Rimanda a:
Ul Pòm da tèra (anca pum de tèra, en Bresà: patàta, en valtelinés: tartúfola) al è na pianta anüala perèna, dolza e tüberusa da la fameja di Solanaceae...
Click to read more »individov balanzona: sgnappa balengo: matt balcon: ogiai balorda: ora balotta: patata balucca baluccador: cess baluccà [baly'kar]: cagà barba: franch barbin:...
Click to read more »Sant Istéen, patròno del paìs che la se tè ol 3 de agóst. La Sagra de la patata che l’a se tè in de la frasiù de Oreno, a metà setèmber, ma dóma in di agn...
Click to read more »Riccardo Finzi, praticamente detective (1979) Giallo napoletano (1979) La patata bollente (1979) Sono fotogenico (1980) Zucchero miele e peperoncino (1980)...
Click to read more »de biciolan arta: porta babsegner: Dio (cf. romancc bapsegner) balegg: patata balester: lunategh bamnoeuss: orazzion (cf. rm. Babnoss) barr: bagaiott...
Click to read more »cara spusa del brombo d’i fiàsch! G.V. Brandolini 2008. Storia e gastronomia del mais e della patata nella Bergamasca. Orizzonte terra, Bèrghem 32 p....
Click to read more »Quella vos chi l'è orfena, o ben la gh'ha minga di conligament che riven de alter vos. Meten dent almen vun che 'l vaga ben e toeu via quella vis chi....
Click to read more »l'Isola de Pasqua, a la Noeva Zelanda e ai Hawaii, e forse vers i Ameriqe. La patata dolça, qe l'è nativa di Ameriqe, l'era staita sparnegada in tuta la Polinesia...
Click to read more »cameriere(I, II),Sao DangQuotidiani,vol.54-55,Guilin,1942. L'introduzione della patata dolce La studio(I, II),Sao DangQuotidiani,vol.60-61,Guilin,1942. Abbigliamento...
Click to read more »quaresma quaresma znîn picul picul/piscinin gajofa sacocia sacocia pataca patata patata adiö/ärvèdes arivederci se vedum cügee cüciar cügiar samitori cimiteri...
Click to read more »Mantova P.A.T. Prodott vegetaj al staa natural putost che modaa Lombardia 120 Patata de Campodolcino P.A.T. Prodott vegetaj al staa natural putost che modaa...
Click to read more »