Rimanda a:
El bosch el pœu vesser un gran bell toch de tera quatad cont piante de scima, o anch de piante piscinine, piante con tant broch; arbusel, brus'cion o busca...
Click to read more »El Giuann Melchior Busch, che tücc ciamaven Don Busch, a l'è un sant piemuntes. A l'era nassüü ai Bèch, Castelnöv, che al di d'incö al se ciama in sò unur...
Click to read more »La Anheuser-Busch InBev l'è un grüp multinasiunal specializzaa in de la prudüziun e cumercializzaziun da rob da bev. L'è ul magiur prudütur da bira al...
Click to read more »prudota in de la citaa de Saint Louis, Missouri da la sucietà Anheuser-Busch Company. L'è una bira poch curpusa, cun la particularità de vess prudota...
Click to read more »paes el cunfina cun la Pruvincia de Biela (cumün de Sustegn e de Vila del Busch). L'andament del nümer de abitant del cumün de Lòsciu l'è mustraa in de...
Click to read more »l'è adess l'è nassüü de l'agregaziun del cumün vegg de Biögg cun quei de Busch e Cim ufizial dal 4 de abril del 2004 e pö cun Isee, ufizial dal 20 de abril...
Click to read more »(Lugano in Talian, Lauis in Tudesch vegg; Lügang o Loowasch in del walser de Busch; Luganum in Latin) l'è la cità püssée granda del canton Tesin, Svízzera...
Click to read more »Binn, Reckingen-Gluringen e Obergoms) e cul Cantun Tisin (cumün de Bedret, Busch/Gurin e Cev). Furmazza la da el nom a vöna di val de l'Ossula e l'è traversada...
Click to read more »Lamber (MI), Santa Cristina. 'L gh'ha tre frazion: Lambrina, Alberon e Busch. Chignö l'è int la zona indè che 'l Lamber 'l va denter int 'l Po e l'è...
Click to read more »Cuurdinàde: 46°18′N 8°35′E Linesc (nom ufizial: Linescio; in del walser de Busch: Lenatsch) a l'è un cumün svizzer del distret de Valmagia. in del Canton...
Click to read more »cun la Pruvincia de Biela (cumün de Brüsnengh, Cürin, Sustegn e Vila del Busch). La sede del cumün la se tröva in de la fraziun de San Maurizi (e gh'è...
Click to read more »la porta al Sempiun. Ultra al center cumünal a gh'è i fraziun de Bisaa, Busch, Cad, Mucogna, Oira e Preja, anca se dumà Cad e Preja gh'han una certa cunsistenza...
Click to read more »o anca Scerentign (nom ufizial in Italian: Cerentino; in del walser de Busch: Tscharantiin) a l'è un cumün svizzer del distret de Valmagia. in del Canton...
Click to read more »Bellinzone, giamò Bellence; Bilitio in latin; Bällänz in del walser de Busch) l'è una cità de la Svizera. L'è la capital del Canton Tisin e anca del...
Click to read more »de Pavia, e son cressüd lìbor o quasi fra busch, riu e mülént (...) Mi son padan de riva e de gulena, de busch e de sabion. Me son scuert fiöl legitim dal...
Click to read more »vos. Meten dent almen vun che 'l vaga ben e toeu via quella vis chi. El Busch Cerzin (Bosch Sarzé in del dialet lucal; Monte Ceresino in italian) l'è...
Click to read more »Bresà: brüzacül o stopacül) l'è 'na pianta che la nas in di séz o arént ai busch. La pianta l'èra cunusìda cun el num latìn Canina bèle dai témp de Plinio...
Click to read more »siziöi o baghe; in lumbard ucidental: luriún, giöden , lurión, ügheta de busch) l'è öna spéce de la faméa di Ericaceae e l' crès desperlü 'n di bósch,...
Click to read more »ul Paradis al pö spetà) l'è un cartun italian dal 2011 creaa per salvà i busch italian e püblicizzaa dal WWF Italia. Ul cartun al cumincia cunt una riüniun...
Click to read more »ul tòch ciamaa Renu rumantich, prutegiüü da l'UNESCO, quataa de vign e busch. Sübet dopu, inveci, ul Renu al cumencia a curr in de la regiun de la Ruhr...
Click to read more »46°19′N 8°39′E Cevi o anca Scevi (Cevio in italian; Tschaabi in del walser de Busch) a l'è un cumün svizzer, capolöch del distret de Valmagia, in del Canton...
Click to read more »Bòsch o el Busch(Bosco ex Parmigiano) l'è 'na frasiù del cümü cremunés de le Gére. El paìs a 'l se tróa 'ntra 'l Murbàsch e 'l Pò, mìa delóns del cunfì...
Click to read more »isulàd, in grüp de un'ünica spéce (cume ind la pinéta), o de spéce divèrse (busch o màcia). Par el mutìu che i radìz i èn tant luntàn dale föie, i albor i...
Click to read more »de Sils, Silvaplana, Champfèr e Sankt Moritz. In pü gh'hin ün frach de busch de cèmber e làris e de giazzaj in sü i muntàgn. L'altezza de la val l'è...
