî d' plantes biyovaryisté biyocarburant evayixhante indje måjhon sins tchåfaedje manceye indje mannixhance mannixhance di l' air mannixhance di l' aiwe...
Click to read more »dints-d'-tchins, c' est on crouwå, foirt målåjhey a råyî. Sincieus no d' l' indje : Elymus repens (ossu: Elytrigia repens, Elymus caninus, Agropyrum caninum)...
Click to read more »k' a rivnou al môde come amagnî po les djins dins les anêyes 2000, avou l' ervinowe des "rtrovés legumes". Sincieus no d' l' indje : Pastinaca sativa...
Click to read more »est ene så ki s' prezinte come èn åbe ås lådjès foyes. Sincieus no d' l' indje : Salix caprea I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son...
Click to read more »vike dins les payis nén trop tchôds nén trop froeds. Sincieus no d' l' indje : Castor fiber (bive d' Urope) Mins gn a eto li des ôtes sôres di bive....
Click to read more »cial. Li live xhufleu, c' est on robtidî. Sincieus no d' l' indje : Ochotona spp. L' indje k' on trouve e l' Urope, Ochotona dauurica, vike dins les setchs...
Click to read more »l' pus grosse des biesses ås tetes magneuses di tchå. Sincieus no d' l' indje : Panthera leo End aveut dins tote l' Afrike, minme e l' Afrike bijhrece...
Click to read more »florit beazet blanc e moes d' måss u avri (el Walonreye). Sincieus no d' l' indje : Crataegus spp. Li blanke sipene est diferinne del noere sipene, aprume...
Click to read more »djins, k' epestifere les tchéns (cwand il est adule). Sincieus no d' l' indje : Echinococcus granulosus Li tchalon si rtrouve dins l' foete et l' peumon...
Click to read more »Li mante rilidjeuse, c' est èn inseke ki djond ses pates di dvant, a môde d' ene djin ki preye. Sincieus no d' l' indje : Mantis religiosa...
Click to read more »On mesplî, c' est èn åbe ås fruts ki dene des messes. Sincieus no d' l' indje : Mespilus germanica Li messe, c' est on frut avou ene rossete pea. Si moxhe...
Click to read more »Corvus Les coirbås u les coirnayes (eto les crahås), c' est des gros noers moxhons del famile ås coirbås (coirbidîs). Li mot pout esse diné a diferins...
Click to read more »pipistrale ordinaire, c' est ene tchawe-sori del trôs d' rotche del Walonreye, mins k' est foirt målåjheye a vey. Sincieus no d' l' indje : Myotis bechsteinii...
Click to read more »est èn oujhea ki xhufele foirt bén, purade a l' anuti. Sincieus no d' l' indje : Luscinia megarhynchos (råskignoû ordinaire el Walonreye) Li veye d' on...
Click to read more »tchvås. C' est l' pus cmon des tcherdons d' Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Cirsium arvense Famile : sitoelacêyes C' est ene plante 30 a 150 cintimetes...
Click to read more »do Canada, c' est ene såvadje åwe d' Amerike bijhrece. Sincieus no d' l' indje : Branta canadensis. Elle est 55 a 75 cm longue, 125 a 170 cm penas drovous...
Click to read more »avou on cour ki rshonne a on ptit cabu, et ki dmeure bén vete disk' a l' intrêye di l' ivier. Sincieus no d' l' indje : Lactuca sativa var. capitata...
Click to read more »åbe ki rshonne å faw (hesse). Mins ki crexhe moens hôt. Sincieus no d' l' indje : Carpinus spp. Li pus corante e l' Urope, c' est l' tchårnea ordinaire...
Click to read more »les coxhes pa ene sôre di cabonete k' on lome "pupe". Sincieus no d' l' indje : Quercus spp. Li mot "tchinne" lu-minme sieve eto dins sacwants nos d'...
Click to read more »vént bén dins les pôvès teres (såvlon et schayisse). Sincieus no d' l' indje : Secale cereale E 20inme sieke, on loméve li swele d' on no diferin d'...
Click to read more »stafilocoke), c' est ene bactereye, gram +, foirt mårlomêye. Sincieus no d' l' indje : Staphylococcus aureus Inte di ses rascråwaedjes, les mamites ås biesses...
Click to read more »famile des tchampinnes, foirt corant, ki xhufele tofer. Sincieus no d' l' indje : Turdus merula. Djonne di måvi Plake d' ene måjhon d' Vietrivå "e ni d'...
Click to read more »ene moxhe ki vike avou les djins, dins les måjhones. Sincieus no d' l' indje : Musca domestica A cåze di s' soyant soyant zûnaedje et des schites k'...
Click to read more »ki vént bén dins les laetches (come les astantchêyes) u dins les aclevaedjes (vivîs pexhreces). Sincieus no d' l' indje : Oncorhynchus mykiss å pexhnî...
Click to read more »d' ivier (frumint d' ivier) u d' måss (frumint d' esté). Sincieus no d' l' indje : Triticum aestivum. Si on moûd l' frumint, et n' nén raidjî, on cåze di...
Click to read more »dintêyès foyes pikèt, ou purade broûlèt l' pea des djins. Sincieus no d' l' indje : Urtica dioica Famile : ourtiyacêyes Ele crexhe bén pus voltî la k' gn...
Click to read more »ki crexhe dins les bwès ezès payis del Mîtrinne Mer. Sincieus no d' l' indje : : Asparagus officinalis. Famile : feudlissêyes Elle a stî coûtivêye et...
Click to read more »Li betråle u petråle, c' est ene ahivêye plante. Sincieus no d' l' indje : Beta vulgaris. Gn a des betråles å souke et des betråles po les biesses (betråles-fôraedje)...
Click to read more »rampioûle Elle est 15 cm a on mete longue, et a des vetès fleurs et des grinnes come les cenes del boûkete. Sincieus no d' l' indje : Polygonum convolvulus....
Click to read more »corante el Walonreye. On dene les foyes a magnî ås robetes. Sincieus no d' l' indje : Heracleum sphondylium Famile : Ombrelires I gn a so les cmons Wikipedia...
Click to read more »el Walonreye, ki dene des cascagnes, bounes a magnî. Sincieus no d' l' indje : Castanea sativa (kimon cascagnî). Mins gn a des ôtes sôres di cascagnîs...
Click to read more »L' A des vegnes, c' est ene sôre d' a ki vént dins les vegnes. Sincieus no d' l' indje : Allium vineale...
Click to read more »boûsse, a ene palete, a ene hote, sorlon li rwaitant. Sincieus no d' l' indje : Capsella bursa-pastoris Mins gn a des ôtès sôres di malete-di-bierdjî...
Click to read more »tchinne, c' est on polipôre ki vént so les tchinnes. Sincieus no d' l' indje : Daedalea quercina I dene on bon gosse al sope. I gn a so les cmons Wikipedia...
Click to read more »lu), c' est l' djiniesse li pus corante el Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Sarothamnus scoparius u Cytisus scoparius Bouxhon avou des belès djaenès...
Click to read more »k' on cod ses foyes po fé do té. I provént d' Chine. Sincieus no d' l' indje : Camellia sinensis I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs...
Click to read more »Li blanc håvurna, c' est èn åbe parint do håvurna. Sincieus no d' l' indje : Sorbus aria I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey...
Click to read more »c' est on ptit spirou k' on n' trouve cåzu k' å Marok. Sincieus no d' l' indje : Atlantoxerus getulus Il est purade gris so li spale, brune so s' dos,...
Click to read more »Li dragone, c' est ene yerbêye po mete del gosse tot cujhant les cokeas, les trûtes evnd. Sincieus no d' l' indje : Artemisia dracunculus...
Click to read more »clostrideyes ki cåze li botulisse des djins et des biesses. Sincieus no d' l' indje : Clostridium botulinum Bactereye gram + ki vike dins les frexhès plaeces...
Click to read more »est on wespî avou des bleus penas. Il a on noer gorea. Sincieus no d' l' indje : Merops apiaster I keuvnut dins les payis del Mîtrinne Mer, et do Près-Levant...
Click to read more »ordinaire, c' est ene tchawe-sori foirt corante el Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Pipistrellus pipistrellus Ele si mete voltî inte li tcherpinte et les...
Click to read more »come warsele, lomé meuron, noere åmonne ou meumeure. Sincieus no d' l' indje : Rubus fruticosus Famile: Rôzacêyes Les bwès la k' end a toplin si lomnut...
Click to read more »L' avoenne, c' est ene dinrêye di måss. Sincieus no d' l' indje : Avena sativa. Gn a del blanke, del noere et del djaene. L' avoenne est purade semêye...
Click to read more »c' est ene fenaesse ki vént bén disca 1 mete 20 hôte. Sincieus no d' l' indje : Festuca arundinacea (u Schedonorus arundinaceus) Noûmot do walon atåvlé...
Click to read more »oujhea del famile ås coirbås mo cnoxhou e l' Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Corvus corone (pus spepieuzmint Corvus corone corone). Famile : coirbidîs...
Click to read more »ptit rawiant ki vike avou les djins, dins les måjhons. Sincieus no d' l' indje : Mus musculus. Mins gn a des ôtès sôres di soris. Li mizrete, c' est ene...
Click to read more »sôre di truke so ses raecinêyes, foirt boune a magnî. Sincieus no d' l' indje : Solanum tuberosum Famile : crompiracêyes. Les souwés buks et foyes si...
Click to read more »Les faceleyes, c' est on djinre di plante. Sincieus no d' l' indje : Phacelia spp. Li pus cnoxhowe, c' est l' faceleye ordinaire (a-z aveuri) Phacelia...
Click to read more »on pout fé on clapant doket avou rén k' ces fleurs la. Sincieus no d' l' indje : Dianthus barbatus. I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs...
Click to read more »åcint. L' etimolodjeye do no vént d' bodje Selo (no d' djin), et l' cawete -indje (les cis Selo, les cis d' mon Selo, li famile Selo). Vî scrijha: Seylongen...
Click to read more »boune et vete disk' å moes d' decimbe (el Walonreye). Sincieus no d' l' indje : Valerianella locusta (Valeriana olitoria) On l' seme e moes d' djulete...
Click to read more »des djårdéns, ki l' frut rshonne a ene lantiene lampe. Sincieus no d' l' indje : Physalis alkegenki I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs...
Click to read more »magneuse di tchå, riwaitêye come li ratayon do tchén. Sincieus no d' l' indje : Canis lupus. Famile : tchinidîs. Li frumele si lome leuve, lovresse uco...
Click to read more »est ene fenaesse ki ses påtletes si rdondèt di scwere. Sincieus no d' l' indje : Cynosurus cristatus I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs...
Click to read more »foyes, c' est ene sôre di tiyoû avou des grandès foyes. Sincieus no d' l' indje : Tilia platyphyllos I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs...
Click to read more »foyes, c' est ene sôre di tiyoû avou des ptitès foyes. Sincieus no d' l' indje : Tilia cordata I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son...
Click to read more »(B) - Uewerpallen (L) Etimolodjeye : bodje Tundila (no d' djin), cawete -indje (les cis d' mon Tundila, li famile da Tundila). I gn a so les cmons Wikipedia...
Click to read more »voltî dins les sweles, mins ossu dins les ôtès dinrêyes. Sincieus no d' l' indje : Bromus secalinus Famile : fenaesses dråwe des frumints dråwe des oidjes...
