Paul Jozef Crutzen
Paul Jozef Crutzen (n. en 1933) es un quimista e meteorològ neerlandés que recebèt lo Prèmi Nobel de Quimia en 1995 amb Mario J. Molina e Frank Sherwood Rowland per sos trabalhs sus la quimia de l'atmosfèra, especialament per çò que tòca la formacion e la decomposicion de l'ozòn[1].
En 2000, popularizèt amb lo biologista american Eugene F. Stoermer lo tèrme « Antropocèn »[2], per designar un novèl periòde geologic qu'auriá debutat al sègle XIX amb la revolucion industriala e durant loqual l’influéncia de l’òme sus l'ecosfèra terrèstra seriá venguda predominanta. L'invencion de la maquina de vapor en 1784 seriá lo marcaire de la modificacion per l'òme de son mitan de vida responsable del rescalfament climatic[3]. Lo concèpte d'Antropocèn es totjorn discutit per la comunautat scientifica
En 2006, plada per l'intensificacion de la recerca sus l'injeccion d'aerosols de sulfat dins l'estratosfèra per aumentar son albedo. Considera d'efièch aquel metòde de geoingenhariá coma prometós per arestar rapidament lo rescalfament climatic dins lo cas que vendriá incontrarotlable. Mas desira que sia pas envisatjat que coma darrièr recors, e non pas per paliar las insufisenças de las politicas de reduccion de las emissions de gases d'efièch de sèrra (GES) que considera indispensablas[4].
Laureats del Prèmi Nobel de Quimia |
1901: van 't Hoff
02: E.Fischer
03: Arrhenius
04: Ramsay
05: von Baeyer
06: Moissan
07: Buchner
08: Rutherford
09: Ostwald
10: Wallach
11: Curie
12: Grignard, Sabatièr
13: Werner
14: Richards
15: Willstätter
18: Haber
20: Nernst
21: Soddy
22: Aston
23: Pregl
25: Zsigmondy
26: Svedberg
27: Wieland
28: Windaus
29: Harden, von Euler-Chelpin
30: H.Fischer
31: Bosch, Bergius
32: Langmuir
34: Urey
35: F.Joliot-Curie, I.Joliot-Curie
36: Debye
37: Haworth, Karrer
38: Kuhn
39: Butenandt, L. Ružička
43: de Hevesy
44: Otto Hahn
45: Virtanen
46: Sumner, Northrop, Stanley
47: Robinson
48: A. Tiselius
49: W. Giauque
50: Diels, K. Alder
51: E. W. McMillan, Seaborg
52: Martin, Synge
53: Staudinger
54: Pauling
55: du Vigneaud
56: Hinshelwood, Semionov
57: Todd
58: Sanger
59: Heyrovský
60: Libby
61: Calvin
62: Perutz, Kendrew
63: Ziegler, Natta
64: Hodgkin
65: Woodward
66: Mulliken
67: Eigen, Norrish, Porter
68: Onsager
69: Barton, Hassel
70: Leloir
71: Herzberg
72: Anfinsen, Moore, Stein
73: E.O.Fischer, Wilkinson
74: Flory
75: J. Cornforth, V. Prelog
76: Lipscomb
77: Prigogine
78: Mitchell
79: Brown, Wittig
80: Berg, Gilbert, Sanger
81: Fukui, Hoffmann
82: Klug
83: Taube
84: Merrifield
85: Hauptman, Karle
86: Herschbach, Lee, Polanyi
87: Cram, Lehn, Pedersen
88: Deisenhofer, Huber, Michel
89: Altman, Cech
90: Corey
91: Ernst
92: Marcus
93: Mullis, Michael Smith
94: George Olah
95: Crutzen, Molina, Rowland
96: Curl, Kroto, R. E. Smalley
97: Boyer, Walker, Skou
98: Kohn, Pople
99: Zewail
2000: Heeger, MacDiarmid, Shirakawa
2001: Knowles, Noyori, Sharpless
2002: Fenn, Tanaka, Wüthrich
2003: Agre, MacKinnon
2004: Ciechanover, Hershko, Rose
2005: Grubbs, Schrock, Chauvin
2006: Kornberg
2007: Ertl
2008: Chalfie, Shimomura, Tsien
2009: V. Ramakrishnan, Steitz, Yonath
2010: Heck, Negishi, Suzuki
2011: Shechtman
2012: Lefkowitz, Kobilka
2013: Karplus, Levitt, Warshel
2014: Betzig, Hell, Moerner
2015: Lindahl, Modrich, Sancar
2016: Feringa, Sauvage, Stoddart
2017: Dubochet, Frank, Henderson
2018: Arnold, Smith, Winter
2019: Goodenough, Whittingham, Yoshino
2020: Charpentier, Doudna |
- ↑ Modèl:Ligam web Nobel.
- ↑ (en) Paul J. Crutzen et Eugene F. Stoermer, « The “Anthropocene” », Global Change, Modèl:Langue, Modèl:Numéro, p. 17-18. IGBP, 2000.
- ↑ Thomas Gomart, L'Affolement du Monde, Tallandier 2019 p. 53
- ↑ PDF ..
|
|