Sint-Jhan dins l'aira linguistica dau peitavin-sentongés emb los noms de las vilas en "parlanjhe".
Toponimia
Sent Joan d'Angelí - communie Sancti Johannis Angeliacensis en 1204; Saint Jouan abans 1312[1]. Foguet renomaia Angély-Boutonne jos la Revolucion francesa[2]. Le nom de la vila seriá derivat dau nom de domeni galloroman Angeliacum, format a partir de l'antroponim crestian Angelus (angel) o germanic Angel (les Angles, nom d'una tribu germanica) e dau sufixe de possession -acum, indicant la preséncia d'un domeni dins le corrent daus primiers seglhes de nòstra era. La forma Angeriacum es liaia a una mutacion segondària /l/ > /r/, comuna en fonetica. Omonimia amb Angely. Segon Guillonet-Merville, "Angeli" es una corrupcion medievau de "Angeri"[3], e le nom ancian pòt estre, segon de sorsas: Angerie o Angeriac; Angery o Engery; Angeriacum, Engeriacum o fanum Sancti Joannis Angeriaci; Ingeriacum o Sanctes Joannes de Angeliaca; Angeriacum; Engeriacum; Sanctum Angelium; Sant-Angeliaca; Angeria[4]. La primiera partia fach referéncia a Joan le Baptista, a que la parròfuia era estada dedicada. Una legenda medievala conta que Pepin Ier d'Aquitània, felen de Charlesmanhe, en guerra contra les Vikings, foguet avertit en somge dau retorn d'un monge partit cercar lo cap de sent Joan Baptista a Alexàndria. Lo rei d'Aquitània aculhiguet lo monge Feliç sus la plaja d'Angoulins e un miracle aguet lhuec: una trentena de guerriers francs mòrts au combat ressusciteron. Lo rei decidiguet de fondar un monasteri en fàcia de son chastiau per i abrigar la senta relíquia.
Comunas de la Charanta Maritima (comunas actualas, comunas que contenon de comunas delegadas, ancianas comunas, ancianas comunas vengudas comunas delegadas)
.svg)