Click to read more »mazindje k' a ene tapinêye houpete, noere et blanke. Sincieus no d' l' indje : Parus critatus Ele n' a pont d' blankès roye so les aiyes. Gn a k' leye...
Click to read more »est l' pus hôte des vintches (eneviè li ptite vintche). Sincieus no d' l' indje : Vinca major Famile : vintchacêyes (Apocynaceae) End a pont (u waire, todi...
Click to read more »ene aclevåve biesse ås tetes del famile des robtidîs. Sincieus no d' l' indje : Oryctolagus cuniculus (robete d' Urope). Li såvadje robete, c' est l'...
Click to read more »on bouxhon ki ses foyes dimeurnut vetes di l' ivier. Sincieus no d' l' indje : Buxus sempervirens Il a des fleurs vete-djaenåsses. I pout crexhe cénk...
Click to read more »ene epweznante plante. Pu l' no del plante leye-minme. Sincieus no d' l' indje : Euphorbia cyparissias djonne rodje sôre I gn a so les cmons Wikipedia...
Click to read more »mins eto ene plante å fôraedje, ki pout fé do bon four. Sincieus no d' l' indje : Bromus hordeaceus Famile : fenaesses dråwe des frumints (Lolium spp) dråwe...
Click to read more »Afrike bijhrece ki crexhe dins les payis del Mîtrinne Mer. Sincieus no d' l' indje : Juniperus thurifera Il a ene eschoice tote a firlotches. Ses poes sont...
Click to read more »ataetcheyes å grin (et nén al påte, come pol swele). Sincieus no d' l' indje : Hordeum vulgare Famile : fenaesses Li oidje d' ivier poite li no di «scweron»...
Click to read more »des payis del Mîtrinne Mer. Gn a des droukes divins. Sincieus no d' l' indje : Drimia maritima (Urginea maritima, Scilla maritima) I gn a so les cmons...
Click to read more »ene sôre di vesse-di-leu avou come des spenes dissu. Sincieus no d' l' indje : Lycoperdon echinatum I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs...
Click to read more »est ene yebe ås maladeyes, ki médeye les coixheures. Sincieus no d' l' indje : Sedum purpureum u Symphytum officinale Famile : cråxhulacêyes Li yebe...
Click to read more »åcint. L' etimolodjeye do no vént d' on bodje Walker (no d' djin), cawete -indje (les cis Walker, les cis d' mon Walker, li famile Walker). Vî scrijha: Wilkeringen...
Click to read more »et d' l' Aldjereye. Sincieus no d' l' indje : Cedrus atlantica ou Cedrus libani atlantica (indje ou dzo-indje do cede do Liban) Tot djonne, il a l' cogne...
Click to read more »ci n' est nén ene cawoûtacêye), magnîs come verdeure . Sincieus no d' l' indje : Solanum melongena Famile : crompiracêyes griyeyes e l' ôle påsse di belindjele...
Click to read more »rpeler les minmes åbes après ene dijhinne d' anêyes. Sincieus no d' l' indje : Quercus suber Les bwès d' tchinne-lidje si lomnut suberoes. Les suberoes...
Click to read more »clotchî)., c' est l' pus ptite des sôres di coirnayes. Sincieus no d' l' indje : Coloeus monedula (davance: Corvus monedula) Famile : coirbidîs Elle est...
Click to read more »crexhe dins les bwès del Walonreye et ôte pårt e l' Urope. Sincieus no d' l' indje : : Fagus sylvatica Les mots "faw", "hesse" et leus parints si rtrouvnut...
Click to read more »esse åjheymint caetchêye (souwêye) et vindowe foû payis. Sincieus no d' l' indje : Ficus carica Mins gn a des ôtes sôres di fikîs. I gn a so les cmons Wikipedia...
Click to read more »des plomes di troes diferinnès coleurs so s' tiesse. Sincieus no d' l' indje : Regulus ignicapilla. I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs...
Click to read more »rodje sawou u sawou d' Djudas u îne, c' est on bouxhon ki rshonne å sawou. Sincieus no d' l' indje : Sambucus edulus G100 a "sureau yèble" (p. 130)....
Click to read more »baron, c' est ene djaene fleur ki florit e moes d' avri. Sincieus no d' l' indje : Narcissus jonquilla Ele vént di scwere so s’ montant. Elle est codowe...
Click to read more »d’ Urope, c' est l' tayon såvadje di l' åwe di poyî. Sincieus no d' l' indje : Anser anser Elle fwait 80 cm longue, 160 cm, les aiyes disployeyes. Elle...
Click to read more »est on crouwå foirt ehalant des tchamps et des cortis. Sincieus no d' l' indje : Rumex obtusifolius. I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs...
Click to read more »monte nén foirt e hôteur (eneviè li grande vintche). Sincieus no d' l' indje : Vinca minor Famile : vintchacêyes (Apocynaceae) Ele vént bén e l' Walonreye...
Click to read more »aprume come ene rampe, pu si rastampe, 20 a 40 cm hôt. Sincieus no d' l' indje : Ranunculus flammula. Famile des ranonkes. On s' è sierveut dins des eplåsses...
Click to read more »mintes ki sieve come yerbêye et come yebe ås maladeyes. Sincieus no d' l' indje : Mentha pulegium I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son...
Click to read more »ossu dilé des les laetchenes, les laetches et les vevîs. Sincieus no d' l' indje : Phalacrocorax carbo Mins gn a des ôtes indjes di cormorans. Les aiyes...
Click to read more »dins l' Aiwe d' Oûte di l' esté. E 19inme sieke, todi. Sincieus no d' l' indje : Leuciscus idus I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son...
Click to read more »oujhea avou ene bleuwe goidje eyet des blankès taetches. Sincieus no d' l' indje : Luscinia svecica (divant : Ruticilla succica) I gn a so les cmons Wikipedia...
Click to read more »stoclêyes; on lome çoula ene hourêye ou on topet d' côrîs. Sincieus no d' l' indje : Corylus avellana Les fleurs måles ki rexhnut e moes d' måss sont lomêyes...
Click to read more »est l' coirbå k' on rescontere li pus e l' Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Corvus frugilegus Famile : Coirbidîs Il est 41 a 49 cm long. Po s' lårdjeur...
Click to read more »vneut voltî dins les dinrêyes divant les pouverijhaedjes. Sincieus no d' l' indje : Papaver rhoeas Mins gn a des ôtes sôres di pavoes Ele florixh d' ene bele...
Click to read more »ptit rond rodje frut, al graevleuse pea, lomé arbôjhe. Sincieus no d' l' indje : Arbutus unedo åbe fleurs frut frut a vinde dins des cahotes di schinons...
Click to read more »insi a cåze di ses picas. Il a ene bele djaene fleur. Sincieus no d' l' indje : Centaurea solstitialis tcherdon d' ôr d' Espagne (Scolymus hispanicus)...
Click to read more »do Vietnam diviè li 10inme meynaire divant Djezu-Cri. Sincieus no d' l' indje : Gallus gallus Famile : Glinacîs Les poyes (avou les polets d' poytreye)...
Click to read more »mônî årdjinté, c' est on ptit pexhon des corantès aiwes. Sincieus no d' l' indje : Leuciscus leuciscus On les pexhe ås amoices avou des ptits asticots. Ci...
Click to read more »tchminêyes, c' est on crikion ki vike dins les måjhones. Sincieus no d' l' indje : Acheta domesticus E l' Urope coûtchantrece End aveut toplin dins les tchminêyes...
Click to read more »des vatches, mins la k' on n' a nén ståré les flates. Sincieus no d' l' indje : Agaricus campestris On s' brouye padecô avou ene vesse-di-leu ki rshonne...
Click to read more »ptitès biyokes, et k' on lome les purnales u fordene. Sincieus no d' l' indje : Prunus spinosa Famile : rôzacêyes Les purnales sont foirt seures; ele...
Click to read more »est ene lamproye ki vike tote si veye dins les rixhots Sincieus no d' l' indje : Lampetra planeri A dandjî d' ene aiwe di ri nén manneye. Egzistêye co...
Click to read more »Li gueuye-di-liyon, c' est ene plante todi rcrexhante ki ses fleurs sont come on muzea d' liyon. Sincieus no d' l' indje : (a-z aveuri)...
Click to read more »djinre di grand oujhea ki court rade mins n' sait voler. Sincieus no d' l' indje : Struthio spp. Famile : otruchidîs (Struthionidae) Li sôre li pus cnoxhowe...
Click to read more »lén), stoirdowes po fé d' l' ôle di lén, et s' filasse. Sincieus no d' l' indje : Linum usitatissimum Mins gn a des ôtès sôres di lén. Li fleur, blanke...
Click to read more »des varyîstés ki sievnut dins les djårdéns ås fleurs. Sincieus no d' l' indje : Chamaerops humilis I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs...
Click to read more »yebe di berbis) , c' est ene pitite greye fenaesse. Sincieus no d' l' indje : Festuca ovina Famile : fenaesses Elle est 10 a 20 cm hôte. Ele vént a...
Click to read more »ene longue cawe, k' i hosse tofer cwand il est a tere. Sincieus no d' l' indje : Motacilla spp. tchirou ou blanc hosse-cou u blanke hosse-cawe (Moticella...
Click to read more »sôres, ki crexhnut purade dins li dmeye-bole bijhrece. Sincieus no d' l' indje : : Rubus spp Ene plaece avou toplin des ronxhes si lome on ronxhî. Ci mot...
Click to read more »Walonreye, î poirter å ni, et-z eraler e moes d' setimbe. Sincieus no d' l' indje : Hirundo rustica On l' ricnoxhe foirt åjheymint a s' rossete face. Ele...
Click to read more »tchamps, les cortis, tot fjhant on ptit moncea d' tere. Sincieus no d' l' indje : Talpa spp. Li ci d' Urope est lomé: foyant d' Urope. Gn a eto li fougnant...
Click to read more »oidje ås shijh rindjeyes di sminces (li påte est ronde). Sincieus no d' l' indje : Hordeum vulgare hexastichum Li scweron aveut stî metou pa Carl von Linné...
Click to read more »ayåbes avou do deur bwès, et des fruts avou des aiyetes. Sincieus no d' l' indje : Acer campestre. Li doyå des tchamps a on bwès fameuzmint coriant (deur)...
Click to read more »ås deus aiyes ki pout esse aclevé po-z aveur del låme. Sincieus no d' l' indje : Apis mellifera Mins gn a des ôtès sôres di moxhes al låme. L' aclevaedje...
Click to read more »frizêye djote, c' est ene djote avou des crolêyès foyes. Sincieus no d' l' indje : Brassica oleracea var. sabellica On è fwait voltî del vete tripe k' on...
Click to read more »les cabus, les golzå et les ôtes plantes cabutreces. Sincieus no d' l' indje : Phyllotreta nemorum I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs...
Click to read more »c' est on fås tcherdon ki vént tot do long des aiwes. Sincieus no d' l' indje : Sparganium erectum rapoirté pa Nestor Eloy, d' Assesse, metou dins C1...
Click to read more »moxhe al låme, mins bén d' on bea djaene vif sol vinte. Sincieus no d' l' indje : Vespula germanica. Les wesses d' Urope fwaiynut leu wespireyes dins les...
Click to read more »ene bele blanke fleur des tchamps ki florixh a massif. Sincieus no d' l' indje : Stellaria holostea I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs...