Click to read more »dialet de la Val Verzasca; Locarno in Italian; Liggåårasch in del walser de Busch; Luggarus in tudesch storegh) a l'è un cumün svizzer del distret de Locarno...
Click to read more »la pianüra, la vid in di runch de l'Ultrepò; i muntagn a hinn quataa de busch e pastür. Tipich de la pruvincia a l'è l'alevameent di och. Aziend medi...
Click to read more »rag. El Rusmagot el viu ind i giardin, ind i ses, ind i buschet e ind i busch cun macion. L'üsél el fa el nin ind i büs o ind le crepe di àlbor, ind i...
Click to read more »Vigiüü l'è bela da vess visitada in dal sò centro storico e anca par i sò busch e i sò muntagn. Ul colle da Sant'Elia l'è ul sitt ul preferii dai gent ch'i...
Click to read more »natürai hin: a nord al rial da San Martin; a est e a süd la Struna; a ovest i busch da la Cola. A gh'hin mia tanti manifestaziugn a Crusnall ma i püssee tradiziunai...
Click to read more »volta de la Sgüissera. La se tröa in del Cantun Grisun in d'un toch biot de busch suta 'l cumün de Luven in de la Val Lumnezia. In del 1971 l'è stada metüda...
Click to read more »(Pumattertiitsch) Dialet de Macügnaga (Makanaatitsch) Dialet walser de Busch (Gurijnärtitsch) Dialet de Rimela (Remmaljertittschu) Dialet de Salecchio...
Click to read more »Cuurdinàde: 46°19′N 8°30′E Bosch Gürin (nom ufizial bilenguv: Bosco/Gurin; in walser: Gurin/Griin/Grii) a l'è un cumün svizzer del distret de Valmagia...
Click to read more »inaugürada el 15 giügn 1935. El territori l'è per la pussee part cuverta de busch: gh'hin acer, fràssen, pin, betüi, rubìnij, querc, castègn e fòo. Fiüm gh'hin...
Click to read more »Bosch (parnonzia local: [buːʃk]; in italian: Bosco Luganese) l'è ona frazion del comun tisines de Bioeugg, in del distrett de Lugan. El paes el se troeuva...
Click to read more »d'la zona. Fin a l'età de mes, quasi tüt el bass ludesàn l'era cuèrt da busch. La pianta da früta che la gh'era püssè l'era el pum. La prima testimuniansa...
Click to read more »remembraa i tanc cünt sura urs truaa de chi e de la in del cumün e in di busch a lü arent e però anca a la fameja Planta che in sül so de scü 'l gh'eva...
Click to read more »Codex postal 33054 Sigla autom. UD Codex ISTAT 030049 Codex catastal E584 Sant protetor Don Busch Cl. climatega Cl. sismega Localizazion Sit istituzional...
Click to read more »Codex postal 38077 Sigla autom. TN Codex ISTAT 022228 Codex catastal M314 Sant protetor Don Busch Cl. climatega Cl. sismega Localizazion Sit istituzional...
Click to read more »se ciamen büsecun. A Biögg se ciamen sciuri. A Scim se ciamen tavan. A Busch se ciamen üsei. A Isee se ciamen fughit. A Bren se ciamen asen. A Lügan...
Click to read more »Codex postal 09092 Sigla autom. OR Codex ISTAT 095006 Codex catastal A357 Sant protetor Don Busch Cl. climatega Cl. sismega Localizazion Sit istituzional...
Click to read more »l’è sgulad a 'na distansa de püssè de 250 pèrteghe pissand el fögh ind un busch par rigulà pö sura d'i mass: l'è lì che l’è stai miss in pé el prim presepi...
Click to read more »Burgnöu, Fugarole, Isula Serafini, Olsa, San Nasèr, San Pedar in Curt, Busch Cumün visìn Caùrs, Castelnöu (LO), Castelvedàr, Cremuna (CR), Cróta (CR)...
Click to read more »El piöv supratütt in primavera e autünn. La flora l'è quela di Alp: i busch hinn de abet russ püsee a bass e de lares in süi muntegn e de sura dei 1600-1800...
Click to read more »Codex postal 29027 Sigla autom. PC Codex ISTAT 033035 Codex catastal G747 Sant protetor Don Busch Cl. climatega Cl. sismega Localizazion Sit istituzional...
Click to read more »El föch in d'un busch...
Click to read more »cürt che ghe sia. Genar sech, vilan rich. Lüj e agust, la trüta la va a busch. El prüm de l'ann, el pass d'ün can. El ginee s'ha ciapàl cume l'è. Sant...
Click to read more »El Lüganes l'è un dialet del Lumbard parlaa in de la zona de Lügan, in del bass Cantun Tisin. L'è cumpagn assee del Cumasch e, insema al Mendrisiot, el...
Click to read more »Bögn, ünii a Lügan in del 2013. Burgnun, ünii a Cent Vai in del 2009. Busch, ünii a Biögg in del 2007. Breganzona, ünida a Lügan in del 2004. Bren,...
Click to read more »la comà volp la gh'ha dicc anmò: "Lassom nà dent denanz a tiràggh giù i busch", e intant l'ha insfiraa ol fenestrell e l'è naccia dent denanz. Quand i...
Click to read more »