Ridjibler viè :
Elisée Legros, Maurice Piron et Louis Remacle. Il est rahoukî sol limero [FE1], aprume po l' boutaedje e Wiccionaire. Elisée Legros et ses aidants ont...
Click to read more »Chîpe, c' est on dislaxhî payis di l' Urope nonnrece. C' est ene iye metowe a Nonne del Grece et å Coûtchant del Tourkeye. FE1 a «Chypre»...
Click to read more »plantrin.ne E165 p. 228, plantraine E125, G0 tôme II p. 233, plantraîne E133, FE1 a «plantain». O4, S0, plantain G0, plantén C106, plontin FE1. O3 FE1...
Click to read more »etimolodjike latén (trajectorum), ey a stî ortografyî a vou «ai» pa Uzeu:Waelsch. dins l' no d' plaece «Vôye do Tré» a Eben-Emåle (FE1 a «Maastricht»)....
Click to read more »(Ranunculus aconitifolius). li djaene cou-d'-tchåsse-d'-Almand On prononcive eto, disk' e 20inme sieke: ranompe, ralonke, rènôpe (FE1 a "renoncule")....
Click to read more »l' seke, p. 446. le̊pion C61 pèpion FE1 a «clitoris» FC99 a «clitoris» bouton FO4, boton FE1 a «clitoris» peû (FE1) «Les leus ont des tiesses di bedots»...
Click to read more »gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou les seracuzes . S0, S117, FE1 a «herse» FE1 a «herse», calké do lomaedje e francès....
Click to read more »francès-walon, FG2 (2022) Franwal Gauthier, FE3 (1879) Franwal da Haust, FE1 (1948) Franwal Lempereur-Morayns, FE168 (1973) Franwal di Måmdiy (Dewier)...
Click to read more »(FE1 a «cardamine»), shite d’ouhê (E165 p. 341). Po tos les nos e walon, alez vey so G100 a «cardamine des prés». FG101 p. 192. hite di canari FE1 a...
Click to read more »wallonne". C' est zels k' avént les abondroets po les motîs Haust (E1 & FE1). Cwand i vnît dins l' dominne publik, i fourît metous so les fis. E 2015-2016...
Click to read more »franwal dizo essegne FG100. S0 E9 E125 (ZAK) E133 (SEM) E150 (JFN) E165 FE1 O85 O99 G0 … Tchaeke plante est ricnoxhowe sincieuzmint avou s' no latén...
Click to read more »les maladeyes come les matchureas. Adon, gn a sovint del nåze ki vént foû. FE1 a "nez" I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou...
Click to read more »imådjes ou fitchîs son a vey avou les pates-di-polin . C89 l° 752, ... . FE1 a "pas-d'-âne" po tos les nos rascodous dins les motîs walons, loukîz a G100...
Click to read more »k' il a l' pougn djus, k' il est lådje... Po co del sinonimeye, loukîz FE1, FC99 u FO4 a "avare". Po tos les spots so les pice-crosse, loukîz SpG1 dins...
Click to read more »ozère-di-sint Antwinne : C89 l° 713 yèbe-di-sint-Twinne: C89 l° 1353 Nén dins : FE1, FC99 (ratindou a "épilobe") Les grinnes ont des houpetes a môde di paracheute...
Click to read more »houlpea (Otus scops) tôme 8 p. 189 p. 191 Ene båke p. 297. E34 FE1 «chouette». O82. FE1 a «hibou». Léon Demarche, Cotcorico l° 2, 2007, p. 15. no askepyî...
Click to read more »Adon, n a des cis ki boerlèt. On s' pout rewoeyî padecô tot(e) sonkenaiwe. FE1 a "cauchemar" I gn a so les cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a...
Click to read more »atåvlé cial e 2023; l' idêye est dedja boutêye dins FC99, dizo cogne «(w)ôteû» a «altitude» ; mins ciste intrêye la n' est ni dvins FE1, ni dins FO4....
Click to read more »Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou les scribancs . scriban FE1 a «pupitre» ces mots la estént puvite siervous po les modeles do vî tins...
Click to read more »imådjes ou fitchîs son a vey avou l' sikelvisse . sikelviss E203, riprins dins FE1 (a "merlan"). si on shût li fråze do motî Forir: «on nos a siervou on sawoureus...
Click to read more »ki pol vénrdi sint. distindowè matenn (E203 a « matenn »), riprins dins FE1 a «ténèbres» (distindowès matènes). S109 «à t'nèbes», riprins pa S117 («ås...
Click to read more »cmons Wikipedia des imådjes ou fitchîs son a vey avou l' gris-mantea . O0 FE1 a «corneille» ALW 8 p. 105 O3 a «gris-mantia». Mins c' est des passåds ki...
Click to read more »imådjes ou fitchîs son a vey avou l' grosse houprale . Ene båke p. 297. FE1 a «hibou». On croeyeut ki c’ esteut on måle di hoûlote. (fr) sol waibe Natagora...
Click to read more »ou fitchîs son a vey avou les wagues . å sinse di «mouvmint d'aiwe», so FE1 a «2. vague» Erî-fwait sinse a pårti des mots «wachoter» minme prononçaedje...
Click to read more »walon noûmot atåvlé cial sol Wikipedia e 2021; li mot n' est nén ratourné dins FE1, FC99 ni FO4. Télesphore Lambinon, Les Cayés walons 2/1970 p. 37-38....
Click to read more »on ptit motlî avou des målåjheys mots, tertos poujhîs divins E158, E1 & FE1. E 1631, a Lidje, c' est Sébastien Laruelle (Bastén Lirouwale) eyet l' conte...
Click to read more »imådjes ou fitchîs son a vey avou l' houprale di fagne . E34 a «houprale»; FE1 a «hibou», riprins dins Ene Båke p. 297 (houperèle du fagne). (fr) Heinzel...
Click to read more »pîton des bedots . pîtin (S117), pètin (O4), piètin (O105) FE1 a «piétin», S0, C20. blanc må (FE1 a «piétin»). (en) Jensen, Rue & Brinton L. (1982) Diseases...
Click to read more »eto on setch calcaedje do francès «circoncizion» (dins FO4, mins nén dins FE1. E203 a «batème». Djineze 21.4. (ratournêye pa Lorint Hendschel. Lete ås...
Click to read more »i ndè ralît e leu payis pa ene ôte voye. Loukîz l' ALW al notule 3 189. FE1 a «Melchior». E1 a «Baltazår». Ratournaedje SLLW 1862, rimetou cial e rfondou...
Click to read more »tchets-coirnous . E34 a «houprale» Léon Demarche, Cotcorico l° 2, 2007, p. 15 FE1 a «hibou» tchat-cornu (O82) (fr) Heinzel, Hermann, Fitter, Richard et Parslow...
Click to read more »