Click to read more »blanc påwion ki pond ses oûs so les foyes des cabus. Sincieus no d' l' indje : Pieris brassicae Sol tins d' nonne, les cabus s' racrolèt. C' est adon...
Click to read more »passant, k' on voet cobén tins d' l' ivier el Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Linaria flavirostris, davance: Acanthis flavirostris Il est come on linet...
Click to read more »est ene fleur del famile ki vént tård dins l' såjhon. Sincieus no d' l' indje : Chrysanthemum spp. Famile : stoelacêyes Li pus cnoxhowe, c' est l' Sinte-Catrene...
Click to read more »c' est des aclevåves oujheas, di grandeur emîtrinne. Sincieus no d' l' indje : Columba spp. Colon mansåd (Columba palumbus) Colon bizeu ou bouxhteu ou...
Click to read more »sacwants plaeces el Walonreye, mins k' on n' pout pus abate. Sincieus no d' l' indje : Juniperus communis El Walonreye, li franc pectî est cnoxhou dins l' Calistinne...
Click to read more »taetches. Ele vike dins les crouwès plaeces dins les bwès. Sincieus no d' l' indje : : Salamandra salamandra. I gn a-st avou totes sôres di nén sincieusès...
Click to read more »cawete inglesse -ing. Etimolodjicmint, c' est l' minme sourdant kel cawete -indje des nos d' plaeces k' est bråmint pus viye, et kel cawete -igne di calcaedje...
Click to read more »spårdaedje diviè les anêyes 1980, et s' ritrover e l' Urope. Sincieus no d' l' indje : Alopochen aegyptiaca a cope, dins on park a Lidje a trope, sol Djerni...
Click to read more »est on plat pexhon des doûcès aiwes di tote l' Urope. Sincieus no d' l' indje : Abramis brama Mins gn a des ôtes sôres di bråmes des doûcès aiwes. Ene...
Click to read more »come ene grande ronde fotche a s' dirî. (a-z aveuri) Sincieus no d' l' indje : (a-z aveuri) Po tos les nos e walon, et leus accints, loukîz l' ALW al...
Click to read more »dins l' noer, dene les tchicons (båbes di capucins). Sincieus no d' l' indje : Chicorium intybus var. foliosum tchicon avou raecinêyes raecinêyes tchicons...
Click to read more »punåjhe li pus corante dins les payis ni tchôds ni froeds. Sincieus no d' l' indje : Cimex lectularius I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs...
Click to read more »vike dins les bwès et ki s' aprepeye voltî des måjhons. Sincieus no d' l' indje : Vulpes vulpes Mins gn a des rnåds Li rnåd vike dins des terêyes lomêyes...
Click to read more »et li magnåve ådvins, del cogne d’ on cervea d’ djin. Sincieus no d' l' indje : Juglans regia. Gn a eto des ôtes sôres di djaeyîs. Come les ôtes setchs...
Click to read more »et do rodje sol tiesse, del famile des frindjilidîs. Sincieus no d' l' indje : Carduelis carduelis Gn a des ôtes tcherdins. I s' tént voltî so les tcherdons...
Click to read more »voler al nute, di l' esté, et s' aprepyî des lampes. Sincieus no d' l' indje : Tipula spp. L' adjermalaedje des fåtcheus deure lontins assez ki po s'...
Click to read more »awousse pa leus coûtès antenes, ki stitchèt padvant zels. Sincieus no d' l' indje :: Gryllus spp Ôre des droetès-aiyes (ortopteres). crikion des måjhons (Acheta...
Click to read more »candjnut li souke a-n alcol, et ki siervèt a fé del bire. Sincieus no d' l' indje : Saccharomyces cerevisiae Si ptit no cerevisiae vout dire «del cervoejhe»...
Click to read more »ronde cawoûtacêye, avou ene tinre tchå, orandje vif. Sincieus no d' l' indje : Cucurbita maxima Sôre cuzene : citrouye : Cucurbita pepo Ele vént d' Amerike...
Click to read more »ålouwete), c’ est on ptit oujhea ki tchante e montant å cir. Sincieus no d' l' indje : : Alauda arvensis (aloye ordinaire) Gn a eto des des ôtès sôres d' aloye...
Click to read more »dit eto: èn espadon ), c' est on gros pexhon d' mer. Sincieus no d' l' indje : : Xiphias gladius I fwait les 3 metes long. Il a on longou betch a môde...
Click to read more »les veyes et les plaisnires des payis del Mîtrinne Mer. Sincieus no d' l' indje : Phoenix canariensis Rodje calande do pålmî I gn a so les cmons Wikipedia...
Click to read more »ås deus schafiotes ki vike dins l' såvlon des pladjes. Sincieus no d' l' indje : Cerastoderma edule Ele pout aler disca troes cintimetes et dmey. On l'...
Click to read more »cawoûtacêye ki dene o gros pezant frut, foirt aiwixheus. Sincieus no d' l' indje : Citrullus lanatus Li plante crexhe dins des aireyes, bén a houte do vint...
Click to read more »fenaesse u waide di låme, c' est ene sôre di fenaesse. Sincieus no d' l' indje : Holcus lanatus Ele vént voltî dins les waides, ezès plaeces la k' gn aveut...
Click to read more »normåldimint, voyaedje inte li Tourkeye et l’ Rûsseye. Sincieus no d' l' indje : Branta ruficollis. Elle est 55 cm longue, 115 cm disployeye. I gn a so...
Click to read more »florit e moes d' may, tot dnant ene bele rodje-måve fleur. Sincieus no d' l' indje : Silene dioica I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son...
Click to read more »clawsons vnént bråmint d' Indonezeye aviè l' Beneluss. Sincieus no d' l' indje : Eugenia spp. I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son...
Click to read more »des verdåssès plomes sol vinte, ey ene djaenåsse cawe. Sincieus no d' l' indje : Chloris chloris (davance Carduelis chloris). El Walonreye, c' est on dmorant...
Click to read more »u mizrete u sorbetch, c' est ene sôre di ptite sori. Sincieus no d' l' indje : Sorex araneus Mins gn a des ds ôtes sôres di mizretes. El Walonreye, n...
Click to read more »frumele poye di faizan; les djonnes poyons d' faizan. Sincieus no d' l' indje : Phasianus colchicus. Li vete faizan do Djapon est foirt rishonnant å cmon...
Click to read more »biesse-ås-tetes del famile des tchetidîs, ki vike dins les bwès. Sincieus no d' l' indje : Felis sylvestris Il est bråmint pus gros ki l' tchet d' måjhon, et n'...
Click to read more »lomé peme d' amour, et k' a dné s' no a ene orandje. Sincieus no d' l' indje : Citrus sinensis Ene peme d' amour complete sol hintche, ene mitan sol...
Click to read more »k' on-z ahive po si agnon, k' on eploye po coujhner. Sincieus no d' l' indje : Allium sativum Famile : Feudlissêyes Cist agnon la si lome eto ene tiesse...
Click to read more »c' est come ene pitite coloûte ki vike dizo les pires. Sincieus no d' l' indje : Anguis fragilis Dins ene grande sitindêye di l' Urope. Nén e l' Nonne...
Click to read more »u "pekets"), ki siervént al tindreye ås tchampinnes. Sincieus no d' l' indje : Sorbus aucuparia Sacwants lomaedjes do håvurnas sont les minmes ki pol...
Click to read more »ki crexhe dins les ouweds des payis del Mîtrinne Mer. Sincieus no d' l' indje : "Calotropis procera" Il a on gros rond frut come ene peme. Li seuve, c'...
Click to read more »après l' ivier dins les climats come li ci del Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Galanthus nivalis Mins gn a des ôtès sôres di puceles. Elle est mostrêye...
Click to read more »tcheutches (frindjidîs), ki rshonne foirt å tcherdonî. Sincieus no d' l' indje : Carduelis spinus u Spinus spinus Loukîz a : Wikt:sizet#Sinonomeye Li frumete...
Click to read more »« Savoye », loukîz cial. Li savoye, c' est ene sôre di djote. Sincieus no d' l' indje : Brassica olearacea var. sabauda (Brassica oleracea var. bullata) Ele rishonne...
Click to read more »pitite rôze, et ki dene des fruts lomés «cous-d'-tchén». Sincieus no d' l' indje : Rosa canina Famile : rôzacêyes. On pout grefyî des rôzîs dissu. Les fruts...
Click to read more »Mîtrinne mer, mins k' on-z ahive totavå dins les cortis. Sincieus no d' l' indje : Thymus vulgaris Li pilé est pus grand kel såvadje pilé, ki crexhe dins...
Click to read more »moxhon xhufleu, del famile des tcheutches (frindjilidîs). Sincieus no d' l' indje : Carduelis cannabina (davance Acanthis cannabina). Li linet est eto lomé...
Click to read more »plante des tchamps ki dene ene pitite fleur bleu clair. Sincieus no d' l' indje : Myosotis arvensis Mins gn a dipus d' 50 sôres di fleurs do Ptit Djezus...
Click to read more »corant. I rshonne å ayåbe fås-plaene et å bwès d' poye. Sincieus no d' l' indje : Acer platanoides. L' åbe si rtrouve so tot l' cour di l' Urope, mins nén...
Click to read more »est on pectî ki vént dins les payis del Mîtrinne Mer. Sincieus no d' l' indje : Juniperus phoenicea Tos les payis del Mîtrinne Mer, do Marok, Portugal...
Click to read more »åbe ki rshonne å tchersî, mins ki vént dins les bwès. Sincieus no d' l' indje : Prunus avium Famile : Rôzacêyes L' åbe est ricnoxhåve pa si schoice avou...
Click to read more »growes volnut a binde, tot dessinant on grand V e cir. Sincieus no d' l' indje : Grus grus E l' Walonreye, ele passèt e mes d' måss, et rpasser e moes...
Click to read more »longue colrete come si c' sereut ene bråye po refaxhî. Sincieus no d' l' indje : Primula veris Mins gn a des ôtès sôres di clédiè. sôre naturele: di djaene...
Click to read more »spenes, mins ki dene des belès fleurs lomêyes rôzes. Sincieus no d' l' indje : Roza spp. Famile : Rôzacêyes (ki c' est lu ki lyi a dné s' no) gn a pont...
Click to read more »Chine. Ele rexhe foû d' ene eschafiote a môde di stoele. Sincieus no d' l' indje : Illicium verum L' anize-sitoele est eployeye po les mås d' estoumak et...
Click to read more »sodoirmants; el Walonreye, todi. C' est eto l' pus gros. Sincieus no d' l' indje : Glis glis Li sodoirmant ordinaire est 14 a 19 cintimetes long, del tiesse...
Click to read more »ivier el Waloneye (do moes d' octôbe å moes d' fevrî). Sincieus no d' l' indje : Periparus ater (davance: Parus ater) Elle a ene noere calote, et dabôrd...
Click to read more »polant saetchî so l' orandje ki rshonne a ene mårgurite. Sincieus no d' l' indje : Calendula arvensis C' est l' cuzene di l' orandje flaminete des cortis...
Click to read more »tchôds payis, k' a ene pea avou des royes so tot l' coir. Sincieus no d' l' indje : Panthera tigris Famile : tchetidîs Li tigue est 2 metes long et pezer...
