Borgonha deu son nom al pòble dels burgondis, pòble germanic qu'ocupèt aquestas tèrras après la fin de l'Empèri Roman d'Occident. En l'an 443 s'i creèt lo Reialme de Burgondia, que durèt fins a l'an 534, an que los francs derrotèron Godomar, lo darrièr rei burgondi, a la batalha d'Autun e annexèron son territòri.
A l'Edat Mejana, cal distinguir lo comtat e lo ducat de Borgonha. Lo primièr (actualament Franca Comtat) formava una part de l'Empèri Germanic; lo segond, format pels comtats de Macon, Chalon, Sens, Aussèrra, Tonnerre, Nevers e Autun, aperteniá al Reialme de França.