« L’Academia Occitana se dona per prètzfait de defendre e promòure la lenga occitana coma lenga de cultura, de communicacion e de creacion.
Elabòra los espleits necessaris a sa coneissença, son aprendissatge e sa difusion.
Entend recampar totas las competéncias per menar aquela òbra màger, dins lo respècte de la tradicion istorica e la rega dels grands actors de nòstra respelida.»[1]
Fondator(s)
Joan Penent, Joan Salas-Lostau, Joan-Francés Laffont
Lo 31 de julhet de 2011, Pèire Bèc fogèt nomenat president d'onor de l'Academia Occitana-Consistòri del Gai Saber.[4]
Normalizacion
Las nòrmas de l'Academia Occitana son pus prèpas de la lenga parlada, mas non reconeisson las Revisions Ortograficas del Conselh de la Lenga Occitana, coma la diminucion del prefix -ccion en -cion precedit d'una vocala, o l'abséncia de la «e» de sosten. Çaquelà accèpta de règlas recentas e sabentas coma cinèma e non pas cinemà (lenga parlada) o panorama e non pas panoramà (lenga parlada). En mai, privilègia las fòrmas non patalizadas coma fruit, nuèit, produit, uèit. L'Academia Occitana prepausa un diccionari en linha, qualificat de Diccionari General de la Lenga Occitana.[5]
L’accentuacion dels mots sabents en -ia
En 1966, l’edicion pòst-mortem del Diccionari de Loís Alibèrt escriu lo nom «Occitània» alavetz que dins sa gramatica de 1935 e totas sas publicacions, Alibèrt escriviá Occitania. Ne serà parièr, entre autras modificacions, dins la reedicion en 1976 d’aquesta gramatica. L'Academia Occitana contunha d'escriure Occitania (escrit atal tanben dins lo Diccionari de Jacme Taupiac de 1977), comedia, tragedia, academia, ceremonia.
L'argumentacion de Robèrt Lafònt es que lo Tresaur dau Felibritge escriu Itàli (mas i trobam Oucitanío coma Roumanío), coumèdi, tragèdi, acadèmi, etc. e considèra que las variantas amb accent sus i son degudas a la mediacion del francés.[6] L'Academia Occitana considèra que se tracta pas que del fenomèn d’amudiment de la «a» finala aprèp la «i» que caracteriza l’occitan provençal, lo qual provòca aquí (amb la i venguda atòna) lo reculament de l’accent tonic, non solament dins los mots sabents mas dins d'autres cases: àbi, per abit, ràvi, per rabit (e tanben agòni, per agonia, malancòni, per malanconic)[7].