Click to read more »dins les hés et les fagnes, la k' gn a del brouwire. Sincieus no d' l' indje : Tetrao urogallus oûs eskelete El Walonreye, end aveut dins tote l' Årdene...
Click to read more »l' Azeye, mins ki s' a spårdou enawaire e l' France. Sincieus no d' l' indje : Vespa velutina Il a avnou el France dins ene potreye chinwesse a Bordeaux...
Click to read more »piretes å mitan. C' est l' frut li pus codou å monde. Sincieus no d' l' indje : Malus pumila Famile : rôzacêyes. Ådzeu, gn a l' cawe; ådzo, li moxhe,...
Click to read more »plinne. Li durêye del poirtêye, c' est ene mwaisse dinêye po tchaeke sôre d' indje di biesses ås tetes. Li poirtêye deure disk' å djonnlaedje, ki s' lome pa...
Click to read more »fleur ki vént el Gåme et k' on fwait do maitrank avou. Sincieus no d' l' indje : Galium odoratum Ele ni vént ki sol castinne, et la k' i fwait ene miete...
Click to read more »plante des tchamps, come ene ourteye ki n' pike nén. Sincieus no d' l' indje : Mercurialis annua Elle esminceye cåzu tot sourdant. C' est l' mwaisse...
Click to read more »moxhet aclevåve, foirt eployî dinltins el wôtoûsreye. Sincieus no d' l' indje : Accipiter gentilis avou si wôtoursî onk pus clair, ki "fwait l' moirt"...
Click to read more »skiron), c’ est ene biesse ås tetes del sôre des rawiants. Sincieus no d' l' indje : Sciurus vulgaris Mins gn a eto des ôtes sôres di spirous. Il a ene rossete...
Click to read more »magnåve frut, foirt djuteus, avou ene grosse deure pirete. Sincieus no d' l' indje : Prunus domestica Famile : rôzacêyes Les biyokes mawrixhèt e moes d' awousse...
Click to read more »des blankès fleurs metowes a rîlêye cåzu roydicirmint. Sincieus no d' l' indje : Polygonatum multiflorum Come yebe ås maladeyes sieve po les poirfis et...
Click to read more »eto ouyots, botons d' sôdår, ou aplacas / aplacants. Sincieus no d' l' indje : Arctium lappa (eto : Lappa major, Arctium majus…) Ele vént dins les hourleas...
Click to read more »ode bon, k' on trouve dins les håyes et les tchamps. Sincieus no d' l' indje : Myrrhis odorata Famile : Ombrelires Grande plante ki pout crexhe 2 metes...
Click to read more »famile, avou on foncé brun poyaedje ey ene blanke bavrete. Sincieus no d' l' indje : Martes foina apiceye å cepe rimetowe mierlongue al tere epayeye li minme...
Click to read more »tiesse. Il est foirt corant dins les aiwes del Walonreye. Sincieus no d' l' indje : : Cottio gobius Mins gn a eto des ôtès sôres di tchabots. On l' pout pexhî...
Click to read more »on cotaeye dins totès sôres di plats po ls assåjhner. Sincieus no d' l' indje : Capsicum annuum (sacwants coûtivas, ås fruts pus rinflés, ki n' pikèt...
Click to read more »vesse-di-leu avou come des ptitès pieles so s' tchapea. Sincieus no d' l' indje : Lycoperdon perlatum Ele vént ossu bén dins les tchamps k' dins les bwès...
Click to read more »pititès carpetes, rondeas po sgoter les makêyes, evnd.), Sincieus no d' l' indje : Juncus spp. La k' end a bråmint (et l' on les va code), on dit : ene djonkire...
Click to read more »ordinaire, c' est l' sôre d' ôneas k' i gn a el Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Alnus glutinosa Loukîz a : ônoe (toponimeye) Li mot «ônea», et copurade...
Click to read more »åbe, ki ses fenès coxhes ritoumèt foirt bas totåtoû. Sincieus no d' l' indje : Salix babylonica Foirt corant come ornumint dins les parks di veye, tot...
Click to read more »håyes ou k' est ahivêye esprès po vinde ås bresseus. Sincieus no d' l' indje : Humulus lupulus Li houbion crexheut dins les håyes, dilé les måjhons....
Click to read more »grosse bole k' i boute et-z eterer po-z î ponde ses oûs. Sincieus no d' l' indje : Geotrupes stercorarius Li biesse sieve eto a des spotaedjes des dmorants...
Click to read more »come do fier, ki vént so on petralî (petrouyî, petrolî) Sincieus no d' l' indje : Pyrus pyraster Famile : Rôzacêyes On ramasse les petreas al tere, cwand...
Click to read more »ås deus schafiotes ki vike dins l' såvlon des pladjes. Sincieus no d' l' indje : Venerupis decussata (oudon Tapes decussatus u co Ruditapes decussatus)...
Click to read more »mins ki n' pike nén. Ele rishonne eto al vraiye tchene. Sincieus no d' l' indje : Galeopsis tetrahit Li såvadje tchene vént so les pôvès teres d' Urope...
Click to read more »k' a des rodjès plomes so s' face (divant do hatrea). Sincieus no d' l' indje : Erithacus rubecula (rodje-goidje ordinaire) Mins gn a des ôtes sôres di...
Click to read more »molon del schaerbote di farene. I vike dins l' farene. Sincieus no d' l' indje : Tenebrio molitor molon påpåd-lôlô et djonne adule inseke fwait I gn a...
Click to read more »otruche d' Afrike, c' est l' pus cnoxhowe des otruches. Sincieus no d' l' indje : Struthio camelus C' est on grand oujhea ki mzeure åjheymint dipus d' 2...
Click to read more »on l' acleve voltî pask' il est vindou tchir et vilin. Sincieus no d' l' indje : Ostrea edulis Ene di ses schafiotes est plate Èt tot ça po dès platès...
Click to read more »cascagnî, c' est on bea grand åbe ki dene des marons. Sincieus no d' l' indje : Aesculus hippocastanum I dene on bea blanc flormint ki s' dresse ådzeu...
Click to read more »sôre di ptit rond navea k' on magne crou come verdeure Sincieus no d' l' indje : Raphanus sativus. Les ramonasses, c' est ene ôte sôre di rådisse. rodjès...
Click to read more »viers al soye. Ses magnåves fruts si lomèt toûtifraijhes Sincieus no d' l' indje : Morus spp. I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a...
Click to read more »les lexhes d' Amerike bijhrece, et-z î divni ene evayixhante indje. Sincieus no d' l' indje : Gymnocephalus cernuus C' est on pexhon 25 cm long, ki n' peze...
Click to read more »môde di pate di cane, et avou des dbouts foirt pondants. Sincieus no d' l' indje : Acer pseudoplatanus. Li plaene vént bén e l' Årdene (so les teres schayisseuses)...
Click to read more »moxhe al låme k’ esteut spårdowe tocosté e l' Urope. Sincieus no d' l' indje : Apis mellifera mellifera Ene sôre coinrece del Walonreye k’ aveut cåzu...
Click to read more »discramiaedje des årtikes avou l' mot « Amandî », loukîz cial. Èn amandî, c' est on ptit åbe ki poite des amandes. Sincieus no d' l' indje : Prunus amygdalus...
Click to read more »est ene sôre di verdeure avou des lådjès vetès foyes. Sincieus no d' l' indje : Lactuca sativa On les pout semer dins des pots, et les rpiker cwand ele...
Click to read more »orandjêye fleur des cortis, k' est eto yebe ås maladeyes. Sincieus no d' l' indje : Calendula officinalis Ses fleurs si drovnut a 9 eures å matén et si rsernut...
Click to read more »tinowe po s' tchå, si laecea, si pea, et po-z ovrer avou. Sincieus no d' l' indje : Camelus spp. Li frumele si lome chamele, et l' djonne chamlon. Li ci ki...
Click to read more »åjheymint ricnoxhåve, gris so s' dos et blanc so s' vinte. Sincieus no d' l' indje : Delphinus delphis Sol costé, il a des bindes grijhes claires, del tiesse...
Click to read more »ki crexhe ene des prumires å bontins, el Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Taraxacum vulgare u Taraxacum officinale. Mins sincieuzmint, ci n' est...
Click to read more »batou; gn è dmeure nole traece di påte so li strin). Sincieus no d' l' indje : Triticum spelta On l' seme voltî e l' Årdene, e l' Almagne, el Swisse...
Click to read more »est on grand åbe ki crexhe voltî so les boirds des ris. Sincieus no d' l' indje : Alnus spp. Gn a sacwants diferinnès indjes, li pus corant el Walonreye...
Click to read more »dins les såces ou dins les desserts. Eto dins les sopes. Sincieus no d' l' indje : Zingiber officinale. riz feves di Rome biscûtes å djindjipe bire å djindjipe...
Click to read more »mins ki rmonte les corantès aiwes po-z î vni froyî. Sincieus no d' l' indje : Lampetra fluviatilis Come toplin des pexhons voyaedjeus, ele disparexhe...
Click to read more »Brandhoek, c'est on hamtea metou å Coûtchant do viyaedje, todi sol voye di Poprindje. Riwalnijhaedje djusse del cawete, ki respond al cawete walone -indje...
Click to read more »K' on magne u k' on leye carmoujhî po ndè fé do vén. Sincieus no d' l' indje : Vitis vinifera. Li mot "vegne" a leyî sacwants nos d' plaeces el Walonreye...
Click to read more »Divinltins, les efants lzès pexhént e moes d' avri, may. Sincieus no d' l' indje : : Gasterosteus aculeatus Famile : espinokidîs (Gasterosteidae) Dins on...
Click to read more »ene pitite fleur des tchamps ki crexhe a môde di rampe. Sincieus no d' l' indje : Ajuga reptans Ses foyes sont al môde di triyingue, å boird droet (sins...
Click to read more »do fåcon pelrin, i n' a pont d' grijhès moustatches. Sincieus no d' l' indje : Falco rusticolus Famile : Fåcnidîs E l' Urope, i dmorèt sol Norvedje,...
Click to read more »nén, li pus grosse des cenes k' on voet el Waloneye. Sincieus no d' l' indje : Parus major Si tiesse est noere avou des blankès tchifes. Si djaene vinte...
Click to read more »do Sint Spér. Po çoula, i baltêye do dbout des aiyes. Sincieus no d' l' indje : Falco tinnunculus Famile : Fåcnidîs Li cressale est maytêye so s' vinte...
Click to read more »loukîz cial. Li coirvece, c' est ene plante ki vént tote seule u ki pout esse semêye. Sincieus no d' l' indje : Medicago lupulina Famile : Påwionacêyes...
Click to read more »et des noerès lunetes. C' est l' pus grand des spwès. Sincieus no d' l' indje : Picus viridis. End a dins tote l' Urope. Tos les nos do vert betche-bos...
Click to read more »miete å navea. C' est ene plante ki crexhe so deus ans. Sincieus no d' l' indje : Iris germanica. Iris germanica fiorentina Iris germanica germanica Loukîz...
Click to read more »viyaedje provént do no d' ene djin (pitit no tîxhon) Hrukilo, avou l' cawete -indje; ça fwit ki l' sinse est: les cis Hrukilo, les cis d' mon Hrukilo, li famile...
Click to read more »ene påwionacêye ki crexhe ezès payis del Mîtrinne Mer. Sincieus no d' l' indje : Cicer arietinum. Famile : Påwionacêyes L' ewalpeure des feves si lome...
