NeerlandésNederlands |
Parlat en | Païses Basses, Belgica, Surinam, Aruba, Païses Basses Caribencs, Curaçao, Sint Maarten, Indonesia, França |
---|
Locutors | 22 milions |
---|
Tipologia | SVO, SOV, VSO, Accentuala |
---|
|
|
|
Oficial de | Aruba Belgica Curaçao Union Europèa Païses Basses Sant Eustaqui Sint Maarten Surinam |
---|
Acadèmia | Nederlandse Taalunie |
---|
|
ISO 639-1 | nl |
---|
ISO 639-2 | nld dut |
---|
ISO 639-3 | nld |
---|
Ethnologue | nld |
---|
Glottolog | dutc1256 |
---|
Linguasphere | 52-ACB-a |
---|
ASCL | 1401 |
---|
Linguist List | nld |
---|
IETF | nl |
---|
|
Article primièr de la Declaracion dels Dreches Umans
Artikel 1
Alle mensen worden vrij en gelijk in waardigheid en rechten geboren. Zij zijn begiftigd met verstand en geweten, en behoren zich jegens elkander in een geest van broederschap te gedragen. |
|
Lo neerlandés (autonim: Nederlands [ˈneːdərlɑnts] ⓘ)[1] es una lenga germanica occidentala parlada dins los Païses Basses (aital coma dins las èx-colonias), Flandra (en Belgica), e dins un petit territòri del nòrd de França, nomenat Westhoek.
Lo neerlandés es tradicionalament nomenat «olandés» (Holands) en occitan en rason de la supremacia economica de la província d'Olanda dins de l'aire neerlandofòna (a partir de la mitat del sègle xvi). D'autre part, en Flandra, se sòna abitualament «flamenc» (Vlaams).
Sembla plan a l'anglés mas despartitz similituds gramaticalas amb l'alemand.
Referéncias