Siá sola, la toponymie dels luòcs-diches indica un ric passat #que remonta a la Protohistoire quitament al Neolític Mièg Bourguignon (silex talhats e educats, polissoirs, ceramica de tipe Chasséen. Qualques traces de l'aucupacion gallo-romaine testifiquin de la preséncia d'una villa en bordure de la Via Agrippa (trajècte de la Mediterrani a la mar del Nòrd).
Sembla que lo vilatge primitif i aja #èsser desplaçat del luòc-dich « ès Sant-Étienne » a la siá actuala localizacion, al mièg de la sègle XIV, probablament al continuament del tremoladís de tèrra de Bâle de 1356 (18 d'octòbre)[1].
Jol Ancian Regim un prieuré dels Madamas de Sant-Julien[2] ocupava un vast domeni al centre del bourg actual segon los luòcs-diches : Clos de las Madamas, Fontaine a las Madamas e Quatren Polit-Belèguen (anciana curació) ont se tròba una galariá cobèrta sul porche e de las bastissas als nombroses réemplois de matériaux en grès talhat. Qualques esquelets i an #èsser meses a jorn jos l'ancian forn.
À elle seule, la toponymie des lieux-dits indique un riche passé qui remonte à la Protohistoire voire au Néolithique Moyen Bourguignon (silex taillés et polis, polissoirs, céramique de type Chasséen. Des traces de l'occupation gallo-romaine attestent de la présence d'une villa en bordure de la Via Agrippa (trajet de la Méditerranée à la mer du Nord).
Il semble que le village primitif ait été déplacé du lieu-dit « ès Saint-Étienne » à son actuelle localisation, au milieu du sègle XIV, probablement à la suite du tremblement de terre de Bâle de 1356 (18 octobre)[3].
Sous l'Ancien Régime un prieuré des Dames de Saint-Julien[4] occupait un vaste domaine au centre du bourg actuel selon les lieux-dits : Clos des Dames, Fontaine aux Dames et Quart Beau-Belin (ancienne cure) où l'on trouve une galerie couverte sur le porche et des bâtiments aux nombreux réemplois de matériaux en grès taillé. Des squelettes y ont été mis au jour sous l'ancien four.
↑Ipotèsi avançada pel professor Jean Pelletier-Thibert del Academia de Mâcon dins la siá declaracion d'inscripcion del luòc archéologique a la DRAGON de Dijon, e corroborée per d'unes autres estudis scientifics en lo Chalonnais.
↑Soc a Sant-Julien-sus-Dheune (Saône e Loire), vengudas de contunh Moniales de Rougemont e fin finala de Dijon. (Arxives épistolaires - Dintre Jeanne Fustièr-Poquet e Jean Pelletier-Thibert - depausadas a l'Academia de Mâcon)
↑Hypothèse avancée par le professeur Jean Pelletier-Thibert de l'Académie de Mâcon dans sa déclaration d'inscription du site archéologique à la DRAC de Dijon, et corroborée par d'autres études scientifiques dans le Chalonnais.
↑Souche à Saint-Julien-sur-Dheune (Saône et Loire), devenues ensuite Moniales de Rougemont et enfin de Dijon. (Archives épistolaires - entre Jeanne Charpentier-Poquet et Jean Pelletier-Thibert - déposées à l'Académie de Mâcon)