Click to read more »on frut ki rshonne a ene olive, k' on lome l' argane. Sincieus no d' l' indje : Argania spinosa C' est on bea grand åbe, cwand on l' leye crexhe a si...
Click to read more »tchôdron d' ôr, c' est ene djaene fleur des tchamps. Sincieus no d' l' indje : Caltha palustris ELe crexhe voltî dins les prés la k' i fwait brishlant...
Click to read more »mins ki rmonte les corantès aiwes po-z î vni froyî. Sincieus no d' l' indje : Petromyzon marinus Come toplin des pexhons voyaedjeus, ele disparexhe...
Click to read more »pré, c' est ene sôre di tcherdon ki vént dins les prés. Sincieus no d' l' indje : Cirsium palustre Famile : sitoelacêyes Crexhe foirt hôt, et sins waire...
Click to read more »L' actinomicôze, c' est ene maladeye cåzêye pa des bactereyes di l' indje des Actinomyces. Elle arive assez rålmint ås djins, a cåze di Actinomyces israelii...
Click to read more »bovidîs k' on trouve ezès contrêyes dezertikes do Sara. Sincieus no d' l' indje : Gazella dorcas Elle est ene miete manceye dins si biyonaxhe a cåze d'...
Click to read more »Corvus come les ôtes coirbås et coirnayes di Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Pyrrhocorax pyrrhocorax Famile : Coirbidîs volant tot catournant Pyrrhocorax...
Click to read more »s' sème dins les gangnadjes du tchèsse, po l' djîbî. Sincieus no d' l' indje : Helianthus tuberosus Famile : Sitoelacêyes. Les canadas ås coines a des...
Click to read more »l' amagnî, foiravant dins les sopes et et les såces. Sincieus no d' l' indje : Apium graveolens celeri ås boles ou celeri d' ivier ou celeri-råve celeri...
Click to read more »(årvier del pitite feve, k' on magne les cosses eto). Sincieus no d' l' indje : Vicia faba L' ewalpeure des feves si lome hotche (ou «schåfe» ou «schågne»...
Click to read more »les prumires å bontins (e moes d' måss el Walonreye). Sincieus no d' l' indje : Tussilago farfara Ele fwait ene bele djaene fleur, a bohêyes, mins sins...
Click to read more »Les fetchires c' est ene indje di plantes avou a pô près 20.000 diferinnès especes, rindjeyes dins l' divizion Pteridophyta (dins l' tins Filicophyta)...
Click to read more »dins les doûcès aiwes. Les djonnes si lomèt "lotreas". Sincieus no d' l' indje : Lutra lutra Ele peze di 8 a 12 kilos. Les frumeles muzurèt 1 mete di long...
Click to read more »plante po ses grinnes k' on pout stoide et fé d' l' ôle. Sincieus no d' l' indje : Brassica napus Famile : cabutacêyes On ndè ahivéve dedja e 17inme sieke...
Click to read more »ki permete d' etinde les sons d' ene rîlêye di wachlires prôpe a tchaeke indje di biesses. C' est eto å mitan d' l' oraye k' i gn a les organes di l' asgurdixhance...
Click to read more »poes, avou des platès grinnes divins, k' on pout magnî. Sincieus no d' l' indje : Ceratonia siliqua. Li caroubî, c' est ene plante diyoyike. Gn a des åbes...
Click to read more »mins eto les vatches), et ki s' pout atraper des djins. Sincieus no d' l' indje : Fasciola hepatica Famile : courts plats viers (trematodes) Li vier adule...
Click to read more »vént k' dins les Ales ey ene miete dins les Carpates. Sincieus no d' l' indje : Pinus cembra Les sapéns alpins des Carpates årént stî aminés pås peupes...
Click to read more »est ene såriete k' on ahive ezès cortis come yerbêye. Sincieus no d' l' indje : Satureja hortensis Ele crexhe pa bohêyes (sacwants montants so ene minme...
Click to read more »aclevåve biesse ås tetes des montinnes d' Amerike nonnrece. Sincieus no d' l' indje : Lama glama Famile : camlidîs Mins gn a ene ôte sôre di lamas, li lama...
Click to read more »l' indje : Acanthis flammea (Carduelis flammea) On l' sait a poenne schåyî do rossea verzelin (Acanthis cabaret), loukî pacô come ene dizo-indje. C'...
Click to read more »pouf, c' est l' fenaesse li pus corante dins les fagnes. Sincieus no d' l' indje : Molinia caerulea Dins les fagnes ki n' sont nén waideyes, ele crexhe a...
Click to read more »Walonreye, ca ele rivént e moes d' avri, avou l' bontins. Sincieus no d' l' indje : Delichon urbicum u Chelidon urbica Tote l' Urope, et l' Azeye, disk' å...
Click to read more »c' est eto l' tchamp la k' on-z a semé ci plante la. Sincieus no d' l' indje : Medicago sativa. Famile : legumineuses El Fåmene, on l' fåtchive deus...
Click to read more »gorea-coloûte. C' est l' cene ki s' rescontere e l' Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Natrix helvetica Famile : Coloûtidîs E l' Walonreye, ele vike a Nonne...
Click to read more »rubåbe, c’ est ene plante des cortis avou ene grande foye. Sincieus no d' l' indje : Rheum rhabarbarum. Li rubåbe ridjete e moes d' måss. Ele dimeure vete...
Click to read more »waidaedjes di montinnes (did la si no e francès fno des Ales). Sincieus no d' l' indje : Meum athamanticum Famile : Ombrelires Ele florixh d' ene bele blanke fleur...
Click to read more »cpagneye ou, dins les labos, po fé des sincieusès sayes. Sincieus no d' l' indje : Cavia porcellus I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son...
Click to read more »sovint planté po fé boirdeure des dominnes, u des aites. Sincieus no d' l' indje : Cupressus spp. pus gros pelé ciprès del Walonreye a Arvin råyîs d' ene...
Click to read more »ene sôre di coirnaye avou des grijhès u blankès penes. Sincieus no d' l' indje : Corvus cornix Famile : Coirbidîs Ses plomes sont grijhes u cråndimint...
Click to read more »live do Cap est rwaitî, dispu 1965, come li minme indje ki li live d' Urope. Sincieus no d' l' indje : Lepus europaeus Famile : Robtidîs Il a on blanc...
Click to read more »si on ndè prind trop (è prinde pôk, ca c' est foirt). Sincieus no d' l' indje : Artemisia absinthium C' est ene plante ki, tote crexhowe, si prezinte...
Click to read more »est l' seu cascagnî k' i gn a e l' Urope et e l' Azeye. Sincieus no d' l' indje : Castanea sativa. Ele sont sovint a troes dins leu picante eschafiote,...
Click to read more »tchôdron, ki vént so totes les waides, et les hourleas. Sincieus no d' l' indje : Ranunculus arvensis, u Ranunculus acris Famile : Ranonkes. Elle a on poyou...
Click to read more »on hosse-cou ki vike tot do long des corantès aiwes. Sincieus no d' l' indje : Motacilla cinerea C' est èn oujhea do payis, ki poite å ni li long des...
Click to read more »Mer, mins ki n' vént nén dins so les hôtès montinnes. Sincieus no d' l' indje : Pinus pinaster I fwait 30 metes di hôt, mins i n' crexhe nén todi foirt...
Click to read more »spinåds, c' est ene verdeure k' on magne les djonnès foyes. Sincieus no d' l' indje : Spinacia oleracea El Walonreye, on les seméve inte les deus Notru-Dame...
Click to read more »poyes, wiyåle, bujhe, c' est l' pus corant des moxhets. Sincieus no d' l' indje : Buteo buteo C' est on dmorant dins cåzu tote l' Urope. Apus k' dins les...
Click to read more »viké e l' Urope la do trevén paleyolotike dizeutrin. Sincieus no d' l' indje : Homo neanderthalensis Il a stî discovrou el vå do Neyander (e l' Almagne...
Click to read more »djaene fleur. C' est ene magnåve plante, estant djonne. Sincieus no d' l' indje : Scolymus hispanicus Famile : Sitoelacêyes. Crexhe ezès payis del Mîtrinne...
Click to read more »tchamp, po fé ene abwesson k' on maxhive voltî å cafè. Sincieus no d' l' indje : Cichorium intybus subsp. intybus var. sativum Asteure, on ndè saetche...
Click to read more »måvès fleurs, sins plomion. C' est ene yebe ås maladeyes. Sincieus no d' l' indje : Silybum marianum (Cardinus marianus) Famile : Sitoelacêyes Grand tcherdon...
Click to read more »mildiou del vegne, c' est on mildiou k' acsût les vegnes. Sincieus no d' l' indje : (rascråwant tchampion) Plasmopara viticola. Il a stî responsåve — avou...
Click to read more »pexhon-maigue ), c' est on magnåve pexhon di l' Atlantike . Sincieus no d' l' indje : Argyrosomus regius I pout mzurer disca on mete cwarante, et co hay. Mins...
Click to read more »deus feyes l' an : blanc di l' ivier, brune di l' esté. Sincieus no d' l' indje : Mustela erminea å bron poyaedje, epayeye dresseye potchant sol såvlon...
Click to read more »c' est on fåcon k' est aclevé po tchessî (fåkinreye). Sincieus no d' l' indje : Falco peregrinus mins gn a sacwants dizo-indjes. Famile : Fåcnidîs Si...
Click to read more »plantes ki vnèt dins les wastenes et les setchs payis. Sincieus no d' l' indje : Atriplex Gn a des plantes miersåjhinrece, des ôtes pardurantes, des cåzu-bouxhons...
Click to read more »ki florit d' ene bele djaene fleur ås cénk florifoyes. Sincieus no d' l' indje : Hypericum perforatum Les foyes, riloukeyes al loumire, shonnèt trawêyes...
Click to read more »dins toplin des payis, ki vike voltî dilé les måjhons. Sincieus no d' l' indje : Passer domesticus. Famile : soverdidîs Li moxhon d' toet est a pô près...
Click to read more »rimetowe å coir d' ene djin, avou deus djambes, et l' bodje. Sincieus no d' l' indje : Mandragora spp Famile : crompiracêyes A cåze del cogne di ses raecinêyes...
Click to read more »(bascolete) k' a dné s' no a l' famile des bascolidîs. Sincieus no d' l' indje : Mustela nivalis Famile : Bascolidîs C' est l' pus ptit des bascolidîs...
Click to read more »trouve sovint so les voyes, et s' fé spotchîs pa les otos. Sincieus no d' l' indje : «Erinaceus europaeus» Famile : ursonidîs Mins gn a eto des ôtes sôres...
Click to read more »foyes come ene ourteye, mins avou des blankès fleurs. Sincieus no d' l' indje : Lamium album Famile : Ourtiyacêyes Les blankès ourteyes ni picnut nén...
Click to read more »c' est ene pitite fleur des tchamps, foirt corante. Sincieus no d' l' indje : Bellis perennis Famile : Compôzêyes Li ptite mågrite nén del minme famile...
Click to read more »l' diåle. Mins ça n' pout pont fé atraper d' maladeye. Sincieus no d' l' indje : Lipoptena cervi Famile : berbijhotidîs (Hippoboscidae) Inseke troes cwate...
Click to read more »di l' epiceya, c' est on scolite k' atake l' epiceya. Sincieus no d' l' indje : Ips typographus C' est on ptit inseke schaerbotrece, 5 milimetes long...
Click to read more »poret, c' est ene verdeure foirt corante dins les cortis. Sincieus no d' l' indje : Allium porrum Famile : Feudlissêyes Totes les foyes crexhnut å raeze di...
Click to read more »famile des fiyaires ki s' mete dins l' cour des tchéns. Sincieus no d' l' indje : Dirofilaria immitis I sont rascråwés pal hagneure d' on picron. Li vier...
Click to read more »tchante on tchant a troes notes, åjheymint ricnoxhåve. Sincieus no d' l' indje : Streptopelia turtur Mins gn a des ôtes sôres di toûtrales. avou l' colé...
Click to read more »ponte di lance, ki pout esse magneye, eyet s' fleur avou. Sincieus no d' l' indje : Allium ursinum Famile : feudlissêyes L' a des tchamps crexhe 10 a 30 cm...
Click to read more »ses souwêyès tiesses siervèt come boute-foû naturels. Sincieus no d' l' indje : Visnaga daucoides (davance, Ammi visnaga) Famile : Ombrelires foyes fleur...
Click to read more »est ene plante k' esteut eployeye po plouzer l' linne. Sincieus no d' l' indje : Dipsacus sativus C' est l' près-parint do tcherdon d' bwès. foyes djonne...
Click to read more »ene plante ki si raecinêye est siervowe come verdeure. Sincieus no d' l' indje : Brassica rapa Li raecinêye, c' est ene grosse blanke trouke. On l' mete...
Click to read more »c' est on påwion d' djoû foirt corant e l' Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Aglais urticae Il a des belès coleurs, saetchant sol rodje, u purade so...
Click to read more »fleurs rodje-måve, å moes d' awousse setimbe el Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Epilobium angustifolium (Epilobium spicatum Chamerion angustifolium) Droldimint...
Click to read more »plante, foirt corante ki gripe dins les håyes et les åbes. Sincieus no d' l' indje : Clematis vitalba Elle est disk' a 20 metes longue. Elle a des ptitès blankinassès...
Click to read more »aiyes. Cåze di ces coleurs on l' ricnoxhe åjheymint. Sincieus no d' l' indje : Pica pica Les agaesses magnèt copurade des ptitès biesses et des insekes...
Click to read more »fotchrê, inglès, ordiyon), c' est ene mo grosse wesse. Sincieus no d' l' indje : Vespa crabro Il est 20 a 32 mm long, mo pus gros k' ene wesse d' Urope...
Click to read more »Les singlés si rmetèt dins ene "bôre" u "tchôdron". Sincieus no d' l' indje : Sus scrofa Il est 110-185 cm long; li cawe muzeure di 15 a 47 cm. Il est...
Click to read more »vont magnî, et ene cawe, foirt voltî dinêye ås robetes. Sincieus no d' l' indje : Daucus carota Famile : Ombrelires Li mot "raecene" (rècène, racène, ricène...
Click to read more »pexhon des corantès aiwes, foirt préjhî come fricassêye. Sincieus no d' l' indje : Salmo trutta Mins gn a des dzo-indjes di cisse trûte la, avou ça k' i...
Click to read more »c' est ene poligonacêye k' on ahive po ses grinnes. Sincieus no d' l' indje : Fagopyrum esculentum (dinltins, ele si loméve Polygonum fagopyrum). Gn...
Click to read more »grijhe hosse-cawe, c' est l' pus corant des hosse-cou. Sincieus no d' l' indje : Motacilla alba Gn a beacôp des dzo-indjes (M.a. alba, M.a. yarellii d'...
Click to read more »foirt diferinnes, et sayî d' asgurdi les caracteres des croejhîs. Mins l' indje dimeure todi l' l' minme, dj' ô bén k' on pout edjermoner tolminme kéne...
Click to read more »fleur des tchamps veyowe come on crouwå pa les djårdinîs. Sincieus no d' l' indje : Glechoma hederacea Elle court al tere a môde di rampe, tot fjhant padecô...
Click to read more »rotche, c' est ene gurnåte k' on pexhe voltî po magnî. Sincieus no d' l' indje : Palaemon serratus crikion d' mer vicant crikions d' mer pexhîs Vicant...
Click to read more »cwåturnaire, end aveut totavå l' Urope et l' Amerike bijhrece. Sincieus no d' l' indje : Lepus timidus Biesse di 63 a 68 cm long; 2 a 3 kilos. Avou s' pwel d'...
Click to read more »poyaedje tot mayté, ki provént des Payis del Mîtrinne Mer. Sincieus no d' l' indje : Dama dama On ndè trouve dins les parks et les djårdéns zolodjikes, minme...
Click to read more »l' Oceyan Atlantike (Burtaegne, Akitinne e l' France). Sincieus no d' l' indje : Ulex europaeus Famile : Legumineuses Li djniesse ås spenes ni doet nén...
Click to read more »foirt corant dins les cortis et les tchamps d’ crompires. Sincieus no d' l' indje : Stellaria media C’ est ene pitite rampe foirt voltrûle ki florixh blanc...
Click to read more »aloye, c' est on ptit moxhon k' a ene houpe so s' tiesse. Sincieus no d' l' indje : Galerida cristata I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs...
Click to read more »plante sitoclêye voltî, et divni come on ptit bouxhon. Sincieus no d' l' indje : Helianthemum italicum Les foyes sont totes greyes, et longowes, metowe...
Click to read more »ôtes grinnes, po fåtchî come fôraedje po les biesses. Sincieus no d' l' indje : Vicia sativa Famile : påwionacêyes Mins gn a des ôtes sôres di vece. semêye...
Click to read more »Walonreye, î poirter å ni, et-z eraler e moes d' setimbe. Sincieus no d' l' indje : Riparia riparia Pus ptite ki l' oronde di ståve et l' oronde di fniesse...
Click to read more »c' est èn åbe ki vént dins les payis del Mîtrinne Mer. Sincieus no d' l' indje : Punica granatum. Mins gn a des ôtes gurnadîs. Il est a pô près troes a...
Click to read more »bouxhon di l' indje des atriplés, k' on rplante voltî come håye u come asclawant d' terén dins les payis del Mîtrinne Mer. Sincieus no d' l' indje : Atriplex...
Click to read more »varowa, c' est on formagnant difoûtrin des moxhes al låme. Sincieus no d' l' indje : Varroa jacobsoni Li biesse a stî discoviete e 1904 dins l' iye di Djava...
Click to read more »pwin et des ôtès påstedjreyes. Sincieus no d' l' indje : Saccharomyces cerevisiae C' est l' minme indje ki l' leveure di bire. Les yesses di boledjî sont...
Click to read more »tchampinnes estént prinjhes po amagnî dins les tindreyes. Sincieus no d' l' indje : Turdus spp. (sacwants sôres) tchîpete u gréve do payis (Turdus philomenos)...
Click to read more »tcholeur d' esté. Ele dimane vicante d' ene anêye so l' ôte. Sincieus no d' l' indje : Hypericum tomentosum Les ptitès foyes sont opôzêyes. Li plante sitoclêye...
Click to read more »avou des gros florins ki pout esse semêye come four. Sincieus no d' l' indje : Dactylis glomerata C' est ene vicaesse fenaesse, ki pout crexhe 1 mete...
Click to read more »moxhet foirt corant e l’ Urope, et k’ a ene grijhe coleur. Sincieus no d' l' indje : Accipiter nisus C’ est l’ pus ptit des moxhets d’ Urope, 28 a 38 cm hôt...
Click to read more »est ene pitite sôre di cwarpece, corante el Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Lacerta vivipara ou Zootoca vivipara Årvier des ôtès sôres di cwarpece...
Click to read more »aiwes. End a co assez bén dins Mouze et ses aflouwints. Sincieus no d' l' indje : Chondrostoma nasus Mins gn a des ôtès sôres di hôtitches. On ptit hôtitche...
Click to read more »est on magnåve pexhon assez corant dins l' Atlantike. Sincieus no d' l' indje : Sarda sarda I mzeure åtoû d' 50 cintimetes (les pus longs fijhèt 90 contimetes)...
Click to read more »li spene vinete), c' est on bouxhon avou des spenes. Sincieus no d' l' indje : Berberis vulgaris Famile : berberidacêyes. Li bwès est rodje, mins si...
Click to read more »vete, ki vike dins les bouxhons, copurade les côrîs. Sincieus no d' l' indje : Hyla arborea I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son...
Click to read more »boton" u "gurzale do diåle". Ele vént purade so castinne. Sincieus no d' l' indje : Atropa belladonna Famile : crompiracêyes. C' est ene ridjetante plante...
Click to read more »Walonreye. Elle ont cåzu disparexhou al fén des anêyes 1950. Sincieus no d' l' indje : Melolontha melolontha Les balowes si rmetént voltî so les tchinnes, les...
Click to read more »eto dins les tchôdès aiwes des cintråles nawearinnes. Sincieus no d' l' indje : Clarias gariepinus Tiesse avou ût moustatches, cwate di tchaeke costé...
Click to read more »pwels do bas vinte et dins l' roye do drî des djins. Sincieus no d' l' indje : Phtirius pubis u Phtirius inguinalis Li bodjaedje des peyons et foirt...
Click to read more »mer, come ene anweye, k' on pexhe sovint on mete long. Sincieus no d' l' indje : Conger conger I fwait padecô disca 9 metes di long. Il a des parfondès...
Click to read more »dins les bwès naturels (avou des åbes crevés assez). Sincieus no d' l' indje : Barbastella barbastellus Ele vike dins tote l' Urope, mins est loukeye...
Click to read more »est la k' ses molons si diswalpèt et fé crever l' åbe. Sincieus no d' l' indje : Rhynchophorus ferrugineus. Li biesse esteut cnoxhowe e l' Azeye. Dins...
Click to read more »c' est ene araegne ki dmeure voltî dins les cortis. Sincieus no d' l' indje : Araneus diadematus Les pates-grawes sont-st ahesseyes di sacwants havets...
Click to read more »long des aiwes, et haper des pexhons tot ploncant dvins. Sincieus no d' l' indje : Alcedo atthis Mins gn a des ôtes sôres di mårténs-pexheus (Alcedinidae)...
Click to read more »les grandès petales rishonnèt a ene cizete (usteye). Sincieus no d' l' indje : Colchicum automnale Famile : feudlissêyes 2 plantes avou fleurs et agnons...
Click to read more »di fagne, gurzale di fagne, gurzea d’ fagne u olivete. Sincieus no d' l' indje : asteure : Vaccinium oxycoccos davance : Oxycoccus quadripetalus, Oxycoccus...
Click to read more »al nute, a l' esté, et ki dmeure dins les vîs meurs. Sincieus no d' l' indje : Alytes obstetricans Les djins d' Måjhret sont spotés "les Cloucteas" (la-minme :...
Click to read more »mins k' i gn aveut eto, divins l' tins e l' Andalouzeye. Sincieus no d' l' indje : Macaca sylvanus C' est on ptit rabodjou séndje, sins cawe. Li trô do nez...
Click to read more »cous-d'-tchåsse a môde almande sol trevén ki ç' no la a stî metou. Sincieus no d' l' indje : Aconitum vulparia, pus spepieuzmint Aconitum lycoctonum subsp. vulparia...
Click to read more »ploumaedje carimadjoylé, k' apicèt des wesses tot volant. Sincieus no d' l' indje : Merops spp Leus penas sont foirt pondants, a môde di triyingue. Leu cawe...
Click to read more »moes d' avri, et l' dire tot criyant «coucou! coucou!» Sincieus no d' l' indje : Cuculus canorus Mins gn a des ôtes sôres do coucou. I mzeure 30 cintimetes...
Click to read more »må, c' est ene pitite djaene fleur ki vént å bontins. Sincieus no d' l' indje : Ficaria verna u Ficaria ranunculoides u Ranunculus ficaria El Walonreye...
Click to read more »metes hôt, mins so on seu stok, nén a môde di bouxhon. Sincieus no d' l' indje : Nicotiana glauca Famile : Crompiracêyes Ele dene des belès djaenes fleurs...
Click to read more »corant di l' Oceyan Atlantike, del sôre des bråmes di mer. Sincieus no d' l' indje : Diplodus cervinus Famile : sparidîs Grossès spessès lepes; lådjes royes...
Click to read more »Mîtrinne Mer et å Moyén-Levant, et ki dene des dates. Sincieus no d' l' indje : Phoenix dactylifera L. Li pålmî ås dates ni doet nén esse maxhî avou l'...
Click to read more »avou, et po ses grinnes, k' on sognive les moxhons avou. Sincieus no d' l' indje : Cannabis sativa L’ ahivaedje del tchene el Walonreye est rmimbré dins...
Click to read more »vni foû e-n ene moudrixheure, et k' i gn åye on bleu. Sincieus no d' l' indje : Arnica montana Famile : Stoelacêyes Djaenès fleurs; fruts avou ene blanke...
Click to read more »verdjale). Il est fourt epweznant, ses raecinêyes, todi. Sincieus no d' l' indje : Carlina gummifera (Atractylis gummifera) Tcherdon ki n' crexhe nén hôt...
Click to read more »kimene, c' est l' tchårnale li pus corante e l' Urope. Sincieus no d' l' indje : Carpinus betulus. On bwès d’ tchårnales si lome on tchårnoe. Li mot a...
Click to read more »est l' près-parint do tcherdon ås folons (a-z aveuri). Sincieus no d' l' indje : Dipsacus fullonum (davance Dipsacus sylvestris) Famile : Dipsacacae plante...
Click to read more »est on fougnant k' on trouve dins cåzu tote l' Urope. Sincieus no d' l' indje : Talpa europaea Les fougnants estént tchessîs po leu pea. Gn aveut des...
Click to read more »sôres avou des måves, des vetès u des noerès fleurs. Sincieus no d' l' indje : Helleborus viridis Famile : ranonkes djaene fleur djonne plante floreye...
Click to read more »solea. I vént naturelmint des payis del Mîtrinne Mer. Sincieus no d' l' indje : Rosmarinus officinalis Bouxhon ås foyes a môde d' aweyes, vete foncé,...
Click to read more »mins k' a ene cogne foirt diferinne, come ene årbalesse. Sincieus no d' l' indje : Apus apus. Mins gn a des ôtes sôres Famile : : airtchidîs (apodifômes)...
Click to read more »ezès bassès montinnes do Marok (Grand et Ptit Atlasse). Sincieus no d' l' indje : Euphorbia resinifera techelheyt: ⵜⵉⴽⵉⵡⵜ (tikiwt); ⴰⵣⴳⵓⵎ (azgoum) arabe...
Click to read more »est ene pitite bleuwe fleur, 20 a 40 cintimetes hôte. Sincieus no d' l' indje : Veronica chamaedrys Ele vén dins les bwès, les trîxhes, les setchès waides...
Click to read more »blankès fleurs come li clawson, ki dnèt des noers poes. Sincieus no d' l' indje : Prunus padus I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son...
Click to read more »ordinaire, c' est l' pus corant des royteas del Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Regulus regulus (davance Regulus cristatus). Li no d' «roytea» (eto l'...
Click to read more »li bruçlôze ås djins, ey eto li må d' warot ås tchvås. Sincieus no d' l' indje : Brucella abortus Famile : Bruçlacêyes C' est ene bactereye Gram-, ki s'...
Click to read more »a nén stî åjhey a rindjî a cåze di ses rôzès spôres. Sincieus no d' l' indje : Rhodocybe gemina Li tchampion des forires a on spès tchapea (8-12 cm)...
Click to read more »l' måjhon, u ezès djårdéns dins les pus tchôds payis. Sincieus no d' l' indje : Echinopsis oxygona dins on pot, e-n on manaedje, ene sôre sins picas divins...
Click to read more »plomes di coleur d' ôr, on li spote cobén li rwè des bwès. Sincieus no d' l' indje : Oriolus oriolus Famile : spriwidîs L' ôrimiele fwait on ni pindou après...
Click to read more »l' pus gros des pexhons del Walonreye. End a e Smwès. Sincieus no d' l' indje : Esox lucius Mins gn a des ôtès sôres di brotchet. di Smwès, etir do Marok...
Click to read more »fwait 8 a 10 kilos (dabôrd ki l' brotchet è fwait 15-20). Sincieus no d' l' indje : Barbus barbus Li bårbea est on foirt pexhon, ki pout naivyî, minmes dins...
Click to read more »Amerike bijhrece. Il a divnou ene evayixhante indje e l' Walonreye dispu les anêyes 2010. Sincieus no d' l' indje : Procyon lotor Gripant après èn åbe å Canada...
Click to read more »noer oujhea di tote l' Urope et d' l' Afrike bijhrece. Sincieus no d' l' indje : Corvus corax Famile : Coirbidîs L' oujhea est long di 54 a 67 cm eyet...
Click to read more »oujhea d' nute magneu d' tchå, tot blanc d' ploumaedje. Sincieus no d' l' indje : Tyto alba Elle a ene blanke face et des grandès blankès aiyes, dipus d’...
Click to read more »riwaiteye come on crouwå des cortis, mins k' est magnåve. Sincieus no d' l' indje : Aegopodium podagraria Elle a ene foye compôzêye ås set foyetes. On l'...
Click to read more »bea oujhea ås troes coleurs, avou ene lådje houpete. Sincieus no d' l' indje : Upupa epops Grand cron betch. houpete riployeye houpete å lådje Ele creye...
Click to read more »aclimatêye ôte pårt, metans dins les payis del Mîtrinne Mer. Sincieus no d' l' indje : Dysphania ambrosioides (davance : Chenopodium ambrosioides) Rishonne nén...
Click to read more »pexhon, c' est on pexhon d' mer d' ene bleuwe coleur. Sincieus no d' l' indje : Pomatomus saltatrix Dins les tchôdès aiwes di l' Oceyan atlantike et des...
Click to read more »Walonreye. Mins gn a des ôtes sôres po des ôtès biesses. Sincieus no d' l' indje : Hypoderma spp. Famile : Ustridîs. Dedja dins l' Odissêye, Omer aveut discrît...
Click to read more »del Mîtrinne Mer, avou toplin des belès djaenès fleurs. Sincieus no d' l' indje : Vachellia karroo (Acacia karroo, Acacia eburnea) I crexhe dipus d' troes...
Click to read more »pus hôtès montinnes, metans li Grand Atlasse marokin. Sincieus no d' l' indje : Ammotragus lervia Li biesse fwait on bon mete et dmey di long (150 a 170...
Click to read more »moxhon foirt corant dins les bouxhnisses et les paxhis. Sincieus no d' l' indje : Emberiza citrinella Li måye di djåzrene a ene djaene tiesse, avou des...
Click to read more »pu ariver come anwijhale dins les egoloe des mouzes. Sincieus no d' l' indje : : Anguilla anguilla. Arivêye dilé les coisses, ele rimontèt les rivires...
Click to read more »tchamps et des djårdéns ki sieve eto d' yebe ås maladeyes. Sincieus no d' l' indje : Borago officinalis Les foyes sont cråsses avou on niervuraedje foirt seré...
Click to read more »payis del Mîtrinne Mer et ds ôtes payis timperés tchôds. Sincieus no d' l' indje : Vicia culinaris (eto: Lens esculenta, Ervum lens u Vicia lens) Famile :...
Click to read more »todi moens dispu l’ deujhinme mitan do 20inme sieke. Sincieus no d' l' indje : Astacus astacus Disk’ el prumire mitan do 20inme sieke, gn aveut des grevesse...
Click to read more »plante k' on ahive po ses foyes, po fé do toubak a foumer. Sincieus no d' l' indje : Nicotiana tabacum. El Walonreye, gn a yeu on måye coûtivaedje di toubak...
Click to read more »skelvisse, c' est on magnåve pexhon d' mer, foirt sawoureus. Sincieus no d' l' indje : Merlangius merlangus (gn a nol ôte sôre di skevisses). naiviant å pexhnî...
Click to read more »dit k' ele si netièt u k' ele purnut. Li netieure est diferinne d' ene indje di biesse a l' ôte. Les roemiants ont ene pureure foirt tene, ki s' disfirlotche...
Click to read more »c' est on påwion d' djoû foirt corant e l' Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Vanessa atalanta Il a des belès coleurs, saetchant sol noer, mins avou...
Click to read more »Urope coûtchantrece, mins nén pus hôt k' el Holande. Sincieus no d' l' indje : Robinia pseudacacia Famile : påwionacêyes bodje ki fwait 5 metes 14 a...
Click to read more »poes d' Tossint, les puns d' Tossint, les ronds oûs. Sincieus no d' l' indje : Symphoricarpos albus coxhea et botons fleurs fleurs et petas pareymint...
Click to read more »aiwes (dins les payis d' tiene) et ki plonke e l' aiwe. Sincieus no d' l' indje : Cinclus cinclus Il a l' djave tote blanke, ey ene coûte cawe. Il est 15...
Click to read more »fåbite k' acove e l' Walonreye, et ki tchante foirt bén. Sincieus no d' l' indje : Sylvia atricapilla Si noere calote li fwait ricnoxhe åjheymint, mins gn...
Click to read more »houprale di fagne, c' est èn oujhea d' nute magneu d' tchå. Sincieus no d' l' indje : Asio flammeus Famile : Houpralidîs (Strigidae). C' est ene houprale di...
Click to read more »evolèt å vint a môde des cis del salåde des tchamps. Sincieus no d' l' indje : Typha domingensis On l' trouve dins sacwants ouwedes do Marok, inte di...
Click to read more »trouve bråmint dins les maiguès waides et les hourleas. Sincieus no d' l' indje : Plantago lanceolata plante etire foyes distaetcheye tiesse sifwaitmint...
Click to read more »dins les amagnîs, li tomate est loukeye come verdeure. Sincieus no d' l' indje : Solanum lycopersicum Famile : Crompiracêyes Les tomates dimandèt del tcholeur...
Click to read more »tins, ki rshonne a ene grande magrite, mins e pus ptit. Sincieus no d' l' indje : Matricaria chamomilla u Matricaria recutita Famile : stoelacêyes. fleur...
Click to read more »montant. Les ôtes sont tertotes des dobès tchitchoûles. Sincieus no d' l' indje : Eriophorum vaginatum Ele crexhe a bohêyes, 30 a 50 cm hôt. Gn a pont d’...
Click to read more »e l' Walonreye. Ses grinnes sont lomêyes des matons. Sincieus no d' l' indje : Cardamine pratensis Dinltins, on nd aveut dins tos les cortis. On les...
Click to read more »yebe di meur, c' est ene plante ki vént so les meurs. Sincieus no d' l' indje : Parietaria officinalis Famile : ourtiyacêyes Mins gn a ossi des ôtes sôres...
Click to read more »foirt corant dins l' Atlantike eyet l' Mîtrinne Mer. Sincieus no d' l' indje : Merluccius merluccius (mins gn a des ôtes sôres di mierlous) C' est on...
Click to read more »esse rascråwés. Les cåzes dinêyes li pus sovint sont des bactereyes di l' indje des pasteureles, aprume Pasteurella multocida eyet Mannheimia haemolytica...
Click to read more »payis castinnixheus di tote l' Urope, et co pus lon. Sincieus no d' l' indje : Viscum album Mins gn a des ôtes sôres di håmustea Les raecinêyes s' agritchtèt...
Click to read more »ene cingue, sovint on gros mete long. Il est pexhåve. Sincieus no d' l' indje : Trichiurus lepturus. Vicants, i sont d' on rlujhant bleu, mins après pexhaedje...
Click to read more »pitite djiniesse, ki vént so les tchamps et les trîs. Sincieus no d' l' indje : Ononis repens Famile : påwionacêyes Li buk (pacô avou des spenes) dimane...
Click to read more »et si stårer sol sitindêye d' on meur, inte les pires. Sincieus no d' l' indje : Parietaria judaica Ele vént come ene rampe shuvant les craeye des meurs...
Click to read more »bråmint les bedots, mins eto les veas et les gadots. Sincieus no d' l' indje : Moinezia expansa Mins gn a des ôtes sôres di vier-ribans di ç' djinre...
Click to read more »foirt sipårdowe e l' Walonreye, aprume po fé des håyes. Sincieus no d' l' indje : Crateagus monogyna Les foyes, ki toumèt l' ivier, sont foirt discôpêyes...
Click to read more »dinrêyes d' awousse, divant l' uzaedje des diyerbants. Sincieus no d' l' indje : Pisum sativum var. arvense C' est ene rampe. Li frut rshonne a on ptit...
Click to read more »moxhon, 14-15 cm long, ki ravize nén må les soverdeas. Sincieus no d' l' indje : Prunella modularis. Famile : Purnelidîs Ôre : Soverdiyîs noerès royes...
Click to read more »voltî so les meurs. On l' plante voltî dins les djårdéns. Sincieus no d' l' indje : Centranthus ruber (davance Valeriana ruber). Elle a des belès fleurs rodje...
Click to read more »magrite k’ on-z ahive po gårni dins les djårdéns ås fleurs. Sincieus no d' l' indje : Leucanthemum maximum Famile : Sitoelacêyes C' est l' copeye del rinne-magrite...
Click to read more »tiesse, sol dos et sol cawe et des blankes sol vinte. Sincieus no d' l' indje : Ficedula hypoleuca Come oujhea do payis, i dmeure purade e l' Urope bijhrece...
Click to read more »des grijhès plomes sol dos et des blankès sol vinte. Sincieus no d' l' indje : Muscicapa striata Si vinte est blantchåte, mins si dos et s' tiesse sont...
Click to read more »prodût des olives, k' on ndè saetche l' ôle d' olive. Sincieus no d' l' indje : Olea europaea C' est on ptit åbe, mins avou on buk ki stokele des côps...
Click to read more »rivadjes del Mîtrinne Mer et d' l' Oceyan Atlantike. Sincieus no d' l' indje : Mytilus galloprovincialis Elle est ene miete pus ptite ki l' mosse ordinaire...
Click to read more »des ptitès grinnes k' on sogne les moxhons d' gayole avou. Li pus corante indje, c' est Panicum miliaceum (vraiy milet), mins gn a eto des ôtes milets,...
Click to read more »Li fåcon amazir, c' est on ptit fåcon, aclevåve. Sincieus no d' l' indje : Falco peregrinus pelegrinoides Famile : Fåcnidîs Il est pus ptit ki l' fåcon...
Click to read more »u rabate, c' est on bouxhon ki dene des måvès fleurs. Sincieus no d' l' indje : Vitex agnus-castus I crexhe disk' a on mete céncwante, deus metes hôt...
Click to read more »eschafiote, k' on magne voltî avou des fritches e l' Beldjike. Sincieus no d' l' indje : Mytilus edulis Mins gn a des ôtès sôres di mosses. On magne les mosses...
Click to read more »bleu murguet), c' est ene bele bleuwe fleur des bwès. Sincieus no d' l' indje : Hyacinthoides non-scripta Ele si rseme foirt åjheymint. Des cortis la...
Click to read more »Walonreye et dins bråmint des payis timperés froeds. Sincieus no d' l' indje : Perdix perdix On l' ritrouve dins tote l' Urope, apus ki l' contrêye del...
Click to read more »formagnant ki vént piker les poyes del nute, et les dsonner. Sincieus no d' l' indje : Dermanyssus gallinae Årvier des vraiys pû, li rodje pû des poyes pout...
Click to read more »Tibîmeyiye (Wegniye, Patigniye) u Tibimeyêye (Somzêye, Måzêye, Vådcêye). cawete -indje : (tîxhon -ingen) : måjhon des valets da "Tibî Meyî" = Tibîmeyindje (Tîtindje...
Click to read more »des tchamps såvlonixheus des payis del Mîtrinne Mer. Sincieus no d' l' indje : Reseda alba Ele si rescontere so les trîxhes et les djouxhires nén trop...
Click to read more »di grands pexhons des doûcès aiwes. I sont magnåves. Sincieus no d' l' indje : Acipenseridae strudjon d' Urope C' est pexhons ki fwaiynut ordinairmint...
Click to read more »nute magneu d' tchå ki dmeure voltî dins les rwenes. Sincieus no d' l' indje : Otus scops Famile : Houpralidîs I mzeure 19 cintimetes. Il a des orayes...
Click to read more »u grosse houprale, c’ est l’ pus grosse di Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Bubo bubo I fwait 66 a 71 cm di hôt. Il a des grandès lådjès orayes. Il...
Click to read more »des picas (u stitchas), et dmorer vetes di l' ivier. Sincieus no d' l' indje : Ilex aquifolium Ses ptitès rodjès petches (les poes d' hous u bole di...
Click to read more »di waermaye k' on trouve å pus sovint e l' Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Ephemera vulgata Famile : Waermayidîs (Ephemeridae). Li froyén vike eto...
Click to read more »corantès aiwes (la k' gn a waire di corant) et des vivîs. Sincieus no d' l' indje : Alburnus alburnus Pitit pexhon di 12 a 16 cintimetes, di 20 a 50 grames...
Click to read more »gros stocaesse betch et des plomes di mwintès coleurs. Sincieus no d' l' indje : Coccothraustes coccothraustes Famile : soverdidîs End a dins cåzu tote...
Click to read more »djaene fleur, ki provént do Mecsike et des Estats Unis. Sincieus no d' l' indje : Verbesina encelioides Famile : Sitoelacêyes djonne plante fleur deus plantes...
Click to read more »sont co des secoyas, todi el Californeye mins sol boird del mer, di l' indje lomêye "Sequoia sempervirens"; les pus grands fwaiynut 115,50 metes. El...
Click to read more »airipe, c' est on crouwå ki vént voltî so ls ansinîs. Sincieus no d' l' indje : Chenopodium album C' est ene plante anêyrece d' esté, ki sait crexhe 2...
Click to read more »coirbå d’ wastene, c’ est on coirbå ki vike dins l’ Sara. Sincieus no d' l' indje : Corvus ruficollis On nel ricnoxhe nén åjheymint do grand coirbå dins les...
Click to read more »grand catchalot, c' est on grosse biesse ås tetes di mer. Sincieus no d' l' indje : Physeter macrocephalus Famile : catchalotidîs (Physeteroidea, sorfamile)...
Click to read more »vout dire «les cis di…», les fis di… (come li cawete di toponimeye walone -indje, u l' cawete lussimbordjwesse -ange). Li ratayon k' a dné s' no, ci pôreut...
Click to read more »Mîtrinne Mer. C' est l' ratayon di l' olivî coûtivé asteure. Sincieus no d' l' indje : Olea europaea subsp. europaea var. sylvestris C' est èn åbe ki sait monter...
Click to read more »des fagnes, c' est ene plante ki vént so les troufire. Sincieus no d' l' indje : Narthecium ossifragum Ses raecinêyes, c' est des rampes ki corèt sol frexhe...
Click to read more »spårdou e l’ Urope dins l’ deujhinme mitan do 20inme sieke. Sincieus no d' l' indje : Streptopelia decaocto Famile : Colebidîs Ele n' a k' on ptit stroet noer...
Click to read more »dmeure dins les oceyans, mins ki vént froyî ezès mouzes. Sincieus no d' l' indje : Alosa alosa I mzeure disca 60 cintimetes. Mins s' grandeur ordinaire cwand...
Click to read more »cou-d'-tchåsse-d'-Almand, c' est ene plante avou des bleusès fleurs. Sincieus no d' l' indje : Aconitum napellus Il egzistêye deus sinonimes po ci plante ci. On-z a...
Click to read more »pårti e dzo-djinre, seccions, dzo-seccions, séreyes et dzo-séreyes) et l' indje (pårtixhaedjes possibes: dizo-espece, varyisté, dizo-varyisté, fôme, dizo-fôme...
Click to read more »tchå ki voyaedje ossu del djournêye, aprume al vesprêye. Sincieus no d' l' indje : Athene noctua Famile : Houpralidîs Si ploumaedje est clair bron. Ele n'...
Click to read more »divins ene grande pårtêye di l' Urope, pus lon å Levant. Sincieus no d' l' indje : Natrix natrix Famile : Coloûtidîs Dispoy 2017, on mete di l' adire inte...
Click to read more »pénson ordinaire, ki dmeure dins des pus froeds payis. Sincieus no d' l' indje : Fringilla montifrigilla I va-st acover dins les froeds payis di l' Urope...
Click to read more »pexhon des doûcès aiwes, on pô pus lådje k' ene åblete. Sincieus no d' l' indje : Alburnoides bipunctatus C' est on ptit pexhon del minme grandeur ki l'...
Click to read more »(come les såmons. C' est ses oûs k' on lome «caviår». Sincieus no d' l' indje : Acipenser sturio Li sturdjon d' Urope vikéve dinltins dins Mouze. Mins...
Click to read more »houprale di taeye emîtrinne ki s' tént dins les bwès. Sincieus no d' l' indje : Asio otus Famile : Houpralidîs (Strigidae). al tere a djok, dins èn åbe...
Click to read more »blanke fleur des tchamps, foirt corante e l’ Walonreye. Sincieus no d' l' indje : Leucanthemum vulgare (Chrysanthemum leucanthemum) Famile : stoelacêyes...
Click to read more »Classe: Pinopsida Ôre: Pinales (pareys ås moxhons) Famile: Pinaceae (pinacêyes) Djinre: Picea Indje: abies, sitchensis No e sincieus latén Picea spp....
Click to read more »c' est ene fleur des tchamps riwaiteye come on crouwå. Sincieus no d' l' indje : Sinapis arvensis Famile : cabutacêyes Elle ont tertotes des hôtès djaenès...
Click to read more »